Publicada
Actualitzada

Un crit d'auxili va esquinçar el bullici habitual de les Rambles aquest dimarts. Davant de l'acuartellament del Govern Militar de Barcelona, la desesperació va trencar la rutina del migdia. Un delinqüent acabava d'arrencar d'una estrebada la cadena d'or a un home que empenyia la cadira de rodes d'un familiar.

A pocs metres, dins del quarter i vestits de paisà, el capità psicòleg Ismael Bayón i l'artiller Omany Guzmán no van dubtar a reaccionar. En qüestió de segons, la instrucció i el sentit del deure van convertir una sortida senzilla al carrer en una contundent actuació ciutadana que avui suma milers de reproduccions a les xarxes.

L'estrèpit a les portes del quarter

El capità Bayón es trobava al seu despatx, a la Subinspecció General de l'Exèrcit 3 (SUIGE 3), a punt de sortir al carrer per fer unes gestions.

—Vaig sentir la gent cridant: "al lladre, al lladre!". Havia de sortir a fer unes gestions i vaig treure el cap per veure què passava —recorda Bayón.

El capità psicòleg Ismael Bayón Òscar Gil Coy Barcelona

L'escena al carrer Anselm Clavé era la següent: el sospitós fugia en direcció a la plaça de La Pau mentre diversos vianants intentaven frenar-lo sense èxit.

—Vaig veure que el noi venia cap a la Rambla i que no eren capaços de retenir-lo. Jo era al costat i vaig decidir actuar. Li vaig fer una clau immobilitzadora i el vaig portar a terra —explica el capità.

Maniobra neta

Reduir l'agressor requeria temple. Bayón tenia clar quin era el límit de la seva tasca a la via pública.

—En tot moment vaig intentar no causar-li cap dany. Aquesta persona havia comès un delicte, però jo no sóc qui per castigar-lo. El que havia d'assegurar era que arribessin les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

El perill no va acabar amb la caiguda. En els moments en què Bayón immobilitzava el subjecte a terra, dos còmplices de l'agressor van aparèixer amb la intenció d'alliberar el seu company per la força.

—Aquí va intervenir el soldat Guzmán. Es va interposar entre ells, va empènyer un que intentava desempallegar-me i va estar donant-me cobertura mentre esperàvem els Mossos d'Esquadra —relata el capità.

—Vam estar allà uns cinc o deu minuts fins que van arribar les patrulles. El vam lliurar, la família ens ho va agrair i tot va quedar en regla —afegeix Guzmán.

Impacte mediàtic

El vídeo de la intervenció, gravat pels vianants, va córrer com la pólvora. Per a tots dos, vestits com dos ciutadans més en aquell moment, veure's a les notícies va suposar un xoc inesperat.

—Sincerament, no m'ho esperava —confessa l'artiller Guzmán—. Me'n vaig assabentar per companys de missió als afores que van començar a enviar-me les imatges. Em vaig dir: "Cel, de debò?". Fins i tot els nostres caps ens han felicitat.

L'artiller Omany Guzmán Òscar Gil Coy Barcelona

—A mi m'ha aclaparat una mica tanta repercussió —admet Bayón—. Considero que vaig fer el que qualsevol bon ciutadà hauria d'haver fet. No li dones moltes voltes en aquell moment; va passar i va sortir bé.

La vida militar rere l'edifici de les Rambles

L'incident ha tornat a posar el focus en la tasca diària que es fa a l'històric acuartellament barceloní, un enclavament sovint desconegut pel gran públic.

—A què ens dediquem aquí? En aquest quarter es gestionen administrativament tots els suports i moviments de les unitats sota l'àrea de la SUIGE 3, que abasta Catalunya, València, Mallorca, Aragó, La Rioja i Navarra —explica Bayón.

El capità psicòleg Ismael Bayón Òscar Gil Coy Barcelona

—En el meu cas, treballo a la Plana Major de Comandament coordinant tasques operatives. El nostre dia a dia comença sempre amb la gimnàstica. Mantenir el nivell físic és fonamental —apunta Guzmán.

—A part de la prevenció de riscos, jo m'encarrego del suport psicològic, valoracions per desplegar en missions o avaluacions de personal —afegeix el capità.

L'artiller Omany Guzmán Òscar Gil Coy Barcelona

Aplaudiment ciutadà

L'actuació va transcendir ràpidament a l'esfera digital. Després del succés, el compte oficial de la Inspecció General de l'Exèrcit a X (@IGE_ET) va compartir una publicació fent-se ressò del que havia passat.

El missatge es va omplir de seguida de felicitacions, comentaris d'orgull i mostres d'agraïment per part de multitud d'usuaris, un suport a les xarxes que ambdós militars agraeixen sincerament.

Seguretat: un valor invisible

La història del capità Ismael Bayón i l'artiller Omany Guzmán va més enllà del succés policial. Posa rostre a una vocació de servei que no depèn de portar o no l'uniforme, recordant que la protecció col·lectiva reposa sobre la disposició interior d'actuar quan la situació ho requereix.

En un entorn urbà on el dia a dia transcorre aliè a les estructures de defensa. La ràpida resposta d'aquests dos soldats vestits de civil evidencia que la preparació tècnica i l'instint cívic van sempre per dins.

Com resumeix el mateix capità Bayón en reflexionar sobre el significat de la seva feina a la ciutat: "Hi ha una frase que diu que la seguretat només s'aprecia quan falla. Nosaltres som la seguretat que no es veu i que moltes vegades passa desapercebuda, però que és totalment necessària".