Quan Quimet rebateja a Natalia com "Colometa" a La Plaça del Diamant no li està donant un malnom afectuós fruit de l'afecte sinó determinant el seu destí. Mercè Rodoreda construeix aquesta escena, en què la protagonista deixarà de pertànyer-se a si mateixa, sense dramatisme, com un instant gairebé imperceptible per la seva brevetat. És justament aquesta lleugeresa narrativa la que revela la seva gravetat simbòlica.
Així comencen molts processos d'anul·lació, exempts d'una violència evident, amb petits gestos que ningú, ni tan sols la víctima, identifica. Potser per això, aquest clàssic de la literatura catalana publicat el 1962 continua tenint una vigència sorprenent.
L'anul·lació del jo
El nom és el primer territori del jo. Una forma primària d'autopercepció, d'identitat emocional, d'existir també per als altres. Quan s'arrabassa a la Natalia, també se li priva de la possibilitat de reconèixer-se i ser reconeguda com un subjecte autònom i amo de la seva pròpia història.
Aquest desposseïment inicial no es limita a l'àmbit domèstic, s'expandeix i es legitima socialment. El malnom imposat s'assumeix amb naturalitat al barri, entre els seus veïns i amigues. Un gest col·lectiu, aparentment inofensiu, és precisament el que sosté la idea que Simone de Beauvoir planteja a El segon sexe. "No es neix dona, s'arriba a ser-ho". És una construcció cultural que la situa sempre com la "Altra" respecte a un subjecte masculí assumit com a referència universal.
Juntament amb la dimensió social –la renúncia aparentment voluntària o submisa– existeix un context on no hi ha alternatives reals ni condicions materials per sostenir-les. La protagonista de la novel·la accepta sistemàticament el que se li proposa o "imposa". Casar-se amb un home que amb prou feines coneix; abandonar la seva feina i en conseqüència la seva independència econòmica, convertir la seva casa en un colomar per satisfer en Quimet. Aquesta idea d'absència d'elecció genuïna travessa l'assaig Tot sobre l'amor de l'escriptora i activista feminista Bell Hooks. El llibre analitza les dinàmiques del patriarcat advertint que el consentiment ofert des d'una dependència absoluta –econòmica, afectiva i social– no és més que supervivència disfressada de voluntat.
Aquest mecanisme pervers es fa encara més evident, literalment es materialitza, quan la Natalia suporta estoicament el caòtic angoixant que provoquen les desenes de coloms que envaeixen la seva llar. Els ocells no són un caprici més del seu marit.
Són allà per servir de metàfora de com, a poc a poc, se li va arrabassant el seu espai vital fins a ofegar-la a casa seva.
La construcció de la "natura femenina"
Es podria argumentar que la resignada protagonista de La Plaça del Diamant, troba, malgrat tot, efímers moments de repòs en el seu paper d'esposa i mare. Tanmateix, Rodoreda no permet que aquesta aparent calma existencial es presenti com a moments de plenitud. El cansament físic i la por constant travessen aquestes escenes de dissociació en què la Natalia mai acaba de reconèixer-se.
Aquesta dinàmica no és exclusiva d'un context determinat, en el cas d'aquesta novel·la, la postguerra a Barcelona. Connecta amb una tradició de pensament molt més àmplia sobre la fabricació social de la natura femenina, una condició que es construeix des de la docilitat i la submissió. Al segle XVIII, Mary Wollstonecraft ja denunciava a Vindicació dels drets de la dona (1792) que l'educació destinada exclusivament a preparar les dones per al matrimoni i l'obediència generava éssers dependents, i que aquesta dependència deliberada es revestia després de prestigi i acceptació social de la virtut femenina.
Des d'aquesta perspectiva, la docilitat de la Natalia no és un tret de caràcter sinó el resultat d'un sistema que mai li va oferir un espai per imaginar-se d'una altra manera. Només després d'acabar la guerra, convertida en vídua i desposseïda de tot, la Natalia comença a recuperar fragments de si mateixa. Potser perquè la identitat arrabassada mai desapareix del tot. Roman latent, resilient, esperant poder reivindicar en algun moment el seu dret a mostrar-se.