El passeig de Gràcia ha tornat a convertir-se aquest 12 d'octubre en escenari d'una celebració de la Hispanitat amb diferents sensibilitats sota una mateixa bandera.
La manifestació Catalunya amb Ceuta. Una mateixa Espanya, convocada per Unidos por Ceuta, Espanya i Catalans, Catalunya Suma, S'ha Acabat i Impulso Ciudadano, ha congregat un públic poc multitudinari, però amb una presència visible d'ensenyes espanyoles i moltíssimes banderes de la ciutat autònoma. Entre els assistents, però, el missatge ha anat molt més enllà del motiu inicial de la marxa.
La manifestació ha servit també d'altaveu per a grups d'extrema dreta, crítiques al Govern i proclames contra la immigració musulmana. Al final del recorregut, el to ha canviat amb la presència de col·lectius hispanoamericans, que han aportat vestits tradicionals i balls regionals a una jornada de perfils molt diferents.
Ceuta, al centre
Les banderes de Ceuta han destacat entre les ensenyes que han acompanyat la marxa, convocada per expressar suport a la ciutat autònoma, que segueix sense recuperar la normalitat després de la invasió patida setmanes enrere. Al seu voltant, les banderes espanyoles han dominat una concentració en què s'han barrejat assistents de diferent perfil ideològic.
La convocatòria no ha estat multitudinària, però sí ha permès visualitzar la confluència de grups que comparteixen la reivindicació nacional espanyola, encara que no necessàriament el mateix discurs ni els mateixos objectius polítics.
Núcleo Nacional, davant la Pedrera en el 12-O
Les consignes ultres
Entre els participants s'han deixat veure també membres del grupúscul ultra Núcleo Nacional, molts d'ells tapats amb passamuntanyes, que han corejat consignes contra el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. També s'han escoltat lemes com “Espanya cristiana i no musulmana” i “Habitatge, feina i remigració”, "Pedro Sánchez és un traïdor", a més d'algun “Arriba España”.
Aquestes proclames han desplaçat part del focus des del suport a Ceuta cap a un discurs identitari i contrari a la immigració. La presència d'aquests grups ha evidenciat la diversitat de missatges que han trobat espai en una mateixa jornada.
Els simpatitzants de Vox, a la manifestació en suport a Ceuta
PP i entorn de Vox
La marxa també ha comptat amb representants del Partit Popular i simpatitzants i membres de Vox. El partit de Santiago Abascal, però, ha celebrat una concentració per separat, de manera que la seva presència en l'entorn de la jornada no s'ha traduït en una convocatòria conjunta. S'ha unit a la marxa Carlos Carrizosa, qui va ser líder de Cs al Parlament.
La coincidència de banderes i assistents no ha esborrat les diferències entre els diferents actors. Sota el paraigua del 12-O han conviscut la reivindicació institucional de suport a Ceuta, les consignes de grups ultres i la mobilització de simpatitzants de partits polítics.
Del patriotisme al folklore
El tram final ha ofert una imatge diferent. Col·lectius d'immigrants hispanoamericans han participat amb vestits tradicionals i balls regionals, incorporant una dimensió festiva a una jornada marcada fins aleshores per les banderes i les proclames polítiques.
La imatge ha resumit els contrastos del 12-O barceloní: una convocatòria que reivindica la unitat nacional i el suport a Ceuta, però en què han conviscut discursos excloents amb expressions culturals procedents de països d'Hispanoamèrica.
Folklore d'Hispanoamèrica per tancar la manifestació de la Hispanitat a Barcelona