Rose Marie va arribar a Barcelona a l'agost de 2025. Directament de Xile, va aterrar a la capital catalana juntament amb la seva filla per continuar amb la seva formació i cursar un màster al Centre d'Ensenyament Orthos.
La seva estada, però, s'ha vist sacsejada per la relació que ha mantingut durant aquest primer any amb l'agència immobiliària que li va llogar un pis al número 24 del carrer Tallers, al bell mig de la capital catalana.
Encara que segueix esperant la resposta de l'Agència Catalana del Consum, la dona posa en dubte la legalitat (i la moralitat) d'una sèrie de pràctiques que, al seu parer, “són totalment abusives”.
Els 1.920 euros, l'origen del conflicte
Entre altres coses, la Rose Marie destaca que va haver d'abonar 1.920 euros en concepte de serveis vinculats a la intermediació i formalització del lloguer i qüestiona altres clàusules incloses en un contracte de temporada amb una durada de 36 mesos.
L'operació va ser gestionada per Finques Barnaflat, que, en un correu remès a la llogatera del carrer Tallers, ja va rebutjar les reclamacions de l'arrendatària, defensant que les quantitats cobrades eren “plenament legals” en tractar-se d'un lloguer de temporada i no d'habitatge habitual.
Pis en el lloguer
Contracte de temporada
Si ens remuntem a l'inici, el 26 d'agost de 2025, la Rose Marie va signar el contracte per instal·lar-se en un pis moblat del carrer Tallers per una renda mensual de 1.350 euros.
El document estableix expressament que es tracta d'un “contracte de lloguer de temporada” i fixa la seva vigència entre el 26 d'agost de 2025 i el 26 d'agost de 2028.
També deixa constància que el domicili habitual de l'arrendatària es troba a Xile i vincula expressament la seva estada a Barcelona al període formatiu de 36 mesos.
Manifestació contra el preu dels lloguers a Barcelona
Malgrat els dubtes inicials de la llogatera sobre la durada del contracte, la legislació actual estableix que la temporalitat ve determinada per la finalitat de l'ocupació i no exclusivament per la seva durada. D'aquí que tingués una durada de més de 12 mesos.
Pressionada a tancar l'acord
Tanmateix, el principal punt de conflicte —més enllà de les condicions en què la Rose Marie es va trobar el pis— apareix en la clàusula novena del contracte, on s'estableix que ha de ser l'arrendatària qui assumeixi “les despeses derivades de l'atorgament del present contracte”.
Concretament, es matisa: “els honoraris de l'agent per la seva intervenció en el procés de formalització”. Una quantitat que va ascendir a 1.920 euros.
És en aquest punt que la llogatera no només qüestiona la seva obligació d'abonar aquesta quantitat, sinó també les presses i la pressió per tancar el lloguer. Una transacció per la qual, a més, no va rebre cap tipus de factura.
Mesos després d'instal·lar-se a l'habitatge, i després d'assessorar-se jurídicament, va decidir reclamar la devolució d'aquests diners en considerar que no era ella qui havia de pagar les despeses derivades d'aquest contracte.
La reclamació
Va ser així que, segons consta en la documentació a la qual ha tingut accés Crónica Global, el passat 23 d'abril de 2026, la Rose Marie, a través d'una advocada, va enviar un burofax a Barnaflat, reclamant la devolució de la comissió.
En l'escrit es sostenia que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte no havien d'haver estat repercutides a la Rose Marie i se sol·licitava la seva devolució en un termini màxim de cinc dies.
També qüestionava la naturalesa temporal de l'arrendament i sol·licitava la revisió del contracte.
Pis de lloguer a Barcelona
La resposta de la immobiliària
Poc després, Barnaflat, a través de la seva representació legal, va contestar al burofax de la llogatera, sostenint que els serveis d'intermediació havien estat “correctament cobrats” i “plenament ajustats a dret”.
El seu argument es fonamenta precisament en la naturalesa del contracte.
Segons sosté la immobiliària, la prohibició de traslladar al llogater les despeses de gestió immobiliària està prevista per als arrendaments d'habitatge habitual. D'aquesta manera, no resultaria aplicable en aquest cas, ja que es tracta d'un lloguer de temporada.
Canvi normatiu
El moment en què es va formalitzar el lloguer afegeix un altre element al cas.
El contracte es va signar a agost de 2025, mesos abans de l'entrada en vigor de la Llei catalana 11/2025, que va endurir la regulació dels arrendaments temporals i va reforçar les obligacions destinades a acreditar la causa que justifica aquest tipus de contractes.
La regulació dels lloguers temporals s'havia convertit aleshores en un dels principals fronts de la política d'habitatge a Catalunya, especialment a Barcelona, davant el creixement d'aquesta modalitat contractual i les sospites que pogués utilitzar-se en determinats casos per esquivar les proteccions associades al lloguer habitual.
Manifestació en contra del preu del lloguer a Barcelona, en una imatge d'arxiu
La llogatera, en aquest sentit, reflexiona sobre una altra qüestió: fins on permet un lloguer de temporada traslladar al llogater despeses que en els contractes d'habitatge habitual ha d'assumir el propietari.
Factures que mai va rebre
La reclamació de la Rose Marie no acaba en els honoraris.
Durant la seva estada, també va abonar els . El mateix contracte estableix que els consums han de ser assumits per l'arrendatària, i que la propietat li ha de facilitar còpia de les factures corresponents.
Tanmateix, la dona assegura que, tot i sol·licitar-les reiteradament, mai va rebre les factures que justificaven les quantitats que estava pagant.
Imatge d'arxiu d'un comptador de llum
A això suma altres problemes que assegura haver patit durant la seva estada. Entre ells, humitats i fongs a l'habitatge, presència de paneroles en zones comunes, brutícia en patis interiors i problemes amb alguns electrodomèstics.
La reclamació a Consum
L'enfrontament entre les parts va continuar fins que la Rose Marie va abandonar l'immoble.
Segons relata l'arrendatària, en el moment de retornar les claus es va realitzar una liquidació de les quantitats pendents i Barnaflat va decidir finalment no reclamar-li els 942 euros que quedaven per abonar després de compensar diferents conceptes amb la fiança.
La dona assegura que, posteriorment, se li va presentar un document perquè manifestés que no emprendria accions contra la immobiliària, cosa que es va negar a signar.
El conflicte ja ha estat traslladat a l'Agència Catalana del Consum, que haurà de valorar ara les pràctiques denunciades.
Dues versions contraposades
La llogatera, doncs, insisteix que el seu cas no pretén qüestionar l'existència dels lloguers temporals, sinó les condicions econòmiques que va haver d'acceptar quan acabava d'arribar a Barcelona i desconeixia bona part de la normativa espanyola.
Barnaflat, encara que no ha contestat les preguntes d'aquest mitjà, va assegurar en els correus intercanviats amb la llogatera que el contracte responia a una necessitat temporal perfectament acreditada i que els honoraris van ser cobrats conforme a dret.