Ha passat gairebé un any i mig des de l'apagada que va paralitzar tot el país durant diverses hores i, com el fet històric que va ser, ha comportat estudis a posteriori. En els dies que van seguir aquell 28 d'abril, les anàlisis es van centrar en les causes.
L'informe final del panell d'experts d'ENTSO-E ja va constatar el passat març que "es va deure a una fallada multifactorial desencadenada per un ràpid augment de tensió i una pèrdua sobtada de 15 GW de generació elèctrica que el sistema no va poder amortir". Capítol tancat.
Les conseqüències i la gestió d'aquestes també han estat analitzades. Al cap i a la fi, l'apagada va obligar milions de ciutadans a enfrontar-se a una inèdita suspensió total de serveis essencials, i d'aquí se n'han extret lliçons.
Compartir per prevenir
Amb la vocació de compartir-les, aquest divendres Protecció Civil de la Generalitat ha rebut una delegació del municipi de Haarlemmermeer, als Països Baixos, en una jornada de treball dedicada a compartir els principals aprenentatges derivats de la gestió.
Grup de la delegació dels Països Baixos amb representants de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, Mossos d'Esquadra i altres serveis participants durant la jornada de treball sobre l'aprenentatge de la gestió de l'apagada elèctrica de 2025.
Segons ha informat el Govern en un comunicat, la trobada ha servit per "intercanviar experiències i bones pràctiques per reforçar la preparació davant possibles interrupcions massives de serveis essencials, així com per analitzar els mecanismes de resposta i coordinació necessaris davant una emergència d'aquestes característiques".
La jornada ha començat amb converses entorn de la coordinació estratègica i la comunicació durant una apagada.
A la segona taula s'han abordat la resposta operativa dels serveis d'emergència, la resiliència del sistema sanitari i l'atenció als col·lectius vulnerables, la continuïtat de les infraestructures crítiques i la coordinació entre les administracions i operadors essencials.