Lladre i amb una ment privilegiada: així és el pres que ha 'hackejat' el servidor de Justícia
Ni el cap ni la resta dels interns identificats com a presumptes autors de la greu intromissió estan complint condemna per haver comès delictes relacionats amb la ciberdelinqüència
Contingut relacionat: Presos de la presó de Figueres hackegen la xarxa de la Generalitat i accedeixen a dades confidencials
No era un hacker. Tampoc un expert en ciberdelinqüència que hagués acabat entre reixes després d'utilitzar els seus coneixements informàtics per cometre delictes online.
L'intern a qui s'atribueix un paper principal en la bretxa de seguretat detectada a la presó de Puig de les Basses, a Figueres (Girona), havia ingressat al centre penitenciari per un delicte de robatori.
Res a veure, per tant, amb el món dels delictes informàtics.
Imatge de Puig de les Basses a Figueres (Girona)
Ha estat durant la seva estada a presó quan aquest intern ha demostrat tenir una habilitat extraordinària per a la informàtica, sobretot per trobar les escletxes d'uns equips que, a priori, estaven capats sense Internet.
No són un grup d'experts
Segons ha pogut saber Crónica Global, aquest reu està considerat el cap del grup de presos identificats després que el Departament de Justícia detectés accessos no autoritzats a documentació emmagatzemada en unitats de la intranet de la Generalitat.
El cas resulta encara més cridaner perquè tampoc la resta dels interns identificats està vinculada a trames de ciberdelinqüència.
És a dir, no es tracta d'un grup de hackers empresonats que hagi reproduït des de la presó l'activitat delictiva que desenvolupava en llibertat.
Un passadís a la presó de Puig de Les Basses EUROPA PRESS
Programa de digitalització
Per entendre com ho van poder fer, cal remuntar-se al procés de digitalització de les presons catalanes i a la instal·lació d'ordinadors a disposició dels interns.
Aquests equips van arribar als mòduls en el marc del programa 'Viu en Digital', impulsat per reduir la bretxa digital dins de les presons i permetre que els interns poguessin realitzar determinades gestions i activitats telemàtiques.
La seva utilització, però, estava limitada. Els ordinadors estaven configurats perquè els presos només poguessin accedir a determinats recursos i, en principi, no disposaven d'accés lliure a Internet.
Sobre el paper estaven "capats". La realitat hauria demostrat que aquestes barreres podien ser vulnerades per interns amb prou coneixements informàtics.
Imatge del centre penitenciari de Puig de les Basses (Figueres, Girona)
Primer van accedir a pàgines porno
De fet, segons les fonts consultades per aquest mitjà, alguns presos van començar a buscar la manera de sortir les restriccions dels equips per accedir a continguts que tenien bloquejats, entre ells pàgines pornogràfiques.
Una mena de desafiament informàtic que, amb el temps, hauria anat molt més enllà.
Alguns interns van descobrir que podien continuar avançant i superar noves barreres fins a arribar a espais als quals mai haurien d'haver tingut accés.
![Cordón de Mossos d'Esquadra en una imagen de archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/407794.jpg?p=w:320\/h:240&h=PVPjUSgH"])
Bretxa de seguretat
És aquí on l'episodi deixa de ser una simple vulneració de les normes d'utilització dels ordinadors de presó i es converteix en una bretxa de seguretat de la Generalitat.
El Departament de Justícia recalca, però, que amb la informació disponible fins ara els sospitosos no van arribar a accedir als sistemes d'informació més crítica i que el funcionament dels serveis de la presó tampoc s'ha vist compromès.
Ramon Espadaler, 'conseller' de Justícia i Qualitat Democràtica Barcelona
Els sindicats temen el pitjor
La dimensió que atribueixen els sindicats al problema és considerablement més gran.
Des de SICAP-FEPOL sostenen que des d'ordinadors instal·lats en mòduls penitenciaris i accessibles als interns es van produir accessos no autoritzats a "entorns i repositoris interns" de la Generalitat.
Segons les evidències recollides per l'organització, entre la informació potencialment exposada hi hauria documents interns, dades personals i penitenciàries i informació sanitària, especialment protegida per la legislació.
Penal de Puig de les Basses / EFE
Altres presos van donar la veu d'alarma
La paradoxa és que van ser precisament altres interns amb coneixements informàtics els qui van detectar que existien vulnerabilitats als equips i van començar a advertir-ne.
I aquí apareix un dels principals interrogants del cas: des de quan coneixia l'Administració l'existència del forat de seguretat.
![IndraMind Cibersecurity](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/543023.jpg?p=w:320\/h:240&h=ZGkL-5Sk"])
Advertiments des de fa un any
Des de SICAP-FEPOL asseguren que els primers advertiments es remunten, com a mínim, a 2025.
Segons el sindicat, tant interns com treballadors ja havien alertat aleshores de l'existència de accessos indeguts i de deficiències en el control dels ordinadors posats a disposició dels presos.
Per això exigeix determinar des de quan era possible accedir, des de quants centres, quins arxius van ser consultats i si hi va haver descàrrega, còpia o difusió d'informació.
Centre penitenciari Puig de les Basses / JUSTICIA
Fonts del sindicat CSIF consultades per Crónica Global coincideixen que les deficiències havien estat advertides des de feia temps i que hi havia preocupació per les possibilitats que oferien a determinats interns uns equips que havien de funcionar en un entorn completament controlat.
El problema podria anar més enllà
Precisament aquesta és una de les incògnites que haurà d'aclarir ara la investigació. Justícia ha confirmat l'incident detectat a Puig de les Basses, però SICAP-FEPOL sosté que les vulnerabilitats podrien no limitar-se a aquesta presó.
El sindicat parla d'equips accessibles a interns des dels quals s'hauria pogut entrar en repositoris interns de la Generalitat i reclama una auditoria urgent i integral dels ordinadors, xarxes, permisos i credencials utilitzats als centres penitenciaris catalans.
![Imagen del centro penitenciario de Puig de les Basses (Girona)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/451992.jpg?p=w:320\/h:240&h=_eTsooGB"])
El Departament de Justícia, per la seva banda, ha obert una investigació i ha posat l'incident en coneixement de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que analitza tècnicament com es va produir l'accés i quines poden haver estat les seves conseqüències.
Els fets també han estat denunciats davant el Jutjat de Guàrdia de Figueres i comunicats a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Investigació en marxa
Mentre avança la investigació, les presons catalanes estan reforçant les seves mesures de seguretat.
Ara, queda per esclarir fins on va aconseguir arribar el grup d'interns, durant quant de temps va poder fer-ho i, sobretot, com un programa concebut per apropar les eines digitals a la població reclusa va acabar convertint-se en el pont que un lladre sense passat ‘hacker’ va creuar fins a infiltrar-se a les entranyes digitals de la Generalitat.
