Absolen Joan T., l'home que gairebé mata el seu pare a Olesa durant un brot psicòtic
L'Audiència de Barcelona considera que no és responsable penalment d'un doble intent d'assassinat en considerar que tenia anul·lades completament les seves capacitats mentals
Esquiva l'ingrés a presó, però s'ha ordenat el seu internament en un centre psiquiàtric tancat
Més notícies: Els Mossos detenen un "sicari" per la mort a trets de l'adolescent de 15 anys a la Sagrera
Vestit completament de negre, amb guants i armat amb un ganivet, Joan T. G. va romandre amagat durant prop de dues hores al jardí de la casa del seu pare a Olesa de Montserrat (Barcelona).
Va esperar en silenci fins que el seu pare, M. T. A., i la parella d'aquest, E. M. V., van tornar a casa, la nit del 12 de febrer de 2023.
Quan tots dos van baixar del vehicle, Joan T. G. va sortir del seu amagatall i es va llançar sobre ells per sorpresa amb l'única intenció d'acabar amb les seves vides.
A cops i ganivetades
L'escena va ser d'una violència extrema. Primer va atacar la seva madrastra per l'esquena, la va fer caure a terra i va començar a donar-li punyades i ganivetades dirigides al cap mentre no deixava de cridar que els mataria.
Ella va intentar incorporar-se fins a cinc vegades, però l'agressor reprenia l'atac una i altra vegada. Quan el pare va intentar intervenir per protegir-la, també va ser colpejat i apunyalat.
L'agressió només va acabar gràcies a la intervenció inesperada d'una veïna que, en sentir els crits, va sortir de casa seva i va alertar els serveis d'emergència.
Absolt de responsabilitat penal
El que semblava un cas clar de doble assassinat en grau de temptativa ha acabat, però, amb una resolució judicial poc habitual.
El tribunal de la secció 10a de l'Audiència de Barcelona ha absolt penalment l'acusat en concloure que, en el moment de l'agressió, patia un brot psicòtic que va anul·lar completament la seva capacitat per comprendre la realitat i controlar els seus actes.
Foto d'arxiu de l'Audiència de Barcelona EFE
En lloc d'una pena de presó —el fiscal demanava fins a 26 anys—, els magistrats han acordat el seu internament en un establiment psiquiàtric tancat per un període de 15 anys per cadascun dels delictes.
Lesions potencialment mortals
Les conseqüències de l'atac van ser devastadores.
M. T. A., el pare, va patir una fractura mandibular, va perdre una peça dental i va presentar múltiples ferides incises-contuses a la cara i el coll. Va necessitar 123 dies per recuperar-se i arrossega, a dia d'avui, importants cicatrius.
La situació de E. M. V. va ser encara més greu. Una de les ganivetades li va provocar un enfonsament cranial i un fragment metàl·lic del ganivet va quedar incrustat a la seva volta cranial, per la qual cosa va haver de ser sotmesa a una complexa craneoplàstia.
La seva recuperació es va prolongar durant 386 dies i, a més de les cicatrius físiques, pateix estrès posttraumàtic, neuràlgia i altres seqüeles permanents derivades de l'agressió.
![Captura de un vídeo extraído de las cámaras de seguridad del autobus](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/551620.jpg?p=c:1919:1079:nowe:0:0\/w:320\/h:180&h=co5rEkHc"])
Malgrat la gravetat dels fets, la sentència conclou que l'acusat no és penalment responsable, en constatar-se que va actuar sota els efectes d'un brot psicòtic greu.
Demanaven 27 anys de presó
Les penes sol·licitades tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació difereixen radicalment de l'absolució que demanava —i va aconseguir— la defensa. I és que ambdues acusacions van sostenir durant tot el judici que els fets constituïen dos delictes d'assassinat en grau de temptativa.
El Ministeri Públic sol·licitava 26 anys de presó —15 per l'atac al pare i 11 pel comès contra la parella—, mentre que l'acusació particular va elevar la petició fins als 27 anys.
Ambdues parts reclamaven, a més, sengles ordres d'allunyament i importants indemnitzacions per a les víctimes.
Alteració prevista al Codi Penal
Els magistrats, però, consideren acreditat que Joan T. G. va actuar immers en un brot psicòtic derivat d'un trastorn psicòtic no especificat i d'un trastorn de personalitat sensitiu-paranoide.
Segons la resolució, les seves capacitats cognitives i volitives estaven completament anul·lades, de manera que no podia comprendre l'abast dels seus actes ni dirigir la seva conducta.
Aquesta conclusió va portar a apreciar l'eximent complet d'alteració psíquica prevista al Codi Penal i, en conseqüència, a absoldre'l de responsabilitat criminal.
Exterior de la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires
Les proves que van convèncer el tribunal
Un dels elements que més pes va tenir durant el judici va ser el testimoni de la psicòloga Lorena Ruiz Madel, que va tractar l'acusat durant aproximadament un any i mig abans de l'agressió.
La professional havia diagnosticat a Joan T. G. un trastorn de personalitat paranoide i narcisista acompanyat d'ideació delirant.
Només una setmana abans de l'atac, el pacient va decidir abandonar tant la teràpia com la medicació mitjançant un missatge de WhatsApp.
La psicòloga va advertir aleshores del risc elevat que desenvolupés un brot psicòtic, un pronòstic que es va acabar materialitzant pocs dies després.
Incapç de controlar els seus actes
La resolució també concedeix especial rellevància a una segona avaluació realitzada pels metges forenses especialistes en psiquiatria, la doctora Fátima Yagüe i el doctor Cavallé.
Tots dos van concloure que l'acusat patia un brot psicòtic que anul·lava totalment el seu judici de la realitat i les seves capacitats per comprendre i controlar els seus actes.
Entrada de l'Audiència de Barcelona, en una imatge d'arxiu
A aquestes conclusions s'hi van afegir els informes emesos per la Unitat d'Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Brians 1, on l'acusat va romandre ingressat després de la seva detenció, així com els perits de la defensa, els doctors Bernat-Noel Tiffon i Josep Solé Puig, que van coincidir en el diagnòstic i en la gravetat del quadre clínic.
Les llibretes de la "guerra"
Durant la investigació, els agents van localitzar diverses llibretes a l'habitació de l'acusat. En elles apareixien repetides anotacions amb paraules com "guerra" o frases com "la vida és una guerra".
Segons va explicar el mateix processat, aquelles notes eren una manera de suportar la tensió que experimentava perquè estava convençut de mantenir una mena de guerra contra el seu pare i la seva madrastra.
Per als especialistes en psiquiatria, aquelles anotacions constituïen una prova objectiva de la ideació delirant que patia en aquelles dates i reforçaven el diagnòstic de psicosi que finalment va assumir el tribunal.
Ingrés en un centre de salut mental
Finalment, l'Audiència de Barcelona ha ordenat el seu ingrés en un centre psiquiàtric tancat per rebre l'atenció mèdica corresponent i assegurar-se que no torni a interrompre el tractament.
La mesura de seguretat es podrà perllongar fins a un màxim equivalent a les penes que haurien correspost pels dos intents d'assassinat i estarà sotmesa a revisions judicials periòdiques basades en informes mèdics que el centre haurà de remetre, com a mínim, cada sis mesos.
![La acusada Alba A. al lado del autor material del asesinato Ismael / CG](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/11699.jpg?p=w:320\/h:240&h=w8UWfVBp"])
Quan finalitzi l'internament, tampoc desapareixerà el control judicial. La sentència imposa deu anys de llibertat vigilada i li prohibeix acostar-se o comunicar-se amb ambdues víctimes durant aquest mateix període, que començarà a comptar quan abandoni el centre psiquiàtric.
A més, malgrat l'absolució penal, el tribunal manté íntegrament la responsabilitat civil i condemna Joan T. G. a indemnitzar les víctimes per les lesions i les seqüeles sofertes.
