Un nou revés als tribunals per a l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat ha suposat un raig d'esperança per al sector de l'oci nocturn, que fa anys que assenyala una política restrictiva davant d'una oferta de sales de festa sota mínims.
A la zona industrial de la segona ciutat més poblada de Catalunya, només per darrere de Barcelona, sobreviuen tan sols la històrica Sala Salamandra i el Lennon's Club. Per la seva iconicitat, no pas per manca d'iniciatives empresarials.
De fet, el 2023, Fecalon, la patronal catalana de l'oci nocturn, ja qualificava d'"incomprensibles" els entrebancs del consistori a les noves obertures en zones on no es molesta els veïns en declaracions a aquest mitjà.
Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a una d'aquestes iniciatives.
La sentència judicial, a la qual ha tingut accés Crónica Global, estima el recurs d'apel·lació presentat per Yorr Management Group, S.L. i ordena a l'ajuntament reprendre la tramitació d'una llicència d'activitat que havia denegat, en considerar que els arguments utilitzats per bloquejar-la no s'ajustaven a dret.
El projecte bloquejat
El cas es remunta a la sol·licitud d'una llicència municipal per desenvolupar l'activitat de sala de festes amb espectacles i aparcament en un local de més de 500 metres quadrats i un aforament superior a les 500 persones, situat al carrer Crom, també a la zona industrial de la ciutat.
Una imatge de 'clubbers' a la Sala Apolo de Barcelona.
Tot i que el promotor privat havia acreditat el compliment de totes les exigències reglades en matèria d'urbanisme, medi ambient i incendis —després d'esmenar tots els requeriments tècnics exigits—, l'Ajuntament de L'Hospitalet va optar per denegar la llicència en base a un informe desfavorable de la Guàrdia Urbana.
El document advertia de "possibles problemes de seguretat ciutadana" per la proximitat de l'establiment a un entorn que el cos policial considerava conflictiu.
El TSJC desmunta el veto
Així mateix, la sentència revoca el criteri del jutjat de primera instància i corregeix la interpretació municipal de la normativa sobre espectacles públics.
El tribunal qüestiona, en primer lloc, que l'Ajuntament es recolzés en un informe de la Guàrdia Urbana per justificar la denegació, ja que la policia local no té competències per emetre informes de seguretat ciutadana en aquest tipus d'expedients. Aquesta funció correspon als Mossos d'Esquadra.
La resolució també recorda que els dictàmens sobre seguretat ciutadana previstos en el Reglament d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives (REPAR) són preceptius, però no vinculants. És a dir, s'han de sol·licitar durant la tramitació de la llicència, encara que el seu contingut no condiciona la decisió municipal.
A això s'hi afegeix el propi contingut de l'informe policial, ja que la sala apunta que els advertiments sobre els possibles problemes de seguretat a la zona Femades no eren suficients per justificar el rebuig de la llicència. El document no analitzava les característiques concretes de l'establiment ni les mesures correctores plantejades pel promotor.
Un entrebanc sistemàtic
La resolució del TSJC dona oxigen a un sector que fa anys que denuncia el "setge" administratiu i institucional que pateix al cinturó metropolità.
Segons han criticat reiteradament patronals del sector com Fecalon, la manca de llicències per a sales de festa legals a L'Hospitalet obliga cada cap de setmana a prop de 40.000 joves del municipi a desplaçar-se cap a Barcelona i altres localitats veïnes per sortir de festa.