Els Mossos d'Esquadra el van batejar com un dels majors cops policials contra el tràfic internacional d'armas de guerra i la màfia turca establerta a Catalunya.
Una investigació desenvolupada juntament amb Europol i diverses autoritats europees que va permetre desmantellar una organització criminal que presumptament es dedicava a introduir armes de foc a Espanya per intercanviar-les per marihuana.
Una aliança criminal que els investigadors consideraven especialment perillosa pel potencial de violència que generava.
El 'cas Tracia' trontolla
El batejat com 'cas Tracia' es va saldar amb 21 detinguts, registres simultanis en diferents països i la captura a Sofia (Bulgària) del considerat per Europol com el líder de l'organització.
Un individu d'alt valor, que va ser localitzat mesos després que la resta de la xarxa ja hagués ingressat a presó a Espanya.
La seva extradició va permetre posar fi a una investigació considerada estratègica per frenar l'entrada de centenars de armes destinades al crim organitzat.
Imatge d'un vehicle policial en una imatge d'arxiu
No obstant això, mesos després de l'operatiu, la investigació judicial que havia de sostenir el futur judici travessa un moment delicat.
L'advocat del suposat cap de l'organització, el penalista català Ricardo Vidal-Colomer, sosté que la causa presenta greus irregularitats processals que, al seu parer, comprometen la validesa de bona part de la instrucció i fins i tot podrien desembocar en la nul·litat de tot el procediment.
La pàgina 1.597
Va ser precisament després d'assumir la defensa de l'investigat quan, segons explica el lletrat, van començar els dubtes.
En estudiar el procediment, va observar que la peça principal del sumari començava directament al full 1.597, sense que aparegués tota la documentació corresponent a l'inici de la investigació judicial.
Dos investigadors dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional durant el desenvolupament d'un dispositiu anterior
Davant d'aquesta situació va presentar dos escrits sol·licitant que s'aclarís on es trobava la documentació inicial de la causa i reclamant accés als elements essencials per poder impugnar la presó provisional del seu client.
Segons exposa en el recurs, mai va obtenir resposta prèvia de la compareixença judicial.
Durant aquella vista va tornar a insistir en la necessitat d'accedir a tota la documentació que havia permès acordar les mesures d'investigació que sostenien l'acusació.
Entre altres qüestions, va reclamar conèixer les resolucions judicials que autoritzaven les intervencions telefòniques, les successives pròrrogues, així com la instal·lació d'un sistema de captació d'àudio en un vehicle Mercedes Maybach utilitzat per l'investigat.
"Un error de foliació"
Durant la compareixença judicial, la magistrada va explicar que l'absència d'aquesta documentació obeïa a un error de foliació.
Segons aquesta explicació, els documents no havien desaparegut, sinó que per una equivocació havien estat incorporats a diferents peces separades i no a la peça principal, on legalment haurien de trobar-se.
Imatge de l'Audiència de Tarragona
La defensa del presumpte cap, però, va mostrar la seva disconformitat.
Vidal-Colomer sosté que havia advertit d'aquesta circumstància dies abans mitjançant dos escrits i que la irregularitat mai va ser esmenada abans de celebrar-se la vista en què es va decidir el ingrés a presó del seu client, motiu pel qual va deixar formulada protesta a efectes de recurs.
Demana la nul·litat de tota la causa
Va ser així que el passat 13 de maig va presentar un recurs d'apel·lació en què sol·licitava la nul·litat de pràcticament tota la causa.
Entre altres qüestions, denuncia que no consta l'auto d'incoació de diligències prèvies. La resolució mitjançant la qual un jutge transforma una notícia criminal en un procediment judicial formal.
En altres paraules, és el document que legitima el pas d'una investigació policial a una investigació judicial sotmesa al control d'un magistrat.
Imatge dels Mossos d'Esquadra durant un operatiu nocturn
Així mateix, el lletrat també sosté que es va vulnerar el dret de defensa en impedir un accés efectiu als elements essencials del procediment, i que diverses mesures restrictives de drets fonamentals manquen, al seu parer, del corresponent suport judicial comprovable.
Errors en la pròrroga del secret
Un altre focus de debat el situa en el secret de les actuacions, que hauria romàs vigent durant un termini superior al permès legalment.
D'aquesta manera, va existir un període comprès a partir del 7 de desembre de 2025 en què es van continuar practicant diligències sense cobertura judicial vàlida en no haver-se prorrogat el secret dins el termini legal.
Per aquest motiu sol·licita també la nul·litat de totes les actuacions practicades des d'aquesta data.
Demana justificar les mesures més invasives
Però hi ha més. Ricardo Vidal-Colomer també denuncia en el recurs del 13 de maig que no consten les resolucions judicials que haurien autoritzat diverses de les mesures més invasives practicades durant la investigació.
Entre elles figura, segons l'escrit, la instal·lació d'un sistema de captació d'àudio en el Mercedes Maybach utilitzat presumptament pel 'capo' de l'organització, així com determinades intervencions telefòniques i altres diligències limitatives de drets fonamentals.
La defensa sosté que, si aquestes resolucions no existeixen o no poden acreditar-se documentalment, totes les proves obtingudes mitjançant aquestes mesures serien il·lícites.
Sobre aquesta base jurídica, el recurs invoca l'anomenada doctrina de la connexió d'antijuridicitat, coneguda popularment com la teoria dels "fruits de l'arbre enverinat".
Es tracta d'un criteri consolidat pel Tribunal Constitucional segons el qual, quan una prova s'obté vulnerant drets fonamentals, totes les actuacions posteriors que neixen directament d'aquesta prova també queden contaminades.
La resposta de l'Audiència
L'Audiència Provincial de Tarragona, però, no va entrar a valorar el fons d'aquestes nul·litats en la resolució dictada sobre el recurs d'apel·lació.
Interior d'una sala de vistes de l'Audiència de Tarragona
Segons sosté Vidal-Colomer, el tribunal es va limitar a indicar que, en sol·licitar la nul·litat de la totalitat del procediment, la via adequada seria promoure un incident de nul·litat i, posteriorment, acudir al Tribunal Constitucional, sense pronunciar-se sobre l'existència o inexistència de les irregularitats denunciades.
Altres advocats van seguir els seus passos
Segons explica el lletrat, aproximadament un mes i mig després de presentar aquest recurs del 13 de maig, altres lletrats personats en el procediment van promoure també incidents de nul·litat recolzant-se en els mateixos arguments resumits per Vidal-Colomer.
Ara, serà l'evolució d'aquests recursos la que determinarà si les irregularitats denunciades queden en meres incidències processals o si, per contra, obren un debat judicial d'enorme transcendència sobre una de les investigacions contra el tràfic internacional d'armes més importants desenvolupades a Catalunya en els darrers anys.