Un infart a Barberà i un trasllat fins al Clínic de l'Eixample: "Per què no van portar el meu pare al centre més proper?"
La família del difunt qüestiona que l'ambulància viatgés fins a Barcelona en lloc d'adreçar-se al Parc Taulí de Sabadell
El SEM sosté que el trasllat va respondre al Codi Infart, un protocol dissenyat per derivar els pacients a l'hospital preparat per oferir el tractament especialitzat
Contingut relacionat: Emergències mèdiques atén 55 persones per la calor a Catalunya
Notícies relacionades
Curro, un veí de 78 anys de Barberà del Vallès, va morir el passat dissabte 4 de juliol després de patir un infart en plena via pública durant la Festa Major del municipi.
Els equips del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) van aconseguir reanimar-lo i van activar el Codi IAM, el protocol previst per a aquest tipus d'emergències.
L'ambulància no es va dirigir a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, situat a pocs quilòmetres de Barberà, sinó a l'Hospital Clínic de Barcelona.
Entrada de l'Hospital Clínic de Barcelona
Curro va morir poc després d'arribar al centre sanitari. Des de llavors, els seus fills intenten comprendre per què el seu pare no va ser traslladat a l'hospital més proper i qüestionen si el desenllaç podria haver estat diferent.
Un trasllat en dubte
"Volem que això no caigui en l'oblit. Tenint un hospital com el Taulí tan a prop, no volem que torni a passar-li a cap veí el que hem viscut nosaltres", assenyala Francisco, fill del difunt, a Crónica Global.
El seu convenciment parteix de l'explicació que, assegura, va rebre aquell mateix dia. Segons relata, els sanitaris els van indicar que el trasllat a l'Hospital Clínic responia al protocol assistencial i al fet que el Parc Taulí no disposava del servei corresponent durant el cap de setmana.
A això s'hi suma el record d'un trajecte que la família va percebre com especialment llarg i complicat per les restriccions de trànsit derivades del Grand Départ del Tour de França, celebrat aquell mateix dissabte a Barcelona.
"Mala sort"
Francisco sosté que aquests dubtes es van reforçar quan, un cop a l'Hospital Clínic, la cardiòloga que els va comunicar la defunció els va traslladar que el trasllat responia al protocol vigent durant el cap de setmana i que el seu pare havia tingut "la mala sort" de patir l'infart un dissabte a Barberà del Vallès.
L'hospital ha estat consultat per aquest mitjà i, en tancar aquesta edició, no havia respost a les preguntes plantejades.
Explicacions insuficients
Des de llavors, la família assegura que ha sol·licitat explicacions a diferents administracions sense obtenir una resposta que consideri satisfactòria.
"No hem rebut cap explicació. L'hospital, el Departament de Salut i l'Ajuntament es van passant la pilota. Et sents abandonat", lamenta Francisco.
Què és el Codi IAM?
El cas ha posat el focus sobre un funcionament del sistema sanitari poc conegut fora de l'àmbit assistencial.
A Catalunya existeixen diferents codis assistencials destinats a patologies en què el temps resulta determinant per a la supervivència del pacient.
Dues ambulàncies del SEM Barcelona
Entre ells figuren el Codi IAM, per a pacients amb infart agut de miocardi; el Codi Ictus, per a accidents cerebrovasculars; i el Codi PPT, destinat a pacients amb politraumatismes greus.
Tots ells busquen coordinar l'actuació del SEM amb els hospitals de referència per reduir al màxim els temps de resposta.
En el cas de l'infart, l'objectiu és que el pacient arribi directament al centre preparat per practicar el tractament que necessita, normalment una angioplàstia urgent destinada a reobrir l'artèria coronària obstruïda.
Per això, tal com han detallat des del servei a aquest mitjà, s'activa una prealerta a l'hospital receptor fins i tot abans de l'arribada de l'ambulància, de manera que l'equip d'Hemodinàmica pugui rebre el pacient de manera immediata.
No sempre és el més proper
Aquest funcionament explica un dels aspectes que més dubtes genera entre els familiars de Curro.
El Codi IAM no sempre condueix a l'hospital més proper. El destí ve determinat per la xarxa d'hospitals acreditats per oferir aquest tractament especialitzat, anomenat també "hospital útil".
En funció del lloc on es produeix l'emergència, el pacient és derivat directament al centre que pot practicar la intervenció de manera immediata, encara que això suposi recórrer una distància més gran.
En el cas de Barberà del Vallès, aquest hospital és el Clínic de Barcelona.
El Taulí no era l'indicat
L'Hospital Parc Taulí ha confirmat a Crónica Global que actualment no forma part de la xarxa catalana del Codi IAM.
El centre subratlla que la derivació no depèn de la disponibilitat puntual de cardiòlegs ni de si és un dia laborable o festiu, sinó del disseny del mateix protocol sanitari establert per Salut.
Façana de l'edifici principal de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell (Barcelona) / CG
Aquesta explicació contradiu un dels principals dubtes que manté la família des de la defunció: que el trasllat obeís a l'absència d'especialistes durant el cap de setmana.
Tot i així, aquesta resposta no coincideix amb l'explicació que va rebre a l'Hospital Clínic, per la qual cosa continua reclamant una aclariment sobre aquest extrem.
La reconstrucció del SEM
Segons apunta el servei a aquest mitjà, la trucada al 112 es va rebre a les 18.37.
Quatre minuts després, un metge ja estava atenent el pacient i el SEM havia mobilitzat tres ambulàncies, dues d'elles medicalitzades.
Després d'aconseguir recuperar la circulació, els professionals van activar el Codi IAM i van comunicar el cas a la Central de Coordinació Sanitària, encarregada d'alertar l'hospital receptor (el Clínic) perquè l'equip d'Hemodinàmica estigués preparat abans fins i tot de l'arribada del pacient.
El SEM sosté que la derivació va respondre al protocol previst per a aquest tipus d'emergències i que el Clínic era l'hospital assignat per a aquesta zona del Vallès Occidental.
Les ambulàncies del nou transport sanitari de Catalunya del SEM Barcelona
Segons els seus registres, el recorregut fins al centre sanitari va durar 27 minuts.
Durant el trajecte, a més, Curro va patir una segona aturada cardiorespiratòria, cosa que va obligar a reiniciar les maniobres de reanimació dins de l'ambulància.
El pacient va arribar viu a l'hospital, on va ser rebut directament per l'equip especialitzat, sense passar pel circuit habitual d'Urgències.
Evitant el Tour
Francisco recorda un recorregut "interminable", amb carrers tallats i canvis constants de direcció. "El de l'ambulància anava buscant per on passar. Ens vam ficar per carrers estrets on gairebé no hi cabia el vehicle. Semblava una pel·lícula", relata.
Apunta que el trajecte es va allargar durant uns 40 minuts i va acabar amb la sensació que el seu pare no havia arribat a temps.
El Tour de França al seu pas per Barcelona
Els responsables del servei, en canvi, no consideren acreditat que les restriccions de trànsit derivades del Tour de França alteressin de manera significativa el trasllat.
Tot i que admeten que no poden reconstruir amb precisió l'itinerari seguit per l'ambulància sense una anàlisi més exhaustiva, sostenen que un temps de 27 minuts no reflecteix una demora fora dels paràmetres habituals.
El suport del Defensor del Pacient
La reclamació dels familiars ha trobat suport en el Defensor del Pacient.
El seu president considera que Curro hauria d'haver estat traslladat a l'hospital més proper i sosté que el desenllaç "es podria haver evitat".
Al seu parer, el pacient hauria d'haver estat estabilitzat al Parc Taulí abans de valorar una eventual derivació a un altre centre.
"La sanitat pública s'està desmantellant. Els ciutadans no paguem impostos per morir-nos pel camí perquè ens diguin que no hi ha mitjans", afirma el responsable de l'entitat, que considera que aquest cas reflecteix problemes més amplis del sistema sanitari.
Porta principal de l'Hospital Clínic de Barcelona / EFE
El SEM discrepa d'aquesta valoració i defensa evitar un primer ingrés en un hospital que no pugui realitzar l'angioplàstia urgent i traslladar el pacient directament al centre on pugui rebre el tractament definitiu.
Una qüestió oberta
Més enllà del debat sobre el protocol, Francisco insisteix que la principal frustració de la família és no haver obtingut una explicació que consideri coherent.
Després de la defunció del seu pare, assegura haver contactat amb diferents administracions per intentar reconstruir què va passar aquella tarda. Les respostes rebudes, sosté, no coincideixen entre si.
"No busquem culpables per ràbia. Volem saber què va passar. Si hi ha alguna cosa que es va fer malament, que es reconegui. I si no va ser així, que algú ens expliqui per què es va prendre aquesta decisió", afirma.
Aquesta sensació d'haver rebut versions diferents és, precisament, el que manté viva la reclamació de la família una setmana després de la defunció.
