El juliol ha estat un mes de rècords a l'aeroport de Barcelona-El Prat.
En plena temporada alta, per les seves terminals han passat 5,86 milions de passatgers, la xifra més elevada dels darrers anys per aquest mes i gairebé un milió més que els 4.936.852 registrats el juliol de 2023.
Però mentre el nombre de viatgers no ha deixat de créixer, la delinqüència ha seguit el camí contrari.
Nombre de passatgers que han arribat a l'aeroport de Barcelona entre gener de 2023 i juliol de 2026
I és que aquest juliol, els Mossos d'Esquadra han tingut coneixement de 132 fets delictius al recinte aeroportuari. Una xifra especialment baixa si es compara amb els 491 registrats el juliol de 2023, els 776 de 2024 o els 363 del passat 2025.
Nombre de delictes registrats a l'aeroport de Barcelona entre gener de 2023 i juliol de 2026
Els delictes cauen més del 70%
La comparació permet dimensionar, amb dades objectives, el canvi que ha experimentat el Prat: en tot just tres anys, l'aeroport ha guanyat prop d'un milió de passatgers al juliol, mentre que els delictes s'han reduït al voltant d'un 73%.
I tot això en plena temporada alta, quan les terminals estan plenes a vessar, el tràfec d'equipatges és constant i els descuits dels viatgers es multipliquen i es converteixen en oportunitats perfectes per als delinqüents especialitzats en furts.
Un semestre de mínims
No es tracta, a més, d'un fenomen aïllat. Els filtres instal·lats als accessos a les terminals, a càrrec de la seguretat privada de l'aeroport; el reforç d'agents dels Mossos d'Esquadra a la zona prèvia als controls d'equipatge; i les mesures judicials contra els delinqüents multireincidents estan donant resultats.
Agents dels Mossos d'Esquadra patrullant per la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona
Segons les dades oficials exposades en el darrer Comitè Nacional de Seguretat i Justícia de Catalunya, durant el primer semestre de l'any es van comptabilitzar 760 fets delictius a l'espai aeroportuari, davant dels 2.457 del mateix període de l'any anterior. Un descens que ronda, per tant, el 70%.
La diferència resulta encara més cridanera si la comparació es remunta a 2024. Entre gener i juny d'aquell any es van registrar 3.353 delictes al Prat, més de quatre vegades els comptabilitzats durant el primer semestre d'aquest 2026.
La mesura estrella: les ordres d'allunyament
En aquest sentit, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, atribuïa recentment part d'aquest descens a l'efecte de les mesures cautelars imposades als delinqüents multireincidents i, especialment, a les ordres judicials d'allunyament que els impedeixen accedir a l'aeroport.
Des de 2024 s'han dictat 69 ordres d'aquest tipus, que prohibeixen als multireincidents acostar-se a menys de 500 metres de les instal·lacions aeroportuàries. Aproximadament la meitat d'aquestes ordres continuen vigents actualment.
Agents dels Mossos i del CNP durant un dispositiu conjunt a l'aeroport de Barcelona-El Prat
La mesura proporciona una eina per actuar abans fins i tot que es produeixi un altre furt.
Si els Mossos identifiquen mitjançant les càmeres de videovigilància un delinqüent sobre el qual pesa una ordre d'allunyament i comproven que ha accedit al perímetre restringit, poden detenir-lo per un presumpte delicte de trencament.
Un 2024 molt negre
L'escenari és radicalment diferent al que es vivia no fa tant. A octubre de 2024, el Prat va arribar a superar la barrera dels 1.000 delictes denunciats en un sol mes, amb un màxim de 1.075 fets coneguts.
L'aeroport s'havia convertit aleshores en un dels principals focus de preocupació per al departament d'Interior i Seguretat Pública.
La resposta més immediata va passar per reforçar la presència policial. Es van desplegar més agents uniformats —tant de seguretat ciutadana com d'ordre públic— i efectius de paisà que patrullen de manera permanent les zones de sortides i arribades d'ambdues terminals.
Subinspector Joan Alfred Vives, Cap de l'Àrea Regional de Seguretat Aeroportuària de Mossos d'Esquadra
Gran desplegament tecnològic
El reforç humà es va acompanyar d'un important desplegament tecnològic. El subinspector Joan Alfred Vives, cap de l'Àrea Regional de Seguretat Aeroportuària dels Mossos d'Esquadra, explicava fa uns mesos a Crónica Global que el cos havia dissenyat juntament amb AENA un pla per ampliar la videovigilància i cobrir aquells espais especialment sensibles.
El dispositiu preveu més d'un centenar de noves càmeres, algunes destinades a vigilar punts que havien concentrat una especial activitat delictiva, com l'aparcament de la Terminal 2, convertit durant mesos en un dels punts negres del recinte aeroportuari.
L'estratègia passa per localitzar els espais més vulnerables i actuar progressivament sobre ells, combinant càmeres, vigilància i presència policial per intentar anticipar-se als moviments dels delinqüents, en lloc d'intervenir únicament després que s'hagi produït el robatori.
Càmeres de seguretat de la Terminal 1, controlades per una agent dels Mossos d'Esquadra
Filtres als accessos
A aquest blindatge s'hi han sumat els filtres de seguretat als accessos a les terminals. A la pràctica funcionen com una mena de 'dret d'admissió' que busca evitar que les instal·lacions es converteixin en un espai de lliure accés per a persones que no tenen cap activitat a realitzar-hi.
El sistema, avalat pel Govern i l'Advocacia de l'Estat segons la normativa europea, permet controlar qui accedeix a les terminals i suposa una dificultat afegida per als delinqüents habituals que acudien a l'aeroport exclusivament per cometre furts.
37 detinguts al juliol
Les xifres de juliol permeten observar, a més, una altra circumstància. Durant el mes es van practicar 37 detencions, el segon registre més elevat de tot 2026, només per darrere del gener, quan van ser arrestades 38 persones.
Per a les fonts policials consultades, la dada resulta especialment significativa: cauen els delictes, però no ho fa l'activitat policial.
Subinspector dels Mossos d'Esquadra patrullant per
Les detencions es mantenen tot i que una part dels delinqüents habituals ja té vetat l'accés a l'aeroport mitjançant ordres judicials i altres troben una primera barrera en els filtres instal·lats a les entrades.
Més passatgers, menys delictes
Les primeres senyals d'aquest canvi de tendència van començar a apreciar-se mesos enrere. Al febrer, per exemple, el Prat va tancar amb 98 fets delictius denunciats, aconseguint per primera vegada en mesos trencar la barrera dels tres dígits i marcant un punt d'inflexió en l'evolució de la criminalitat aeroportuària.
Des de llavors, els registres han fluctuat, però sempre molt lluny dels màxims assolits el 2024. La pitjor dada d'aquest any es va produir al juny, amb 137 fets delictius, una xifra que palideix davant dels 1.075 registrats a l'octubre de 2024.
En realitat, el canvi va començar a dibuixar-se durant l'exercici passat. El 2025 va començar amb 525 delictes coneguts al gener i va acabar amb 180 al desembre.
Una tendència descendent que s'ha consolidat durant aquest 2026 i que el juliol resumeix especialment bé: gairebé un milió de passatgers més que fa tres anys i al voltant d'un 73% menys de delictes.