Publicada

El gegant dels aparells elèctrics Simon, de Barcelona, no aixeca cap. El 2025 va comptabilitzar pèrdues consolidades per segon exercici consecutiu. Es van xifrar en 17 milions, davant dels 15 del 2024.

Aigües amunt al compte de resultats, l'explotació també es va moure en terreny negatiu i va presentar un dèficit de 14 milions. L'única partida positiva va ser el flux de caixa, que es va saldar amb cinc milions.

Auge i declivi

La xifra de negoci tampoc no va evolucionar de manera satisfactòria i es va comprimir de 275 a 260 milions.

Cal recordar que Simon va assolir el seu zenit en els últims compassos de la passada bombolla immobiliària el 2007, quan va aconseguir 310 milions de facturació i 34 de benefici.

A continuació, va iniciar una llarga travessia pel desert i no va poder tornar a la rendibilitat fins al 2015. Gairebé dues dècades després d'aquell fita, l'entitat segueix lluny de recuperar els nivells d'antany.

'Pelotazo' immobiliari

El trencament registrat el 2025 hauria estat més gran sense una operació atípica, la venda a un tercer de la seva antiga fàbrica de Riudellots de la Selva (Girona), clausurada el 2021 després del trasllat de la producció.

L'operació va reportar un ingrés de 18,1 milions i una plusvàlua de 5,7, que va contribuir a esmorteir el forat de l'exercici.

Simon conserva actualment dues fàbriques a Catalunya, situades a Olot i Martorelles.

Ajust de personal

La situació econòmica d'alguns mercats asiàtics i la cessió d'una filial al Brasil van ocasionar una forta minva de la plantilla. Aquesta va passar de 3.500 a 3.100 empleats.

Es tracta d'una de les majors seleccions laborals que ha protagonitzat la corporació catalana en els seus més de cent anys d'història.

El perímetre empresarial abasta deu fàbriques i una trentena de subsidiàries. Els productes de Simon es venen a cent països.

Manufactura articles elèctrics i electrònics, aparells d'il·luminació, dispositius de control d'accessos i videovigilància, a més de sistemes de connexió de veu, dades i multimèdia, i canalitzacions.

Accionistes

La majoria del capital es troba en mans de cinc societats patrimonials. Es tracta de Trininvest, Bisema, Corriols, Jac i Batet d’Inversions.

Les dues primeres posseeixen sengles participacions del 25%. La tercera i la quarta controlen l'11% cadascuna. I la darrera, el 10%.

Propietaris

Trininvest pertany a María Dolores Simón Agustí, Francisco Javier de Trinchería Polo i els seus fills Nicolás, Susana i Arturo de Trinchería Simón.

Bisema gira a l'òrbita d'Asunción Simón Agustí, més Sergio i Bibiana Vives Simón.

Les mercantils Corriols, Jac i Batet són de les germanes Ángeles, Gloria i Carme Simón Adroher.

La saga Simón, quarta generació del fundador, delega des de fa dècades la gestió en professionals externs. Els seus acabalats membres romanen al consell d'administració, atents a la marxa del seu imperi.

Entre 1992 i 2014 va portar les regnes executives Xavier Torra. Aquest va cedir el testimoni a Luis Lopezbarrena, que va romandre fins al 2020, quan va ser rellevat per Esteban Bretcha.

Dividend

Malgrat els adversos resultats del 2025, els socis van acordar el repartiment d'un dividend de 6 milions, carregat contra les reserves. És idèntic al repartit l'any anterior.

El balanç de Simon també acusa les vicissituds viscudes. El volum dels actius consolidats es contrau de 400 a 357 milions i els recursos propis, de 290 a 264.