Addictes al 'chemsex': la comunitat sense llar que es refugia a la zona 'cruising' de Montjuïc
Barcelona ja és un 'hub' europeu del 'chemsex', una pràctica que ha abocat desenes de persones a l'addicció, el sensellarisme i la prostitució
Més notícies: Sobreviure a les onades de calor sense un sostre: "Les persones sense llar són les primeres víctimes del canvi climàtic"
Hordes de turistes es fan fotos cada dia des de el mateix pont sota el qual viu l'Andrés.
Les vistes sobre Barcelona són immillorables i els vianants en gaudeixen buscant alguna ombra a la sortida del Museu Nacional d'Art de Catalunya, en un matí qualsevol de final d'estiu, aliens a una realitat amb la qual poques vegades es creuen, tot i coexistir a pocs metres.
La popular zona de cruising dels jardins de Montjuïc és testimoni d'una de les crisis socials i de salut pública més serioses que es viuen a Barcelona.
Empesos per la moda del chemsex --consum d'estupefaents per mantenir relacions sexuals--, dotzenes d'homes gais i dones transsexuals s'han vist abocats al sensellarisme, un estat en què romanen, atrapats en una espiral de pobresa atiada per l'addicció a les drogues i el sexe i que, en algunes ocasions, els condueix inevitablement a la prostitució
Material per al consum de drogues a la zona 'cruising' de Montjuïc Crónica Global BARCELONA
El paisatge, a qualsevol hora del dia, és sòrdid. Les tendes de campanya i les cases fetes a base de teles i lones s'instal·len sobre una terra coberta de condons usats, els embolcalls buits dels mateixos preservatius, xeringues, paperines i mocadors bruts, on també hi corren rates i paneroles.
Atrevir-se
"Si no fos per les drogues, seria gairebé impossible que algú fes moltes de les coses boges que es veuen aquí quan comença a baixar el sol", assenyala Daniela, persona de gènere no binari que està de visita a casa de l'Andrés, on ambdós han rebut a Crónica Global.
Descriu escenaris dantescos als parcs de Montjuïc: "Et trobes un lligat a un arbre i una cua de deu o quinze homes esperant per follar-se'l, o un altre agenollat amb els ulls tapats per fer-li una mamada a qualsevol que li posi la polla a la boca", relata.
Explica que "molts comencen consumint per moda i per atrevir-se a fer coses que, si no, no farien, i acaben addictes".
En aquest sentit, descriu la tristesa que sent en observar com alguns són cada cop més freqüents: "Un dia ve un noi normal i acaba provant la tina per llançar-se a follar amb desconeguts al carrer, en poc temps vas veient que repeteixen i al final es passen aquí una setmana sencera follant i consumint".
Prostitució
"Molts comencen a consumir per follar i acaben follant per consumir", resumeix la Daniela per explicar l'increment de les situacions de prostitució en el seu entorn en què la droga s'ha convertit en moneda de canvi: "Les ganes de consumir et fan fer coses que mai t'hauries imaginat".
Un preservatiu usat en un parc a Montjuïc Crónica Global Barcelona
Defensa que ella mateixa només accepta droga d'homes amb qui tindria relacions sexuals de totes maneres, però reconeix que la majoria de les seves parelles sexuals li ofereixen algun tipus d'estupefaent.
L'Andrés afegeix que en més d'una ocasió ha comprat ell mateix metamfetamina per evitar que el seu xicot es prostituís a canvi d'una dosi; i també admet que, un cop a les seves mans, han tingut més d'una discussió de parella per la repartició de la droga adquirida.
Hub de 'chemsex'
Més enllà de situacions concretes, des de Barcelona Checkpoint, centre comunitari de detecció d'infeccions de transmissió sexual dirigit a homes gais i dones transsexuals, asseguren ser "molt conscients" de la fotografia completa. "Barcelona és un hub de chemsex", assegura Daniel Jacobs, responsable d'intervenció psicosocial de l'entitat, qui col·loca sense dubtar la capital catalana com una de les parades clau a la ruta internacional d'aquesta pràctica.
![Jayce, fundador de Ballroom Encounters B&N](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/550369.jpg?p=w:320\/h:240&h=tNMlgp5Z"])
Sosté que "barrejar sexe i droga té un enorme poder d'addicció" i que, davant d'això, no hi ha un perfil concret més vulnerable: "Des de vint-i-pocs fins a persones de més de cinquanta anys".
Davant d'una situació que qualifica de "molt greu", Jacobs explica que ja han començat a treballar al campament de Montjuïc, mapant la zona per localitzar les ubicacions principals i iniciant un estudi per conèixer les diferents circumstàncies i necessitats.
Tina, 'monkey' i gé
Sobre la seva vida, la Daniela narra que va ser addicta al crack durant uns anys, però que ara consumeix tina —nom de carrer de la metamfetamina-- perquè és més barata i li senta "millor" i assegura haver viscut prou temps a Montjuïc com per poder radiografiar-lo.
Un escombriaire municipal ensenya les xeringues recollides en un matí a l'entorn de Montjuïc Crónica Global Barcelona
L'Andrés se sent identificat amb aquesta descripció i parla de la seva addicció, que va començar a Colòmbia. "Soc d'Aracataca, la ciutat de García Márquez, potser per això pensava a fer un llibre sobre el meu consum de crack perquè creia que tot acabaria quan arribés aquí i comencés una nova vida, però vaig conèixer la tina, vaig començar a fer chemsex i no paro d'escriure nous capítols", explica, intentant posar paraules al carreró sense sortida en què creu viure.
Sobre l'ús d'estupefaents, Jacobs alerta de la cada cop més habitual pràctica del slamming, el consum per via intravenosa durant el sexe per obtenir una pujada més ràpida, intensa i duradora. D'aquesta manera, el cos absorbeix el cent per cent de la dosi convertint-la en el format més perillós.
"És l'última bala que et queda per gastar", emfatitza Marta Escolano, portaveu d'Energy Control a Catalunya. "A partir d'aquesta punxada, quan algú crea tolerància, ja només li queda augmentar la dosi".
![Dos hombres, en un momento íntimo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/463168.jpg?p=w:320\/h:240&h=ne7oTIAC"])
Tots dos professionals coincideixen en el risc de l'irrupció del monkey dust o pols de mico, així com el gé --GHB--, substàncies conegudes entre molts dels assidus al cruising de Montjuïc. De totes dues és "molt fàcil" patir una sobredosi, per les quantitats tan petites que és segur consumir.
De la sauna al carrer
El viatge cap a l'addicció de molts comença lluny, a les saunes i chills —trobades privades de chemsex grupals—, llocs més amables, nets i íntims on iniciar-se en el consum de drogues i el sexe amb desconeguts.
"Montjuïc és el final d'un camí que comença a les saunes", observa un directiu del sector de l'oci nocturn barceloní en declaracions a aquest mitjà, "hi ha gent que ha arribat a viure-hi: surten cada dotze hores quan sona l'alarma, paguen i tornen".
L'embolcall d'un preservatiu a Montjuïc Crónica Global Barcelona
Tot i que aquests chills són una pràctica habitual des de fa dècades, el seu veritable boom va arribar amb la pandèmia i el tancament de bars, discoteques i locals. En no poder celebrar trobades en espais públics, es van popularitzar les sessions en habitatges particulars, on la privacitat també obre la porta a un consum més desvergonyit d'estupefaents en un clima d'aparent confiança i control.
Homofòbia
"Coneixem un noi que treballava de cambrer, tenia casa seva, amb la seva dona i el seu fill, i ha acabat aquí", expliquen la Daniela i l'Andrés sobre un cas que no és paradigmàtic, però tampoc únic.
Vinculen part de la problemàtica a l'homofòbia imperant a la societat: "És gai, però ho va amagar durant anys i la seva fugida era venir a la zona de cruising, aquí ets anònim". L'home, asseguren, va començar a consumir en aquestes trobades i, després de "perdre-ho tot", ara viu al mateix carrer que el va fer addicte.
![Bombona de óxido nitroso intervenida durante las 'Santes' de Mataró, en julio de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563289.jpg?p=w:320\/h:240&h=7fJe9ahz"])
"A molts, el rebuig social ens ha portat fins aquí", argumenta Emmanuel, un jove que es va veure abocat al sensellarisme fa només un mes i que està intentant aprendre a veure's a si mateix en aquestes circumstàncies.
Construcció de comunitat
Beatriz Fernández, directora de la Fundació Arrels, explica que les circumstàncies del campament de Montjuïc són diferents de les de la majoria de persones amb qui l'entitat treballa.
En aquests casos "el detonant principal per a la situació de sensellarisme és el consum", quelcom que dificulta l'accés a recursos i ajudes per a persones sense sostre, ja que alguns d'aquests són incompatibles amb la drogodependència, i per tant, "l'abordatge s'ha de fer des de l'addicció".
Turistes passegen per una terrassa a Montjuïc, sota la qual viuen diverses persones sense llar Crónica Global Barcelona
D'altra banda, apunta, el component de solitud té una menor prevalença que en altres realitats del sensellarisme, ja que un gruix dels habitants ha construït una comunitat, en trobar-se en circumstàncies semblants, i ha teixit xarxes de suport mutu.
De fet, és aquesta acollida precisament una de les qüestions que destaca l'Emmanuel de les seves primeres setmanes al carrer: "Ens preocupem per com estan els altres i si algun necessita ajuda, un altre l'acompanya al CAP o on calgui".
Alarma en salut pública
El consum de drogues per mantenir relacions sexuals ja ha encès les alarmes dels despatxos des d'on es gestionen els plans de salut pública de la ciutat.
![Dosis de metadona en una farmacia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/564461.jpg?p=g:fp:0.38:0.63\/w:320\/h:240&h=sYR5J2pp"])
De fet, l'Agència de Salut Pública de Barcelona coordina des de fa dos anys una taula de treball intersectorial específica per "facilitar la cooperació entre serveis sanitaris, socials i comunitaris, entitats i persones usuàries", així com per "assegurar una atenció més coherent, eficaç i respectuosa", ha explicat l'Ajuntament a aquest mitjà.
Aquest diàleg estable ha donat com a fruit el 'Programa de resposta coordinada al fenomen del chemsex a Barcelona 2025-2028', que "estableix una resposta davant d'un fenomen complex amb impactes en la salut física, mental i social" amb mesures que "abracen totes les fases d'atenció, des de la prevenció i la detecció precoç fins a l'atenció sanitària i social".
