Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han desarticulat 'Los 300', un grup juvenil violent establert a la capital catalana i la seva àrea metropolitana al qual atribueixen agressions amb armes blanques, robatoris violents, tràfic de drogues i quatre temptatives d'homicidi contra integrants de grups rivals.
L'operació, culminada el passat 19 de maig, es va saldar amb 18 detinguts —12 majors d'edat i sis menors— després de diversos escorcolls a Barcelona, Montcada i Reixac i Ripollet.
Set dels adults han ingressat a presó i dos menors romanen internats per ordre judicial.
En els escorcolls, els agents van intervenir una arma de foc carregada, matxets, ganivets de grans dimensions, defenses extensibles, esprais de defensa i passamuntanyes, material que, segons els investigadors, utilitzaven habitualment durant els seus atacs.
Una estructura jeràrquica
La investigació, dirigida per la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos juntament amb el Servei d'Informació i la Unitat d'Investigació de la Guàrdia Urbana, va començar al juny de 2025 després de detectar un grup de joves implicat de manera reiterada en enfrontaments violents amb altres grups juvenils.
La policia sosté que 'Los 300' funcionava com una organització criminal estable i jerarquitzada.
l'inspector dels Mossos José Ángel Merino i l'intendent de la Guàrdia Urbana Juan Guzmán a la roda de premsa sobre el desmantellament de 'Los 300' aquest dimecres
Al capdamunt hi havia un líder encarregat de coordinar tant les agressions com el negoci de la droga.
Per sota actuaven diversos "coordinadors" responsables de planificar les accions i, a l'últim esglaó, els anomenats "soldats", encarregats d'executar els atacs.
Precisament en aquest nivell es trobaven diversos menors d'edat.
Diversos menors
Segons han explicat aquest dimecres l'inspector dels Mossos José Ángel Merino i l'intendent de la Guàrdia Urbana Juan Guzmán, l'organització estava integrada per joves d'entre 15 i 27 anys i aprofitava la menor responsabilitat penal d'alguns adolescents per assignar-los tasques com el transport d'armes i el tràfic de drogues.
Els responsables policials han insistit que no es tracta d'una "banda llatina", sinó d'un grup multicultural integrat per joves de diferents nacionalitats.
Agents de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra identificant un jove
Així mateix, han assenyalat que no s'han detectat connexions amb criminalitat internacional.
Control del territori
Els investigadors atribueixen al grup una activitat criminal continuada en diferents punts de Barcelona, especialment als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris, on ocupaven places i espais públics per reforçar la seva presència i projectar poder davant d'altres grups.
La seva violència, tal com han apuntat els policies, va anar augmentant progressivament durant l'últim any.
Un vehicle de la guàrdia urbana al parc de la Pegaso al barri de la Sagrera
La investigació ha permès relacionar-los amb deu procediments judicials, entre ells quatre temptatives d'homicidi amb arma blanca contra integrants de grups rivals.
Però l'abast, segons els Mossos, podria ser encara més gran.
Augment de l'activitat delictiva
Durant la roda de premsa, Merino ha explicat que, a més de les causes judicialitzades, els investigadors han documentat desenes d'agressions i intimidacions no denunciades.
Les víctimes eren, principalment, joves vinculats a grups rivals —a qui denominaven internament "caigudes"—, tot i que també existeixen episodis de violència "completament aleatòria" i robatoris comesos contra persones escollides a l'atzar.
Els atacs solien produir-se en grup, amb els agressors ocultant el rostre mitjançant passamuntanyes i armats amb matxets o ganivets de grans dimensions, una manera d'actuar que dificultava la seva identificació i augmentava el risc per a les víctimes, algunes de les quals van patir ferides profundes.
Finançada pel narcotràfic
Una de les principals troballes de la investigació ha estat el pes del tràfic de drogues dins de l'organització.
Segons els Mossos, la venda de tusi (cocaïna rosa) i marihuana constituïa un dels pilars econòmics del grup. Els investigadors apunten que fins i tot preparaven o "cuinaven" el tusi en alguns dels domicilis utilitzats per l'organització.
Un vehicle dels Mossos d’Esquadra
Els beneficis obtinguts permetien finançar la resta de l'activitat criminal: la compra d'armes blanques, els desplaçaments i el manteniment de l'estructura del grup.
Per als investigadors, aquest funcionament evidencia un grau de professionalització superior a l'habitual en aquest tipus d'organitzacions juvenils.
Xarxes socials i violència com a reclam
Les xarxes socials exercien un paper clau en el funcionament de 'Los 300'.
Els agents han acreditat que utilitzaven plataformes digitals per comunicar-se, captar nous integrants, intimidar grups rivals i reforçar el sentiment de pertinença.
Publicaven imatges exhibint armes, vídeos d'agressions i referències explícites a activitats delictives.
Una dona utilitzant xarxes socials al transport públic
A més, diversos dels seus membres gravaven videoclips musicals propis en què enaltien la violència, feien referències al grup i projectaven una imatge de poder.
Segons va explicar Merino, aquest contingut resultava especialment atractiu per a menors procedents d'entorns vulnerables, que trobaven a l'organització una falsa sensació de pertinença i d'identitat col·lectiva.
Un fenomen en expansió
Els responsables policials han advertit que 'Los 300' no constitueix un cas aïllat.
Tot i que han evitat oferir xifres tancades, han reconegut que actualment mantenen sota seguiment entre cinc i deu grups juvenils violents a Barcelona i el seu entorn metropolità, un fenomen que consideren a l'alça i sobre el qual treballen de manera específica.
L'objectiu, han subratllat, és impedir que aquestes estructures es consolidin i evolucionin cap a organitzacions criminals amb més capacitat operativa.
Sense relació confirmada amb el crim de la Pegaso
Preguntats per la possible relació entre aquesta organització i l'assassinat a trets del menor de 15 anys ocorregut la setmana passada al parc de la Pegaso, al barri de la Sagrera, els Mossos no han establert cap vincle.
Han reconegut que el parc forma part d'una de les zones on aquest tipus de grups té presència, tot i que han insistit que la investigació per l'assassinat del menor continua sota secret i que, per ara, no poden establir cap relació amb 'Los 300'.