Les elevades temperatures que està registrant Espanya des de l'inici de l'estiu, amb diverses onades de calor consecutives, han convertit això en un dels principals temes de conversa. En aquest context, crida l'atenció la predicció de Francesc Burjachs, paleoclimatòleg i investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, qui sosté que, des del punt de vista de l'evolució natural del planeta, la Terra s'hauria de dirigir cap a una nova glaciació.
El científic explica que, a més de la successió del dia i la nit o de les estacions, existeixen altres moviments que generen cicles climàtics de milers d'anys. Burjachs, també, ha plantejat dubtes sobre fins a quin punt el canvi climàtic provocat per l'activitat humana pot alterar aquest procés natural.
Nombrosos canvis climàtics
En declaracions a Crónica Global, Burjachs, també professor jubilat de l'ICREA i exprofessor associat de la URV, explica que es basa en l'anàlisi de diferents registres naturals del passat, com sediments, nuclis de gel i altres indicadors que permeten reconstruir l'evolució del clima durant milions d'anys.
Afirma que: "Aquestes evidències mostren que la Terra ha travessat nombrosos canvis climàtics d'origen natural i que els nivells actuals de gasos d'efecte hivernacle --traduïts en temperatures-- encara no superen els registrats durant altres cicles naturals del Quaternari". (És el període geològic més recent de la història de la Terra, que va començar fa aproximadament 2,58 milions d'anys i que continua en l'actualitat).
Era glacial
Cicles de Milankovitch
Preguntat pels cicles de Milankovitch i la postura de l'IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic), Burjachs assegura: "No es pot afirmar que els models climàtics actuals siguin erronis, ja que es tracta de projeccions que no ofereixen una certesa absoluta". Al seu parer, la seva principal limitació és que es basen, sobretot, en registres instrumentals dels últims 150 anys i gairebé no incorporen paleodades que permetin reconstruir el clima a escales de milions d'anys.
L'investigador considera que, actualment, s'està superposant la tendència natural del planeta cap a una nova glaciació amb l'escalfament global derivat de l'excés de gasos d'efecte hivernacle, la qual cosa, segons la seva opinió, genera incertesa sobre quin dels dos processos acabarà predominant.
A més, sosté que seria necessari analitzar els possibles interessos que puguin existir darrere de l'IPCC i del finançament de la recerca científica: "Actualment, gran part de la ciència ja no és neutral, ja que depèn de les subvencions que aporten els representants econòmico-polítics".
Canvi climàtic
Sensibilitat climàtica
Francesc Burjachs reitera que "no es pot negar l'efecte hivernacle del diòxid de carboni, ja que sabem que a més quantitat de CO2, li correspon un augment de temperatura".
D'altra banda, la resposta no té per què ser automàtica ni lineal, ja que entren en joc altres tipus de gasos d'efecte hivernacle, com, per exemple, el vapor d'aigua que conté l'atmosfera, els corrents oceànics o els microcanvis climàtics, com el fenomen d'El Niño (aquest fenomen es caracteritza per un escalfament anòmal de les aigües superficials de l'oceà Pacífic equatorial central i oriental).
Amb les dades de què disposem actualment, l'investigador afirma: "Sabem que els cicles interglacials anteriors han tingut durades de entre 10.000 i 20.000 anys, per tant podríem estar a les portes d'una nova era glacial, ja que ja portem 11.700 anys de fase interglacial --la que anomenem Holocè--".
Onada de calor
Pel que fa a les onades de calor d'aquest any, podrien deure's a diferents variables, segons explica l'expert Burjachs: "Per exemple, ens trobem en un màxim d'activitat solar, amb un elevat nombre de taques solars i, a més, estem travessant un episodi excepcionalment intens d'El Niño.
Tampoc no s'ha d'oblidar que la tendència climàtica, des del final del Mínim de Maunder --període que va coincidir amb la Petita Edat de Gel i va assolir el seu punt àlgid al voltant de l'any 1700--, ha estat d'un augment gradual de les temperatures durant els últims tres segles".
D'altra banda, l'increment del CO₂ d'origen antropogènic és un factor que, també, s'ha de tenir en compte; encara que constitueix una variable més dins d'un sistema climàtic complex. En qualsevol cas, resulta convenient avançar de manera progressiva en la substitució dels hidrocarburs per fonts d'energia renovables.
Termòmetre
"Ens oblidem de la natura"
Burjachs opina que: "La dinàmica natural serà més forta que tot el que puguem induir nosaltres al clima natural. Hem passat de la creença teocèntrica a l'antropocèntrica: és a dir, ara és l'home qui ho pot tot i oblidem la natura".
Dit això, apunta: "També, sóc partidari que cal reorganitzar el nostre planeta, de manera que anem substituint les energies fòssils per renovables, sostenibles, estalviar en tots els recursos naturals, allargar la vida de les màquines i incentivar el decreixement". Afirma que si s'aconseguís això, ara no s'estaria parlant del tema climàtic.
Què passarà d'aquí a 100 anys?
Som molts els que ens qüestionem, amb tot aquest panorama, què passarà d'aquí a 50 anys o, fins i tot, 100 a la Terra. I això mateix, des de Crónica Global, l'hem preguntat a Francesc Burjachs: "Dependrà molt de com actuï el planeta i de si aquest serà capaç de reabsorbir el CO2 --en excés-- en animals, sediments o de si es produeix la paradoxa d'un canvi abrupte cap a un període glacial, tal com va succeir fa 12.900 anys".
A aquest període se'l coneix com el Dryas recent, quan després d'iniciar-se el desglaç de la darrera glaciació, l'Atlàntic nord es va dessalinitzar per l'aigua dolça del desglaç. Va canviar així la corrent del Golf, que no arribava tan al Nord com ara, produint-se una fase glacial de 800 anys.
Burjachs reitera que: "Tots aquests escenaris --i d'altres més-- són possibles, malgrat els pronòstics de l'IPCC". Aquest és el model en què s'inspira la pel·lícula El dia de demà, encara que sense que necessàriament s'hagi de produir un escenari tan extrem com el que mostra la ficció.