L'alimentació hospitalària ha experimentat en els darrers anys una transformació profunda. Lluny de ser un aspecte secundari, avui es reconeix com un element essencial dins del procés assistencial. Menjar bé a l'hospital no només aporta energia: contribueix a la recuperació, millora la resposta al tractament i té un impacte directe en l'estat físic i emocional del pacient.
La nutrició s'ha consolidat com a part de la cura integral. El seu objectiu va més enllà d'oferir menús equilibrats: busca promoure un consum conscient, saludable i sostenible que perduri fins i tot després de l'alta hospitalària.
Eina terapèutica
Durant l'ingrés hospitalari, la dieta deixa de ser un hàbit per convertir-se en part del tractament. Des del primer moment, el pacient rep informació detallada sobre la seva alimentació, que està dissenyada en funció del seu estat de salut, patologia i evolució clínica.
“L'alimentació pot ajudar o entorpir el procés de curació”, assegura la doctora Gemma Sesmilo, endocrinòloga de l'Hospital Universitari Dexeus, pertanyent al Grup Quirónsalud, que precisament el 2024 va posar en marxa a tots els seus centres un Programa d'Alimentació Saludable amb l'objectiu de promoure un consum d'aliments saludable, conscient i sostenible, perquè els pacients s'alimentin millor, tant dins com fora de l'hospital, i mantinguin una dieta saludable en la seva vida quotidiana. Segons explica aquesta especialista, una dieta adequada afavoreix la reparació de teixits, enforteix el sistema immunitari i millora la resposta als tractaments. En patologies com la diabetis, el seu paper és encara més crític.
Gemma Sesmilo, endocrinòloga de l'Hospital Universitari Dexeus
En aquesta mateixa línia, Judit Carrasquilla, infermera de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, centre que, igual que la resta dels hospitals del grup, ha implementat el Programa d'Alimentació Saludable amb un alt grau de satisfacció per part dels pacients, afegeix: “La dieta no és ‘menjar per menjar’, sinó que és una eina terapèutica que ajuda el cos a recuperar-se. Intentem transmetre al pacient que el que menja influeix directament en la seva evolució”, concreta l'especialista.
Judit Carrasquilla, infermera de l'Hospital Universitari Sagrat Cor
Des de l'àmbit nutricional, aquesta planificació respon a criteris molt definits. “Per a la planificació dels menús hospitalaris ens basem en diferents guies nutricionals per poder ajustar el menú de la millor manera possible”, explica Laura Alsina, nutricionista del mateix centre. “Seguim les recomanacions de l'AESAN per establir les racions dels principals grups d'aliments i el Manual de Dietes Hospitalari per unificar criteris i adaptar les dietes terapèutiques”.
Aquesta visió és compartida per tot l'equip assistencial, que acompanya el pacient durant la seva estada i resol dubtes freqüents sobre restriccions, quantitats o possibilitats d'adaptació.
L'acompanyament continu
El paper de la infermeria és especialment rellevant, ja que actua com a nexe entre el pacient i la resta de l'equip. El seu contacte directe permet detectar necessitats, ajustar la dieta i millorar l'experiència alimentària.
“No només servim el menjar”, aclareix la infermera del Sagrat Cor. “Observem com la tolera el pacient, si té dificultats per menjar o manca de gana, i actuem en conseqüència. És un seguiment continu”, relata.
A més, aquest seguiment es complementa amb la coordinació entre professionals. “La nutrició hospitalària és 100% treball en equip”, subratlla Laura Alsina. “Ens coordinem amb metges per ajustar dietes segons l'evolució clínica, amb infermeria per monitorar la ingesta i amb cuina per garantir que el que es prescriu es tradueixi correctament al plat”.
L'acompanyament també té un component emocional important. En un entorn on el pacient pot sentir-se vulnerable, l'atenció propera contribueix a generar confiança i millorar l'adherència a la dieta.
L'experiència del pacient
Un dels grans avenços del programa ha estat millorar la percepció del menjar hospitalari. La qualitat, el gust i la presentació influeixen directament en la motivació del pacient per alimentar-se correctament.
“En pacients amb poca gana, un menjar poc atractiu pot fer que no mengin res”, assenyala Judit Carrasquilla. “Hem notat una gran millora, especialment en dietes triturades, on la presentació ara és molt més cuidada”, assegura.
En aquest sentit, un dels reptes clau és adaptar l'alimentació a perfils molt diversos. “El principal desafiament és l'heterogeneïtat: en un mateix servei pots tenir un pacient desnodrit, un altre diabètic i un altre amb dieta triturada”, explica Alsina. “La solució és combinar protocols clars amb capacitat d'adaptació individual, garantint sempre seguretat i que el menjar sigui apetible”.
Laura Alsina, nutricionista de l'Hospital Universitari Sagrat Cor
Les dades avalen aquest canvi: el 93% dels pacients dels hospitals de Quirónsalud considera adequada la quantitat de menjar, i aspectes com la temperatura, la textura o la varietat reben valoracions molt positives. Fins i tot un 60% assegura que s'enduria aquests menús a casa.
“La dieta no és només menjar. És part del tractament, influeix en la recuperació i també en com se sent el pacient. I això, en un hospital, ho és tot”, afirma Judit Carrasquilla.
Impacte clínic: la visió mèdica
Des del punt de vista clínic, l'alimentació té un impacte directe en l'evolució del pacient.
“Una alimentació ajustada és clau per evitar hiperglucèmies i millorar el control metabòlic”, explica la doctora Sesmilo. “En molts casos, cal coordinar la ingesta amb el tractament farmacològic, especialment quan s'utilitza insulina”, argumenta.
Alimentació i educació en salut
Més enllà de l'ingrés, l'alimentació hospitalària pot convertir-se en una eina educativa. L'experiència del pacient amb menús saludables pot influir en els seus hàbits futurs.
“És una oportunitat per conscienciar”, assenyala l'endocrinòloga. “Però cal adaptar-se a cada perfil: alguns pacients ja estan molt informats, d'altres necessiten més acompanyament”, afirma.
En aquesta línia, Laura Alsina insisteix en la importància de l'educació pràctica: “Donem pautes simples, adaptades a la vida real, amb exemples concrets de menús. Prioritzem dos o tres canvis sostenibles en lloc d'intentar transformar-ho tot de cop, i impliquem la família quan cal”.
Un model basat en el treball en equip
L'èxit del programa rau en la coordinació entre diferents professionals: metges, nutricionistes, infermeria i personal de cuina. Tots treballen amb un objectiu comú: garantir que l'alimentació sigui coherent amb l'estat de salut del pacient.
A més, aquesta coordinació permet avaluar i millorar contínuament el servei. “Mesurem l'eficàcia a través d'enquestes de satisfacció, on el pacient valora els menús i ens aporta suggeriments”, explica Alsina. “Fins i tot després de l'alta analitzem si incorporaria aquests hàbits a la seva vida diària”.
Programa pioner de Quirónsalud
En aquest sentit, el Programa d'Alimentació Saludable de Quirónsalud, a punt de complir dos anys, s'ha consolidat com una iniciativa pionera que impulsa un model que afecta tot el circuit alimentari de l'hospital: des dels menús dels pacients ingressats fins a cafeteries i màquines expenedores. La idea és perfecta: alinear l'oferta alimentària amb les necessitats actuals de salut, sostenibilitat i personalització.
La proposta incorpora criteris com l'ús de productes de proximitat, ecològics i de temporada, així com la reducció del malbaratament alimentari. “Per minimitzar el malbaratament, dissenyem les dietes terapèutiques a partir del menú basal sempre que és possible i oferim diferents mides de ració perquè el pacient triï segons la seva gana”, explica Alsina.
En el pla nutricional, també s'han introduït millores rellevants: “Hem reforçat ingestes com l'esmorzar amb opcions més completes, com pa integral, oli d'oliva verge extra i proteïnes de qualitat. També incorporem més cereals integrals i augmentem la presència de proteïna vegetal”, detalla Laura Alsina. “A més, apliquem el model del Plat Harvard als sopars per assegurar un bon equilibri nutricional”, afegeix.
La col·laboració amb el xef Iván Cerdeño ha aportat un valor diferencial al programa. La seva experiència ha permès elevar la qualitat gastronòmica dels menús sense perdre de vista els criteris nutricionals.
Segons asseguren des de Quirónsalud, els pacients valoren positivament el gust i la textura dels aliments, així com la varietat, la quantitat i la presentació dels menús. Així mateix, també destaquen que els esmorzars siguin més elaborats i complets, i que la temperatura del menjar és l'adequada.