Powered by
La metròpolis del futur ja és aquí: el model de ciutat que impulsa l'AMB
Davant el canvi climàtic, la crisi d'accés a l'habitatge i la necessitat de ciutats més saludables, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) desenvolupa una xarxa de projectes que combina descarbonització, innovació social, arquitectura de qualitat i renaturalització del territori
Notícies relacionades
- L'AMB consolida la metròpoli de Barcelona com a referent en mobilitat elèctrica
- Ja ha entrat en vigor: l'abonament per 45 euros que permet utilitzar el metro i bus il·limitadament a Barcelona
- L'AMB impulsa un model propi d'habitatge públic de qualitat
- El Área Metropolitana de Barcelona sumará 6.000 nuevos pisos de protección oficial al parque público antes de 2030
Com han de ser les ciutats del futur? La pregunta ja no admet respostes teòriques. El canvi climàtic, la dificultat per accedir a un habitatge assequible, la necessitat de recuperar espais naturals o la creixent demanda d'entorns urbans més saludables obliguen a actuar ara.
Aquesta transformació ja està en marxa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Darrere de desenes de projectes repartits per diferents municipis existeix una estratègia comuna que busca construir una metròpolis més verda, inclusiva, resilient i preparada per als reptes de les pròximes dècades.
Recreació del futur Parc Fluvial Masot, a Ripollet
Sostenibilitat, arquitectura, cohesió social i paisatge
La sostenibilitat, la qualitat arquitectònica, la cohesió social i el paisatge són els quatre eixos que articulen aquesta transformació. Des de l'habitatge públic fins als espais fluvials, passant per equipaments, places, carrers i grans infraestructures metropolitanes, l'objectiu és construir una xarxa d'espais, serveis i corredors ambientals capaç de millorar la vida quotidiana de les persones i enfortir el territori davant els desafiaments ambientals i socials del segle XXI.
Les ciutats fa anys que s'enfronten a desafiaments cada cop més complexos. L'emergència climàtica, la pressió demogràfica, l'accés a l'habitatge o la necessitat de reduir desigualtats exigeixen noves respostes. Ja no n'hi ha prou amb construir infraestructures o aixecar edificis; el repte consisteix a crear entorns capaços de millorar el benestar col·lectiu i adaptar-se a un futur incert.
Aquests quatre eixos es complementen i es reforcen mútuament. La sostenibilitat implica construir ciutats més eficients, saludables i inclusives; la qualitat arquitectònica contribueix al benestar col·lectiu; la cohesió social es materialitza en habitatge assequible, equipaments i espais de trobada; i el paisatge actua com a element estructural de connexió entre natura i ciutat.
En conjunt, aquests projectes configuren una nova infraestructura metropolitana formada per espais públics, equipaments, habitatge assequible i corredors ambientals que connecta municipis, millora la qualitat de vida i enforteix la capacitat d'adaptació del territori.
Arquitectura al servei de les persones
L'arquitectura metropolitana ha evolucionat profundament durant els últims anys. Els nous projectes prioritzen la creació d'espais capaços d'afavorir les relacions socials, fomentar la convivència i respondre a les necessitats reals de qui els habita. Aquesta visió és present tant en l'habitatge públic com en els equipaments i en la transformació de l'espai públic.
L'innovació social s'ha convertit en una eina fonamental per aconseguir-ho. Els espais compartits, les noves tipologies residencials o els projectes intergeneracionals mostren com l'arquitectura pot contribuir a afrontar fenòmens cada cop més presents, com la soledat no desitjada o la fragmentació social.
Equipaments, habitatge públic i espai públic comparteixen un mateix objectiu: reforçar la cohesió social i ampliar les oportunitats d'accés a serveis, habitatge i espais de relació a tot el territori metropolità.
La nova arquitectura es posa al servei de les persones, amb menys passadissos i més zones obertes
Els espais públics es dissenyen per afavorir la trobada, millorar l'accessibilitat i promoure la vida comunitària. De la mateixa manera, les promocions d'habitatge protegit i els projectes de rehabilitació residencial contribueixen a garantir l'accés a l'habitatge, impulsar noves formes de convivència i oferir respostes a col·lectius amb necessitats específiques.
L'objectiu és construir barris més inclusius, on qualitat arquitectònica, sostenibilitat i cohesió social formin part d'una mateixa estratègia de transformació urbana.
La descarbonització com a eix estratègic
L'altra gran transformació té a veure amb la sostenibilitat. Reduir emissions, disminuir el consum energètic i adaptar-se als efectes del canvi climàtic formen part ja de qualsevol actuació impulsada per l'AMB.
La descarbonització no és una línia de treball més, sinó un criteri transversal que condiciona des de l'elecció de materials fins a l'orientació dels edificis, la gestió de l'aigua o el manteniment futur d'espais públics i equipaments.
Tots els projectes i obres d'espai públic, habitatge i infraestructures impulsats per l'AMB incorporen criteris de sostenibilitat i descarbonització des de la fase de concepció fins a la seva execució. Aquesta estratègia s'articula a través del Protocol de Sostenibilitat de Projectes i Obres de l'AMB i l'IMPSOL, presentat públicament el 2024 després de diversos anys d'aplicació en projectes pilot.
La guia estableix 19 criteris ambientals destinats a mitigar el canvi climàtic i adaptar el territori metropolità als seus efectes, cada cop més visibles, com l'escassetat d'aigua, els episodis de calor extrema o la pèrdua de biodiversitat. Els seus objectius són reduir la demanda energètica i les emissions de CO₂, impulsar les energies renovables, fomentar l'economia circular, millorar la gestió de l'aigua i augmentar la presència de natura a la ciutat.
Els nous projectes incorporen a més solucions bioclimàtiques, sistemes de ventilació natural, recuperació d'aigües pluvials i materials amb menor petjada ambiental. La finalitat és crear espais menys dependents de l'energia, més resilients davant el canvi climàtic i millor integrats en les condicions naturals de l'entorn.
Exposició Espai Públic: futur immediat
Aquesta visió de ciutat troba una de les seves millors expressions a l'exposició Espai Públic: Futur Immediat, impulsada per l'AMB en el marc de Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura 2026.
La mostra no planteja un exercici d'imaginació sobre com seran les ciutats d'aquí a mig segle. Parla d'actuacions que ja estan en marxa. De projectes reals que permeten entendre com està canviant el territori metropolità.
L'exposició, que es podrà visitar fins al 25 d'octubre, proposa una reflexió sobre la transformació de l'espai públic i el paper que juga l'arquitectura en la construcció de ciutats més habitables.
Un grup de persones visita l'exposició Espai Públic: Futur Immediat
El recorregut expositiu gira al voltant de grans reptes urbans. Entre ells destaquen l'adaptació al canvi climàtic, la millora de la mobilitat sostenible, la recuperació d'espais naturals, la regeneració de barris, la creació d'habitatge assequible o la necessitat de reforçar els serveis públics.
L'exposició, lluny d'oferir respostes abstractes, mostra exemples concrets que il·lustren com aquests desafiaments estan sent abordats des de l'urbanisme i l'arquitectura. El missatge de fons és rotund: la transformació metropolitana ja no és una qüestió de futur. Està passant ara mateix.
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president de l'AMB, durant la seva visita a l'exposició
Principals actuacions i obres en marxa
Els principis que defineixen l'estratègia territorial metropolitana es materialitzen en nombrosos projectes repartits per diferents municipis.
Tots ells responen a una mateixa lògica: millorar la qualitat de vida de les persones mentre es reforça la resiliència ambiental del territori.
Mapa d'Actuacions de l'AMB
El Pont del Petroli: recuperar un símbol
Poques infraestructures representen tan bé la capacitat d'adaptació com el Pont del Petroli de Badalona. Després de quedar greument danyat pel temporal Glòria el 2020, l'emblemàtic pont afronta una reconstrucció integral que permetrà recuperar un dels espais més estimats del litoral metropolità.
Però l'actuació, que tindrà un cost de més de 4 milions d'euros, va molt més enllà d'una simple reparació. El nou disseny incorpora criteris de resiliència climàtica que permetran suportar fenòmens meteorològics molt més intensos. La nova plataforma final ha estat concebuda específicament per resistir l'impacte de grans temporals i reduir la pressió de l'onatge sobre l'estructura. Es tracta d'una intervenció que combina memòria històrica, innovació tècnica i adaptació climàtica.
Pont del Petroli, a Badalona
Can Maragall: patrimoni viu per a la ciutadania
La rehabilitació de l'antiga masia de Can Maragall, a Cornellà, representa una altra manera d'entendre la transformació urbana. El projecte recupera un edifici històric per retornar-lo a la ciutadania i convertir-lo en un equipament plenament integrat a l'espai públic. La intervenció aposta per rescatar l'essència original de la construcció, respectant tant els seus sistemes constructius com el seu comportament climàtic tradicional.
Murs de gran inèrcia tèrmica, ventilació creuada, aprofitament de la llum natural i estratègies passives tornen a prendre protagonisme en una actuació que demostra que la sostenibilitat també es pot trobar en l'arquitectura històrica.
Antiga masia de Can Maragall, a Cornellà
Can Trinxet: patrimoni industrial amb nous usos
A L'Hospitalet, les antigues naus de Can Trinxet experimentaran una segona vida. La rehabilitació, el cost de la qual arribarà gairebé als 2,89 milions d'euros, permetrà albergar una nova oficina d'atenció ciutadana i la seu del Districte III, combinant conservació patrimonial i modernització administrativa.
El projecte incorpora, a més, una nova plaça pública concebuda com a refugi climàtic, amb abundant vegetació i espais d'estada. L'actuació reflecteix com els antics espais industrials poden convertir-se en equipaments contemporanis sense perdre la seva identitat històrica.
Antigues naus de Can Trinxet, a L'Hospitalet
A Cerdanyola del Vallès s'està construint un dels equipaments esportius més importants dels últims anys. El complex, la inversió del qual ronda els 8,7 milions d'euros, inclourà pavelló esportiu, piscina coberta, espais verds i nous recorreguts per a vianants.
La sostenibilitat torna a ser un dels elements centrals del projecte. La il·luminació natural, la ventilació creuada, l'ús d'energia fotovoltaica, la reutilització d'aigües pluvials i la coberta enjardinada permetran reduir significativament el consum energètic i millorar el confort dels usuaris.
Pavelló poliesportiu de Riu Sec, a Cerdanyola del Vallès
La transformació de l'avinguda Alfons XIII
La remodelació de l'avinguda Alfons XIII, a Badalona, constitueix un dels exemples més visibles de renaturalització urbana. La intervenció convertirà una via tradicionalment dominada pel trànsit rodat en un eix molt més amable per a vianants i ciclistes. Les voreres creixeran, s'incorporaran nous carrils bici, augmentarà la presència de vegetació i es millorarà la connectivitat entre barris històricament separats.
Les obres tenen un pressupost de prop de 6 milions d'euros i afectaran una superfície de 23.500 metres quadrats. No es tracta únicament d'una millora estètica. L'actuació busca reduir emissions, augmentar la qualitat ambiental i reforçar la cohesió urbana.
Recreació de la futura reordenació de l'avinguda Alfons XIII, a Badalona
Noves polítiques d'habitatge (AMB - IMPSOL)
Si l'espai públic constitueix la gran infraestructura col·lectiva de la metròpolis, l'habitatge representa la seva principal infraestructura social. És allà on es materialitzen moltes de les polítiques destinades a reduir desigualtats, garantir drets i construir comunitat.
L'habitatge constitueix una de les principals eines de cohesió social del model metropolità. Les promocions impulsades per l'AMB a través de l'IMPSOL reflecteixen una evolució profunda en la manera d'entendre l'arquitectura residencial. Ja no es tracta únicament de construir habitatges assequibles, sinó de crear entorns capaços de respondre a les transformacions socials, demogràfiques i ambientals de la metròpolis contemporània.
Algunes de les promocions actualment en marxa a Molins de Rei, Montgat, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts o Viladecans il·lustren aquesta evolució. Incorporen criteris de sostenibilitat, espais comunitaris i noves tipologies residencials orientades a afavorir la convivència, el benestar i l'adaptació a diferents formes de vida.
Projecte de futurs habitatges a Montgat
Noves tipologies per a noves formes de viure
L'innovació tipològica constitueix un dels trets més característics del model AMB-IMPSOL. Els habitatges es dissenyen des de criteris de flexibilitat, inclusivitat i perspectiva de gènere. Davant els models residencials tradicionals, desapareixen els llargs passadissos i es fomenten distribucions més obertes i adaptables, capaces d'evolucionar amb les necessitats de qui les habita.
Les cuines, zones de bugaderia i altres espais domèstics adquireixen la mateixa qualitat espacial que la resta de l'habitatge i es conceben per facilitar un repartiment més equilibrat de les tasques quotidianes.
Habitatges assequibles al Camí de la Font de Sant Josep, a Sant Vicenç dels Horts
Les promocions incorporen a més terrasses compartides, sales polivalents, bugaderies comunitàries i espais de relació veïnal que amplien les possibilitats d'ús més enllà de l'àmbit privat. Aquesta visió resulta especialment rellevant en un context marcat per l'envelliment de la població, la diversificació de les llars i la necessitat de combatre situacions d'aïllament.
Algunes promocions incorporen també fórmules innovadores com els clústers habitacionals, formats per diverses unitats privades que comparteixen determinats espais comuns. Aquest model afavoreix la convivència i demostra com la innovació arquitectònica pot contribuir a generar noves respostes socials.
Sostenibilitat des del disseny
La sostenibilitat forma part del projecte des de les primeres fases de disseny. Les promocions metropolitanes incorporen estratègies d'arquitectura passiva destinades a reduir el consum energètic i millorar el confort interior, com la ventilació creuada, els atris bioclimàtics, les galeries climàtiques o l'aprofitament de la il·luminació natural.
A més d'optimitzar el comportament energètic durant la vida útil dels edificis, els projectes busquen reduir les emissions associades a la seva construcció mitjançant sistemes industrialitzats i materials de baix impacte ambiental, com estructures de fusta o blocs de terra compactada.
Habitatges a Viladecans orientats cap al sol en la seva majoria
La sostenibilitat inclou també la gestió eficient de l'aigua, la incorporació de vegetació i la millora de la biodiversitat urbana, contribuint a crear entorns més saludables i resilients.
Un dels objectius fonamentals del model residencial metropolità és garantir la capacitat d'adaptació dels habitatges al llarg del temps. L'arquitectura deixa d'imposar formes de vida rígides per oferir espais versàtils que puguin respondre a diferents etapes vitals, estructures familiars i necessitats canviants.
Infraestructures i espais fluvials
La renaturalització del territori constitueix un altre dels pilars de l'estratègia metropolitana. La natura ha recuperat un paper protagonista dins la planificació metropolitana. Els rius i espais fluvials ja no són únicament infraestructures hidràuliques. Són corredors ecològics, refugis de biodiversitat i espais de trobada ciutadana.
ReviuBesòs i refugi de biodiversitat: retornar la vida al riu i a la desembocadura
El projecte ReviuBesòs representa una de les actuacions ambientals més ambicioses dels pròxims anys. El seu objectiu és recuperar ecològicament, socialment i paisatgísticament la desembocadura del riu Besòs mitjançant solucions basades en la natura.
Compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), a través del cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.
ReViuBesòs recuperarà ecològicament, socialment i paisatgísticament la desembocadura del riu Besòs
Refugi de Biodiversitat al riu Besòs - Santa Coloma de Gramenet
La primera fase, iniciada el 2022, va permetre la creació d'un refugi de biodiversitat entre el pont Vell i Can Zam, amb una inversió de 906.120,21 euros finançada per l'AMB (70%), l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (30%) i ajuda europea del FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).
S'acaba de completar la segona fase promoguda per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, també amb finançament de fons europeus i el suport tècnic de l'AMB.
La iniciativa contempla la creació de nous aiguamolls, la restauració de llacunes existents, la recuperació de vegetació autòctona i la reorganització dels recorreguts per a vianants i ciclistes. A més, converteix la conca fluvial en un corredor ecològic imprescindible en la infraestructura verda i blava metropolitana, ja que connecta el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc de la Serralada Marina amb el litoral metropolità. El projecte busca augmentar la biodiversitat, millorar la resiliència davant el canvi climàtic i reforçar la connexió entre la ciutadania i l'entorn natural.
Aquestes actuacions ajudaran a recuperar espècies autòctones, millorar les condicions ambientals per al desenvolupament de l'anguila europea (en perill d'extinció), reduir la presència d'espècies exòtiques invasores de fauna i flora, millorar la connectivitat ecològica i augmentar la capacitat d'adaptació dels ecosistemes urbans. Al mateix temps, contribuiran a sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de conservar la biodiversitat.
La recuperació del riu Sec a Ripollet segueix aquesta mateixa filosofia. L'actuació permetrà restaurar el valor ambiental del llit i millorar la seva integració a la trama urbana. L'actuació, inclosa en el Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), comprèn un àmbit de 18.000 metres quadrats i ha suposat una inversió de prop de 1,5 milions d'euros.
L'objectiu és la restauració ecològica, generar un espai més natural, accessible i connectat amb els barris propers, capaç de combinar funcions ambientals, socials i paisatgístiques. Per això, es construirà un nou pas fluvial sobre el riu Ripoll que consolidarà un eix de connexió entre el Parc de Maria Regordosa i del Masot, el futur hospital comarcal i el centre urbà de Ripollet.
Fotomuntatge de la zona d'esbarjo del parc fluvial de Riu Sec
Altres projectes europeus
La dimensió europea també juga un paper fonamental en la transformació metropolitana. Programes com IMPULS BESÒS o TOP-SEC permeten accedir a finançament, coneixement i experiències compartides amb altres territoris europeus.
Més enllà dels recursos econòmics, aquests projectes faciliten l'intercanvi de solucions innovadores per afrontar reptes comuns relacionats amb el canvi climàtic, la gestió de l'aigua o la regeneració urbana.
Impuls Besòs: regeneració integral d'un territori estratègic
IMPULS BESÒS sintetitza bona part de la visió metropolitana actual perquè combina regeneració urbana, mobilitat sostenible, renaturalització, innovació social i cooperació institucional en una única estratègia integrada.
Es tracta d'un pla d'actuació integrada que mobilitzarà prop de 15 milions d'euros, (9 assumits pel Govern i sis per l'AMB i els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona), per continuar transformant una de les àrees amb més reptes socials, urbans i ambientals del territori metropolità.
El projecte articula actuacions en diferents barris de Badalona i Sant Adrià de Besòs mitjançant tres grans eixos d'intervenció: la millora de l'habitabilitat i la mobilitat al voltant de la C-31, la transformació urbana i renaturalització de l'antic eix de la N-II i la recuperació ambiental del front fluvial del Besòs.
Vista aèria de l'àmbit d'actuació del projecte Impuls Besòs
Més enllà de les actuacions concretes, fins a un total de 12, Impuls Besòs representa una nova manera d'intervenir sobre el territori, integrant sostenibilitat ambiental, cohesió social, innovació urbana i regeneració econòmica en una estratègia comuna.
Impuls Besòs articula una xarxa de connexió amb altres projectes i actuacions que l'AMB ha dut a terme en l'última dècada, com Estratègia Besòs, el Programa metropolità per a la millora de barris, la Bicivia metropolitana, la renaturalització del riu Besòs, o el PDU metropolità amb projectes com les Avingudes Metropolitanes.
TOP-SEC: natura, biodiversitat i economia circular des de les cobertes
Un altre exemple d'innovació europea és TOP-SEC, un projecte liderat per l'AMB que investiga noves cobertes naturalitzades adaptades al clima mediterrani.
La iniciativa, que encara es troba en fase de monitorització i testatge, desenvolupa sistemes constructius lleugers que utilitzen vegetació adaptada a condicions de sequera i substrats elaborats a partir de materials de proximitat i biocarbó obtingut de residus orgànics.
L'objectiu del projecte TOP-SEC és naturalitzar cobertes planes i convertir-les en espais verds
El projecte té un pressupost total de 4,60 milions d'euros, dels quals 3,68 provenen del FEDER. El seu objectiu és augmentar la biodiversitat urbana, reduir l'efecte illa de calor, millorar la gestió de l'aigua de pluja i impulsar models d'economia circular.
Els resultats permetran implementar cobertes naturalitzades en diferents edificis metropolitans i serviran com a referència per a altres ciutats europees interessades en solucions urbanes basades en la natura.
La metròpolis del futur ja és aquí
La suma de totes aquestes actuacions dibuixa amb claredat la direcció que està prenent el territori metropolità. L'arquitectura deixa de ser únicament construcció. L'espai públic deixa de ser un simple lloc de pas. Els rius deixen d'entendre's com a infraestructures hidràuliques i l'habitatge supera la seva condició de producte immobiliari per convertir-se en una eina de cohesió social.
Perquè les ciutats del futur no es construiran únicament amb tecnologia o noves infraestructures. Es construiran amb espais públics de qualitat, habitatges dignes, natura integrada a l'entorn urbà i arquitectura al servei de les persones. I a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, aquest futur ja ha començat.
