Marxen de manera satisfactòria les activitats de Lacoste Ibérica, distribuïdora de peces de moda amb seu a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
El nombre d'unitats venudes va ascendir l'any passat fins a fregar els dos milions. Aquesta magnitud es va plasmar en una xifra de negoci de 107 milions, amb un avanç de l'11%.
Els resultats es van mantenir ancorats en terreny positiu per quart any. El benefici va augmentar amb força de 2,9 a 4,5 milions, després d'haver dotat els fons d'amortització amb 1,9 milions. L'excedent es va aplicar a reserves i a eixugar dèficits arrossegats d'anys anteriors.
Depressió
L'actual situació de Lacoste és plàcida, a anys llum de les tribulacions viscudes en el passat. La firma va entrar en crisi el 2010. Durant un inacabable període de dotze anys va romandre submergida en un pou de pèrdues. La seva empremta encara s'observa en els fons propis, amb un saldo de pèrdues acumulades que suma 74 milions.
L'absorció d'aquest import portarà anys, sempre que la companyia obtingui excedents suficients per compensar-lo.
Al tancament de 2025 el patrimoni suma 25 milions i els actius, 52.
Locals
L'entramat comercial de Lacoste consta de 29 botigues de gestió pròpia, vuit d'elles outlets. Així mateix, abasta 87 corners a El Corte Inglés i 15 establiments en règim de franquícia. La plantilla conjunta és de 430 empleats.
Lacoste es defineix com “una companyia de creixement constant en el mercat de roba casual premium. L'estratègia de feminització de la marca continuarà sent un eix prioritari, amb l'objectiu de consolidar-se en un segment identificat com a clau per al creixement futur”.
Orígens fundacionals
Lacoste és una ensenya d'origen francès. El seu desembarcament al mercat peninsular va tenir lloc el 1962. No ho va fer directament, sinó mitjançant la subscripció d'un acord amb els emprenedors José i Armando Basi Sabi.
Aquests s'encarregaven de la producció i la distribució. Gràcies al seu empenta i visió, Lacoste va viure a les dècades dels setanta, vuitanta i noranta una prolongada època d'esplendor a Espanya.
El 2015, els germans Marta, Margarita i José Basi Borrell, fills de José, es van desprendre del 45% de les seves accions i van traspassar el paquet als seus cosins Núria, Isabel i María José Basi Moré, pertanyents a la branca familiar d'Armando. El dissenyador Lluís Juste de Nin, també vinculat al clan, era titular d'un altre 10%.
Canvi de propietat
L'aliança amb la Lacoste francesa va romandre intacta fins al 2018, quan la multinacional va pactar amb la família Basi l'adquisició de l'empresa.
Tot i que l'emblema va néixer a França, la seva propietària última és el holding Maus Fréres, domiciliat a Brüttisellen (Suïssa).
Establiment Lacoste a Diagonal Mar