Mor als 99 anys Marina Vilalta, la pastora més longeva de Catalunya
La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi el 2022 en reconeixement a una vida dedicada al camp i la ramaderia
Marina Vilalta i Fajula, la pastora en actiu més longeva de Catalunya, ha mort aquesta matinada als 99 anys. Nascuda a Ogassa (Girona), residia des de feia més de set dècades a Bruguera (Girona), on ha mort.
En l'última dècada, Vilalta havia concedit diverses entrevistes i protagonitzat reportatges en diversos mitjans de comunicació. Fins i tot va ser la protagonista del llibre Una vida a les muntanyes, escrit per un periodista de TV3.
Contribució a la tradició oral
L'any 2022 va rebre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat en reconeixement a una vida dedicada al camp i la ramaderia. També per la seva contribució a la difusió de les tradicions orals i les cançons populars de Catalunya; una mitja dotzena de cançons recollides en el projecte Càntut, Cançons de tradició oral, que pretén recuperar i difondre el patrimoni oral musical de les comarques de Girona, van sortir d'aquesta pastora.
Vilalta va néixer fa 99 anys “a la casa més petita d’Ogassa”, com havia comentat ella mateixa en una entrevista a Catalunya Ràdio el 2019 i ja vídua va anar a viure a Bruguera amb un dels seus fills, Jesús, la seva nora i un nét. Allà ha passat 77 anys de la seva vida.
'Una vida a les muntanyes', el llibre protagonitzat per Vilalta
Un ramat de 600 ovelles
Cada dia sortia a pasturar amb les seves 35 ovelles i 4 cabres, a la tarda quan feia molta calor i tot el dia quan la temperatura baixava.
Va arribar a cuidar un ramat de unes 600 ovelles i, segons va explicar, va haver de veure com una àliga s’enduia davant seu un xai acabat de néixer al qual no va arribar a temps de resguardar a la cabana que tenien a la muntanya.
La seva trajectòria va estar marcada per l’amor pels animals i per la tradició oral de cançons, dites com Si vols ovelles has d’anar amb elles i coneixements populars, especialment rellevants per a ella, ja que no va tenir l’oportunitat d’aprendre ni a llegir ni a escriure.
