Jordi Solsona va néixer a Barcelona, però des de l'any 2003 va anar a viure a un municipi de Tenerife. Va estudiar Pedagogia, però mai la va exercir. Es va passar uns quants anys amb un grup de persones que es dedicaven a buscar alta pintura per les sales de subhastes i antiquaris, tant de la ciutat Comtal com d'Europa, on intentaven certificar peces de molta qualitat de les quals no se sabia qui era l'autor. També va ser director d'una sala de subhastes a Sitges, Barcelona.
Llavors, quin va ser el punt d'inflexió en què Solsona va començar a recollir de les escombraries quadres i/o obres d'art? Ell apunta que va arribar a les Illes Canàries maleint el dia que es va ficar en aquest món perquè va acabar molt tip. Tanmateix, un grup d'amics li va proposar tornar-hi a entrar.
Així ho explica a Crónica Global: "Just abans de la pandèmia, un bon dia, al poble on ara visc —Los Realejos—, vaig passar per un contenidor i vaig veure una obra abandonada just al costat, i vaig pensar: 'Tants anys, i tu no tens ni una maleïda col·lecció quan els teus col·legues tenen de tot. Llavors allà vaig dir: 'ja sé quina serà la meva col·lecció. El que ningú vol i tothom rebutja i llença'. El que està al marge del mercat de l'art".
Solsona amb una de les obres
Museu d'Art Abandonat
Solsona reconeix que, al principi, era una mica selectiu i només agafava el que li agradava. Quan ja tenia força quadres, va pensar que seria bona idea muntar un museu en una sala de casa seva. En només 30 metres quadrats, va crear el Museu d'Art Abandonat: "Al principi, ho recollia tot: el bo, el dolent, el que agrada i el que no agrada; encara que l'únic que no agafava eren làmines i quadres dels xinesos".
El seu amor per l'art és tal que fins i tot li sembla enternecedor tenir un quadre del segle XIX amb una desconxada. Afirma que les pintures de gent anònima també són art: "Hi posen voluntat i passió i no tenen cap tècnica, però són una meravella. Són obres tan honestes perquè, precisament, no van néixer amb la voluntat de mercadejar".
Quadres i artistes
Un dia, Francesc Torres, artista guardonat amb el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques el 2024, va trucar a Solsona per donar una obra al recent estrenat Museu: "Va ser un gran regal", afirma. Torres va residir a Nova York i el seu art ha estat influït per la política, la sociologia, la història i la cultura. Les seves creacions es troben al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu Whitney d'Art Nord-americà, el Centre Internacional de Fotografia i el MOMA.
També l'han trucat diverses persones dient-li que tenen diverses obres que els agradaria donar. De fet, per què la gent llença els quadres? Afirma que per diverses raons: "Per exemple, per odi a algú que no ens agrada, i el llencem."
Canàries, lloc de pas
Canàries sol ser un lloc de pas de molta gent, per això un dia es va trobar un home escocès que va heretar la casa del seu oncle: "El que va fer va ser donar-me tots els quadres de l'habitatge i ell va llogar la finca per poder subsistir".
D'altra banda, també rep xivatassos d'on hi ha obres, i ell hi va a buscar-les: "Una vegada em van dir que en un contenidor de Puerto de la Cruz hi havia unes grans obres. No eren pintures, eren llanes emmarcades amb paisatges canaris. Una preciositat, una meravella. I les vaig agafar".
Obres al Museu Abandonat
1.500 peces
Solsona explica que té més de 1.500 peces i material per fer almenys 30 exposicions temàtiques diferents. Expressa amb emoció que tots els quadres li han cridat l'atenció i tots són investigats, un per un: "Cap quadre es restaura, perquè és caríssim, i ni jo ni el museu tenim un duro". Explica a Crónica Global que no rep cap ajuda ni cap finançament.
Defensa així una filosofia centrada en la realització personal per sobre de l'acumulació econòmica: "La vida no és treballar i guanyar molts diners. La vida és fer el que és la teva passió", va afirmar. Gràcies a la seva situació, va assegurar que pot dedicar gran part del seu temps a la cura de la casa, a les tasques familiars i al manteniment del museu, una activitat que li permet "gaudir com un animal".
Lorenz Koppinger va ser un pintor alemany que va començar a plasmar episodis de la seva pròpia vida a les seves obres des d'una edat primerenca. La primera peça conservada de l'artista al Museu d'Art Abandonat data de 1948, pocs anys després del final de la Segona Guerra Mundial. Hi apareix una fàbrica amb altes xemeneies expulsant fum que enfosqueix un cel grisós. Sobre l'escena es pot llegir la inscripció "Meine Heimat" ("La meva terra natal"), una referència directa al seu lloc d'origen.
Dos anys de projecte
El Museu va obrir les portes al públic el novembre de 2024, fa gairebé dos anys. Solsona va voler destacar un aspecte que considera fonamental per al creixement del projecte: la importància de les xarxes.
A través del seu perfil de Facebook documenta la història de cada obra que incorpora a la col·lecció. Segons explica, aquesta visibilitat li ha permès connectar amb experts, aficionats i col·leccionistes que participen activament en el projecte, corregint atribucions o aportant noves lectures sobre les peces. "Jo he après molt", reconeix en destacar el valor d'aquest intercanvi constant de coneixements. Gràcies a aquesta xarxa de contactes li han arribat nombroses donacions.
Solsona amb una de les obres
Art i no comerç
Tot i la repercussió assolida, insisteix que no vol convertir el museu en una activitat comercial. Solsona considera que vendre obres suposaria transformar-lo en una galeria i allunyar-se de la seva filosofia original.
La seva intenció és mantenir l'accés gratuït i trobar col·laboracions que permetin garantir la continuïtat del projecte. Defensa el valor social de l'art i reivindica, especialment, les creacions realitzades per autors desconeguts o sense formació acadèmica.
Al seu parer, moltes de les peces més valuoses neixen precisament d'aquesta llibertat creativa. "El que és important no és si l'art és bo o dolent. El que és important és fer", sosté convençut que ens pot emocionar, acompanyar i fins i tot ajudar les persones en els moments més difícils.