La seguretat privada fa temps que va deixar de limitar-se a la imatge del vigilant que custodia un establiment.
L'incorporació de noves tecnologies, la ciberseguretat i la creixent coordinació amb els cossos policials han transformat un sector que, tanmateix, continua sent un gran desconegut per a bona part de la societat.
Així ho explica Anna Aisa, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses de Seguretat (ACAES), en una entrevista amb Crónica Global, en la qual repassa els principals desafiaments d'una activitat que reclama una major integració en el sistema de seguretat pública.
Vigilants de seguretat de l'Aeroport del Prat de Barcelona
Amb pràcticament dues dècades d'experiència al capdavant de la gestió diària de la patronal, Aisa reivindica el paper de les empreses de seguretat privada, però també adverteix dels obstacles que dificulten el seu desenvolupament: una legislació que considera obsoleta, un excés de burocràcia, la manca de relleu generacional i un reconeixement institucional encara insuficient.
Del 17-A al fenomen Blocus
Un dels exemples més recents de la col·laboració entre la seguretat pública i privada es va produir durant el dispositiu policial desplegat davant les convocatòries de Blocus a Barcelona.
Segons explica Aisa, els Mossos d'Esquadra van mantenir una comunicació constant amb els responsables de seguretat de les zones potencialment afectades i van facilitar informació actualitzada a les empreses que prestaven serveis de vigilància.
A més, com a novetat, les centrals receptores d'alarmes (CRA) van disposar d'un telèfon directe per comunicar possibles incidències relacionades amb les mobilitzacions.
Diversos joves a l'interior d'una botiga d'informàtica vandalitzada durant els incidents de dissabte, 24 d'octubre, a Barcelona
La responsable d'ACAES qualifica d'"extraordinària" la col·laboració amb els cossos policials, tot i que considera que aquest reconeixement operatiu no sempre es tradueix en un reconeixement institucional.
Per il·lustrar-ho, recorda els atemptats terroristes del 17 d'agost de 2017 a Barcelona, quan els vigilants de seguretat que es trobaven treballant als llocs afectats van quedar, segons denuncia, fora dels agraïments públics.
Aisa lamenta que es reconegués la col·laboració de nombrosos col·lectius, com els taxistes, mentre que cap vigilant uniformat va rebre una distinció durant l'acte d'homenatge posterior.
Al seu parer, aquest episodi reflecteix una contradicció que encara persisteix: els cossos policials coneixen i valoren la feina de la seguretat privada, però les administracions no sempre li concedeixen la mateixa visibilitat.
No fer negoci amb la por
Davant aquest context de disturbis, robatoris i saquejos, Aisa fa èmfasi en la percepció d'inseguretat que existeix entre la ciutadania i en com les empreses privades han de respondre a aquesta preocupació.
Aisa distingeix entre la inseguretat objectiva, reflectida a les estadístiques, i la subjectiva, vinculada a la percepció ciutadana; i reconeix que aquesta darrera és especialment negativa, tot i que no sempre es correspon amb les dades.
En aquest context, adverteix que el sector no hauria d'aprofitar-se de la por de la població. per incrementar les seves vendes. De fet, es distancia de determinades estratègies comercials que recorren al que denomina "publicitat de la por".
La burocràcia ofega les pimes
Més enllà dels desafiaments vinculats a la seguretat ciutadana, les empreses del sector afronten dificultats estructurals que, segons Aisa, condicionen la seva activitat diària.
Una de les principals és l'excés de burocràcia, especialment perjudicial per a les petites i mitjanes empreses que conformen bona part del teixit empresarial català.
La responsable d'ACAES qüestiona que determinades obligacions administratives s'apliquin sense tenir prou en compte la mida de les organitzacions.
Anna Aisa, gerent d'ACAES
Com a exemple, explica que ella és l'única treballadora de l'associació i, tot i així, ha de complir amb exigències com el registre retributiu, el protocol de desconnexió digital o el pla antiassetjament.
Aisa considera que aquesta acumulació d'obligacions acaba obligant moltes empreses a destinar recursos a tràmits administratius en lloc d'invertir-los en millorar els seus serveis.
A això s'hi suma la manca de professionals i de relleu generacional, un problema que afecta tant les companyies de vigilància com les instal·ladores de sistemes de seguretat i les centrals receptores d'alarmes.
Per intentar revertir aquesta situació, ACAES treballa amb el Departament d'Educació en la definició de perfils formatius que responguin a les necessitats del sector.
Una nova llei
L'última gran reivindicació d'ACAES passa per una reforma profunda de la legislació de seguretat privada.
Aisa considera que la llei vigent, aprovada el 2014, ha quedat desfasada davant els avenços tecnològics experimentats durant l'última dècada.
Una situació que, segons denuncia, s'agreuja perquè el reglament encara procedeix de 1994 i va ser concebut per desenvolupar una legislació anterior.
Des de la patronal defensen que no n'hi ha prou amb actualitzar el reglament, sinó que cal elaborar una nova llei que contempli la transformació del sector i la creixent integració dels sistemes tecnològics.
Una transformació que, al seu parer, resulta imprescindible per adaptar la regulació a una activitat que ha evolucionat considerablement, però que encara reclama més reconeixement institucional i un nou marc normatiu actualitzat.