Durant dos anys, una organització criminal establerta principalment a Catalunya va aconseguir moure més de nou milions d'euros procedents de estafes comeses per tot Europa sense aixecar gairebé sospites.
Ho feia mitjançant una sofisticada xarxa d'empreses pantalla, falses operacions comercials, criptomonedes i una trama financera dissenyada per donar aparença de legalitat als diners il·lícits.
La investigació ha culminat ara amb la detenció de nou persones a Catalunya, acusades dels presumptes delictes de blanqueig de capitals, pertinença a organització criminal i, en alguns casos, falsedat documental.
Assalt a una vila de luxe a Sitges
La fase final de l'anomenada 'Operació Nàutica', dirigida pel Grup de Blanqueig de Capitals de la Policia Nacional de Palma, es va desenvolupar simultàniament a Balears i Barcelona.
L'objectiu principal era una vila de luxe situada a Sitges, on residia el suposat cap de l'organització amb la seva parella i on, segons la investigació, es trobaven reunits altres membres clau de la xarxa.
Agents de la Policia Nacional amb una de les detingudes
L'entrada va ser executada per la Unitat d'Intervenció Policial (UIP), amb el suport d'efectius de la Prefectura Superior de Catalunya, guies canins, especialistes tècnics i agents de la UDEF de Barcelona, que també van practicar noves detencions a la capital catalana, entre elles les del presumpte assessor fiscal de la trama i un dels seus lloctinents.
Esportius, or, rellotges i bitcoins
Els registres van permetre intervenir un important patrimoni que, segons les primeres estimacions policials, ronda els dos milions d'euros.
Entre els béns embargats figuren dos esportius italians, quatre vehicles d'alta gamma més, dues motos d'aigua, més de tres bitcoins, uns 200.000 euros en criptoactius, més de 100.000 euros en efectiu, 1.300 dòlars, mitja dotzena de lingots d'or, 18 rellotges de luxe, joies i nombrosos articles de primeres marques que evidenciaven l'elevat nivell de vida dels investigats.
Tres dels lingots d'or intervinguts durant el registre de l'habitatge a Sitges
La Policia també havia bloquejat prèviament més d'un centenar de comptes bancaris amb saldos superiors al mig milió d'euros. Durant els registres van ser localitzats, a més, onze terminals de punt de venda (TPV) i més d'un centenar de targetes bancàries de diferents països a nom de membres i col·laboradors de l'organització.
Una empresa inexistent
La investigació va començar arran de dues comunicacions remeses per fiscalies alemanyes. Diverses víctimes havien estat estafades en comprar per internet articles de tota mena, des de telèfons mòbils fins a maquinària pesada, i els diners acabaven ingressant-se en una suposada empresa mallorquina dedicada al lloguer d'embarcacions.
No obstant això, els investigadors van comprovar que aquella societat era només una empresa pantalla: no tenia empleats, oficines ni vaixells.
La seva funció consistia a justificar les transferències simulant pagaments realitzats per turistes alemanys, un tipus d'operació habitual a Balears que permetia esquivar els controls antiblanqueig.
Diversos rellotges de luxe intervinguts durant la intervenció
Més de 3.500 víctimes
A partir d'aquest descobriment, els agents van destapar una estructura formada per 16 empreses i 54 persones implicades, la majoria d'elles establertes a la província de Barcelona.
Segons la investigació, alguns membres del grup van arribar a crear 26 falses botigues online amb les quals haurien estafat a més de 3.500 ciutadans alemanys.
En altres casos es feien passar per departaments de seguretat d'entitats bancàries per obtenir accés a la banca electrònica d'empresaris i buidar-ne els comptes. En una sola operació van aconseguir desviar al voltant de 100.000 euros pertanyents a una víctima belga.
Ocultació dels diners
L'organització evitava actuar contra víctimes espanyoles. Tots els perjudicats residien en altres països europeus, mentre que la trama societària destinada a blanquejar els beneficis es trobava establerta a Espanya.
Dos agents de la Policia Nacional compten els diners en efectiu que s'ha intervingut durant l'operatiu
Un cop obtinguts els diners, els responsables els feien circular entre diferents societats fictícies mitjançant transferències simulades, pagaments amb TPV, ingressos en efectiu i operacions comercials inexistents. Part d'aquests fons acabava invertida en criptomonedes i la resta finançava l'elevat nivell de vida dels investigats.
Segons sosté la Policia Nacional, per aixecar tota aquesta estructura l'organització va comptar amb assessorament legal i mercantil especialitzat, una peça clau per dotar d'aparença de legalitat la trama i dificultar la detecció dels moviments econòmics.
La investigació es va desenvolupar amb la col·laboració d'Europol i de les autoritats belgues per aclarir part de les estafes internacionals.