El lloguer mitjà baixa a Barcelona, però els pisos són més petits
El Govern celebra una reducció de la renda mensual del 4,4% en els dos primers anys de regulació, però omet una dada cabdal oferta per l'ajuntament: la superfície dels habitatges llogats es redueix un 5,2%
Contingut relacionat: Els contractes de lloguer cauen un 10% a les zones tensionades
L'accés a l'habitatge és un dels majors trencaclosques que cal resoldre actualment. L'escletxa entre oferta i demanda i la distància entre salari i lloguers ha portat els governants a prendre mesures els darrers anys per esmorteir la situació. A Catalunya, per exemple, s'apliquen topalls de rendes des de 2024.
El Govern sosté que la mesura ha aconseguit contenir les rendes als municipis declarats com a zones tensionades. Tanmateix, l'evolució del mercat ofereix una fotografia més complexa: el lloguer dels nous contractes ha baixat a Barcelona, però també ho ha fet la mida mitjana dels habitatges que es lloguen.
Impacte de la regulació
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat aquest dilluns que el preu mitjà del lloguer a Barcelona ha caigut un 4,4% respecte al primer trimestre de 2024. Al conjunt de Catalunya, en canvi, les rendes han augmentat un 0,7% als municipis tensionats, i s'han disparat un 11% a les localitats on no s'aplica el topall.
Paneque ha interpretat aquestes diferències com una prova que la regulació funciona. Al seu parer, les xifres mostren una contenció als municipis afectats per la mesura davant la pujada registrada als que han quedat fora. Ha defensat en aquest sentit que la limitació de preus està donant els resultats previstos i ha rebutjat que hagi provocat una reducció de l'oferta.
Pisos cada cop més petits
Amb el gràfic a la mà, és cert que el lloguer mitjà de Barcelona s'ha reduït aquests dos anys. Així consta en les dades oficials de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que permeten conèixer l'evolució dels contractes formalitzats.
Ara bé, en el cas de la capital catalana, una de les claus per interpretar la reducció del lloguer mensual és a la superfície dels habitatges. Les dades de l'Ajuntament de Barcelona mostren que els pisos llogats durant el primer trimestre de 2026 tenien una superfície mitjana de 71,1 metres quadrats, un 5,2% menys que dos anys abans. Per tant, pagar menys no significa que el metre quadrat s'hagi abaratit.
Sílvia Paneque Europa Press
Menys pisos al mercat
De fet, el preu mitjà del lloguer mensual del metre quadrat es va situar en 16,89 euros durant els tres primers mesos de 2026, un 0,9% més que al primer trimestre de 2024, quan va començar la contenció de rendes. La mensualitat mitjana va arribar als 1.137,35 euros, davant dels 1.193,51 euros d'aleshores. En tot cas, el lloguer mitjà es manté per sota del màxim registrat abans de l'aplicació dels topalls.
D'altra banda, Paneque ha negat que la limitació de preus hagi reduït l'oferta i ha assegurat que existeix un increment "viu" tant a Catalunya com a Barcelona. La Generalitat també sosté que la prolongació dels contractes redueix la rotació d'inquilins i evita que els propietaris tinguin incentius per buscar nous arrendataris que puguin pagar més.
Disparitat de comportaments
La lectura del mercat, però, no és unànime. Un estudi de Fedea elaborat per Fernando Pinto, de la Universitat Rey Juan Carlos, detecta una caiguda del 22,2% en els anuncis de lloguer a la província de Barcelona entre el primer trimestre de 2024 i el quart de 2025. Al conjunt de Catalunya, el descens arriba al 20,5%.
El comportament contrasta amb el d'altres territoris on no s'ha aplicat la contenció de rendes. A Madrid, l'oferta d'anuncis va augmentar un 3,9% durant el mateix període, mentre que al conjunt d'Espanya (sense Catalunya) va baixar un 7%. La Comunitat Valenciana i Andalusia van registrar caigudes del 10,3% i el 10,2%, respectivament.
Pis en el lloguer EFE
Competència ferotge
L'estudi també apunta a una forta pressió sobre els anuncis disponibles. Al quart trimestre de 2025, cada anunci de lloguer a la província de Barcelona va rebre una mitjana de 462 contactes durant els seus deu primers dies de publicació, davant dels 103 de Madrid i els 135 de la mitjana estatal.
Tot i així, l'anàlisi no permet atribuir per si sol l'evolució dels anuncis a una única causa ni determinar quants habitatges han abandonat definitivament el mercat del lloguer.
Menys contractes i més competència
Les dades de contractació també reflecteixen una evolució irregular. A Barcelona, el nombre de nous contractes de lloguer habitual va caure el 2025 en uns 2.100 respecte a l'any anterior, una baixada del 6,4% i el quart exercici consecutiu de retrocés.
Al primer trimestre de 2026 es van registrar 8.156 nous contractes a la ciutat. Tanmateix, les administracions ofereixen evolucions interanuals diferents per a aquest mateix volum: l'ajuntament calcula un increment del 7,1%, mentre que la Generalitat el situa en el 3,1%. Ambdues fonts coincideixen en el nombre de contractes, però no en el percentatge de variació, una discrepància que no queda aclarida en les dades difoses.
El lloguer temporal, en retrocés
Paneque també ha destacat l'evolució dels contractes de temporada. Segons les dades que ha ofert, els lloguers signats al segon trimestre de 2026 van ser un 40% inferiors als registrats en el mateix període de l'any anterior.
La consellera ha vinculat aquest retrocés a la regulació aprovada pel Parlament i ha expressat la seva confiança que la limitació de preus dels lloguers per habitacions tingui un efecte similar. La normativa estableix que la suma de les rendes de les estances no pot superar l'import màxim que correspondria al lloguer de l'habitatge complet.
Turistes a Barcelona Europa Press
La compravenda també es modera
Igualment, ha estès la valoració del Govern al mercat de compravenda. Segons ha explicat, els dos anys d'aplicació de la limitació de preus també han coincidit amb una moderació de l'evolució dels preus de les operacions a Catalunya, sense que això hagi suposat una caiguda del nombre de compravendes, que, segons el seu balanç, ha continuat augmentant.
Paneque ha atribuït aquesta evolució a les polítiques d'habitatge impulsades per l'Executiu i ha celebrat un canvi en el perfil de les operacions: menys compres de grans paquets d'habitatges per part de fons i més transaccions entre particulars o de grans propietaris a particulars.
La lectura de la consellera s'ha de contextualitzar, però, amb les dades oficials. L'índex de preus d'habitatge de l'INE va registrar a Catalunya un increment interanual del 10,1% al segon trimestre de 2026, amb una pujada del 2,4% respecte al trimestre anterior. Per tant, no es tracta d'una caiguda dels preus, sinó, en tot cas, d'una moderació en el seu ritme de creixement.
