"Qui trenca, paga". Aquest ha estat el mantra que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat en cadascuna de les seves declaracions sobre els saquejos ocorreguts durant la violenta protesta juvenil de dissabte a Barcelona.
L'Ajuntament de la ciutat porta el mateix lema de tolerància zero. "Si els menors trenquen, pagaran els seus pares", assegurava l'alcalde, Jaume Collboni, aquest dilluns davant centenars d'empresaris en la seva intervenció a la XIX Gala Foment del Treball.
Al sopar que va seguir al lliurament anual de les Medalles d'Honor al Teatre Nacional de Catalunya, les converses feien ressò de la preocupació que la nit de pillatges es torni a repetir en un context en què, segons han confirmat convidats de l'esdeveniment a Crònica Global, es desconfia que els menors autors dels danys —o els seus tutors legals— asumeixin la totalitat dels costos de reparació de els 23 comerços afectats.
Qui paga pels danys?
Cal recordar que, dels 130 detinguts pels aldarulls, 76 tenen menys de 18 anys. "El principal obstacle perquè paguin és la Fiscalia de Menors", alertaven des d'un corrillo de directius del sector del transport.
La qüestió, doncs, recau en l'àmbit de la jurisprudència: la minoria d'edat pot excloure d'alguna manera la responsabilitat de la reparació de danys? En teoria, no.
Un dels comerços saquejats dissabte passat en les protestes BLOCUS de Barcelona.
Menors a part
Aquest dilluns, desenes d'adolescents acompanyats de les seves famílies esperaven el seu torn per declarar davant el jutge als voltants del Jutjat de Guàrdia de Menors, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
A diferència dels 51 adults detinguts, que van passar a disposició judicial el mateix dilluns i van quedar en llibertat provisional amb mesures cautelars, la situació dels menors es resol de manera més lenta i progressiva. La Fiscalia ha de valorar cada cas amb el suport d'un equip tècnic abans de sol·licitar, quan correspongui, la intervenció del jutge.
Així doncs, amb tres dies de diligències a l'esquena, la Fiscalia de Menors ha demanat l'internament de sis dels menors arrestats pels aldarulls i ha sol·licitat una vintena de providències de llibertat vigilada, que impliquen, a més, la prohibició d'assistir i apropar-se a menys de 1.000 metres a manifestacions.
Amb tot, la demora en resoldre la seva situació judicial també ajorna la reclamació d'indemnitzacions als seus pares o tutors legals pels danys causats.
Fins als 17 anys
Mentrestant, el consistori barceloní ha anunciat que destinarà mig milió d'euros per cobrir les necessitats immediates dels comerços afectats.
Ara bé, quan finalment arribi el moment d'exigir les reparacions, la minoria d'edat no eximirà per si sola els responsables ni els seus progenitors de respondre econòmicament.
La llei distingeix, això sí, entre els menors de 14 anys, que són inimputables per la via penal, i els adolescents d'entre 14 i 17 anys, subjectes a la Llei Orgànica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).
Joves destrossen el mobiliari urbà al centre de Barcelona aquest dissabte, 24 d'octubre
En ambdós casos, els perjudicats poden reclamar una indemnització si s'acredita la intervenció del menor en els danys. Per als menors de 14 anys, encara que no se'ls pugui jutjar, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ha d'intervenir per valorar la situació familiar, mentre que la responsabilitat econòmica recau sobre els pares per la via civil.
La responsabilitat civil
"La responsabilitat civil va per la seva via", aclareix Xavier Campà, advocat de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) especialitzat en Infància i Adolescència, en declaracions a aquest mitjà.
En el cas dels adolescents d'entre 14 i 17 anys, l'article 61.3 de la LORPM estableix que els seus pares, tutors o acollidors legals han de respondre de forma solidària —és a dir, si es constata que els detinguts no poden assumir per si sols la quantia sol·licitada— dels danys materials, la qual cosa permet a les víctimes reclamar-los el 100% de l'import corresponent.
El jutge té la potestat de moderar aquesta responsabilitat econòmica o reduir la quantia si considera que els progenitors no van actuar amb negligència greu ni van afavorir la conducta del menor. No obstant això, l'obligació legal de reparar el dany no desapareix pel simple fet que els progenitors es comportessin de manera exemplar.
Reparació pedagògica
Campà assenyala que existeix una alternativa extrajudicial que pot facilitar el rescabalament dels afectats: la mediació.
A través dels programes de reparació del dany, el menor es reuneix cara a cara amb el perjudicat, reconeix el que ha passat, demana disculpes i acorda una compensació amb la participació dels seus progenitors.
"Si els pares assumeixen que han de fer-se càrrec dels danys, es pot arribar a un acord sense haver d'anar més enllà", explica l'advocat, que destaca "l'enorme eficàcia pedagògica" que el jove afronti les conseqüències dels seus actes.
O "xantatge emocional"?
Aquesta via extrajudicial, que requereix la voluntat de les parts, genera recels en el sector privat. Les fonts empresarials consultades admeten que eviten acudir a la Fiscalia de Menors per a aquestes reunions perquè les consideren una situació molt incòmoda que frega el "xantatge emocional".
Les empreses senten que el sistema les pressiona posant-les davant les famílies, buscant que rebaixin les seves exigències o retirin la denúncia perquè el menor no sigui condemnat. Davant d'això, moltes companyies opten per rebutjar la mediació, negar-se a conciliar i enviar directament els seus advocats per reclamar la indemnització completa pels canals legals, amb els seus procediments habituals.