David Corell, geògraf especialista del servei de meteorologia Climamet, ho té clar: "el que vam viure amb la DANA de 2024 va ser un avís de la nova realitat climatològica". Segons explica l'expert, el devastador episodi viscut a València fa dos anys, va ser el preludi i la confirmació d'una transformació profunda en els patrons meteorològics de la Mediterrània.
Les precipitacions torrencials sempre han format part de la tardor en aquest entorn geogràfic, però la dinàmica actual mostra una alteració considerable. Corell posa èmfasi en què la clau no resideix únicament en la intensitat dels cabals registrats, sinó en la rapidesa amb què succeeixen ara aquests episodis de caràcter extraordinari.
Canvi estructural
"Està canviant la manera de ploure", assenyala David Corell per descriure la transició cap a un escenari on els acumulats extrems han deixat de ser anòmals per convertir-se en una constant. El geògraf matisa que, encara que les precipitacions intenses són inherents al clima mediterrani durant l'època de tardor, el comportament dels núvols i els volums d'aigua responen a un nou patró.
Imatge d'una dona als carrers d'Utiel, durant la DANA de 2024 a València
El que de veritat alarma els especialistes és la recurrència. Registres amb acumulacions tan elevades, que abans s'observaven de manera molt esporàdica, es manifesten ara en intervals de temps cada cop més curts. "És una situació excepcional: sempre ha passat, però el que hem detectat és que la freqüència cada cop està sent més gran", recalca l'expert de Climamet.
Impacte en l'ordenació urbana
Aquesta mutació en el clima posa al descobert les fallades estructurals del model de creixement de les últimes dècades. Corell sosté que "ara s'està veient que moltes polítiques urbanístiques no van tenir en compte la regió de risc on vivim", la qual cosa ha derivat en l'ocupació sistemàtica de sòl amb alt risc d'inundabilitat.
L'ús del sòl s'ha estat executant sense preveure la veritable magnitud que podrien assolir les crítiques riuades. Com a conseqüència directa, "s'han ocupat espais que no s'haurien d'haver ocupat", una decisió del passat la rectificació de la qual planteja avui enormes desafiaments.
Adaptació i preparació
Davant d'un escenari on els errors urbanístics són "molt difícils de canviar", la prioritat s'ha de centrar en la prevenció i la resiliència. "És urgent replantejar-se què construïm, on i com". Es fa una crida a una revisió profunda de les normatives d'edificació i de la gestió de les infraestructures.
La societat s'enfronta al repte d'assumir les conseqüències d'aquest nou context. El camí a seguir requereix pedagogia territorial i conscienciació pública: "Vivim una nova realitat climàtica: hem de saber on vivim i estar preparats".