Què són els atacs híbrids i per què es planteja aquesta hipòtesi després dels aldarulls de Barcelona
La difusió de convocatòries i vídeos de saquejos a les xarxes socials ha obert la teoria d'una possible ingerència estrangera, encara per confirmar, en les protestes vinculades a Blocus
Més informació: Un informe d'intel·ligència analitza una possible ingerència estrangera en els saquejos de Barcelona
Notícies relacionades
Les xarxes socials estan plenes de cartells de convocatòries per repetir les violentes protestes antisistema del passat dissabte a Barcelona.
Qui hi ha al darrere? Els Mossos d'Esquadra treballen en coordinació amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els serveis d'intel·ligència espanyols per trobar el cervell, amb la mirada posada en l'ecosistema digital en què es capta, es difon i s'organitza.
Segons ha pogut comprovar Crónica Global, un informe d'intel·ligència estratègica d'una empresa catalana de ciberseguretat ha posat sobre la taula la possibilitat que el moviment juvenil s'emmarqui en una operació de desinformació des de l'estranger en forma d'atac híbrid.
Joves destrossen el mobiliari urbà al centre de Barcelona aquest dissabte, 24 d'octubre
Aquesta hipòtesi d'ingerència i finançament estranger —una entre diverses— es basa, per ara, en indicis que encara s'han de corroborar, però presents en antecedents internacionals d'interferència i incidents institucionals.
La definició sobre el radar
Des del Consell de la Unió Europea, les amenaces híbrides es defineixen com "activitats perjudicials coordinades que es planifiquen i duen a terme amb objectius malintencionats". Segueix: "La seva finalitat és perjudicar un objectiu, com un Estat o una institució, a través de diversos mitjans, que sovint es combinen".
Aquests mitjans inclouen "la manipulació de la informació, els ciberatacs, la influència o la coacció econòmica, les maniobres polítiques encobertes, la diplomàcia coercitiva o les amenaces de força militar".
Són tàctiques que han estat utilitzades per agents estatals i no estatals que suposen una amenaça per a la democràcia i ataquen els seus valors fonamentals, amb l'objectiu de fracturar la societat i soscavar la presa de decisions polítiques.
L'organisme europeu incideix que estan concebudes "per mantenir-se per sota del llindar que podria constituir un acte de guerra", per la qual cosa resulta difícil detectar-les i defensar-se'n, encara més en una fase de creixent sofisticació i complexitat digital.
Cua d'antecedents
Els possibles paral·lelismes amb les operacions d'ingerència documentades en altres països es troben en aquestes tàctiques: la difusió coordinada de continguts, l'ús de plataformes digitals per arribar a públics concrets i la possibilitat d'ocultar la identitat dels qui impulsen els missatges.
La Unió Europea fa anys que documenta campanyes de manipulació informativa que busquen influir en el debat públic, explotar les divisions socials i debilitar la confiança en les institucions.
Diversos joves a l'interior d'una botiga d'informàtica vandalitzada durant els incidents d'aquest dissabte, 24 d'octubre, a Barcelona
El gener de 2024, el Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) va publicar un informe que analitzava 750 incidents de manipulació i ingerència informativa estrangera registrats durant els dotze mesos anteriors.
Amplificació a les xarxes
Entre els casos examinats hi figurava Espanya. El document descrivia com canals oficials russos i altres xarxes vinculades a aquest entorn havien promogut llistes de canals de Telegram que posteriorment es van utilitzar per difondre continguts relacionats amb les eleccions generals de 2023.
L'informe també recollia l'activitat d'una xarxa de hacktivistes prorussos que va publicar suposades filtracions de comptes espanyoles i europees.
El cas il·lustra la utilització coordinada de canals digitals per introduir i amplificar missatges en un context polític sensible. L'operació no ha de consistir necessàriament a inventar un conflicte des de zero; també pot tractar d'explotar divisions existents, augmentar-ne la visibilitat o erosionar la confiança en les institucions.
Aprofitar les fractures socials
El Centre Europeu d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides, amb seu a Hèlsinki, ha estudiat la part de com aquestes campanyes poden aprofitar les identitats i els greuges socials per aprofundir les divisions dins d'una societat.
En una anàlisi publicada a l'abril de 2025, l'organisme va examinar casos d'Alemanya, França i Suècia, entre altres països, i va descriure com determinades narratives poden explotar tensions econòmiques, socials o identitàries per debilitar la confiança entre comunitats i en les institucions.
La lògica és especialment rellevant per entendre l'abast de les xarxes socials, un espai lluny de ser neutral en què els algoritmes poden afavorir la difusió de continguts que generen interès i interacció, mentre que els comptes coordinats poden multiplicar-ne l'abast.
Una convocatòria pot arribar així a una audiència molt més gran que la dels seus promotors originals, tot i que determinar si aquesta difusió respon a una operació organitzada exigeix analitzar els comptes, les seves connexions i l'origen dels missatges.
La incògnita de Barcelona
En el cas de Blocus, la investigació intenta esclarir si darrere de la convocatòria hi va haver una estratègia organitzada per captar joves mitjançant vídeos d'aldarulls ocorreguts a França i missatges que els animaven a reproduir-los a Barcelona.
Segons la hipòtesi que manegen els investigadors, la difusió d'aquests continguts hauria precedit una convocatòria el desenvolupament de la qual va acabar desbordant el marc d'una protesta violenta, amb més de la meitat dels detinguts menors.
L'eventual participació d'actors estrangers continua sent una qüestió per esclarir. Determinar qui va crear els primers perfils, des d'on operaven i com es van coordinar els canals de difusió serà decisiu per establir si es va tractar d'una mobilització sorgida de dinàmiques internes, d'una operació de manipulació organitzada o d'una combinació d'ambdues.
