La investigació contra l'inspector en cap Óscar Sánchez Gil, l'exresponsable de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), acusat de col·laborar amb una de les majors xarxes de narcotràfic mai investigades a Espanya, aporta ara més detalls sobre l'entramat empresarial que s'hauria desplegat a Barcelona per blanquejar milions d'euros.
Si bé és cert que aquest mitjà ja va detallar alguns dels mecanismes que s'haurien utilitzat per blanquejar quatre milions d'euros, les noves informacions a les quals ha tingut accés Crónica Global aprofundeixen en el holding d'empreses que es va instal·lar a la capital catalana per treballar a mercè dels 'narcos'.
Segons la investigació, bona part dels diners il·lícits que generava l'organització es blanquejava a Catalunya mitjançant una complexa xarxa de societats, intermediaris i estructures empresarials destinada a retornar al circuit legal milions d'euros.
Part dels diners en efectiu intervinguts durant un operatiu policial
'Holding BCN'
La documentació incorporada a la causa descriu l'existència d'un entramat batejat com 'Holding BCN'.
Una estructura assentada a la capital catalana i la seva àrea metropolitana que hauria servit per canalitzar, transformar i reintroduir al sistema financer fons procedents de les presumptes comissions que rebia Óscar Sánchez a canvi de facilitar les activitats de l'organització criminal.
Les anotacions intervingudes al telèfon de l'inspector situen al centre d'aquesta operativa diversos milions d'euros i dibuixen una xarxa de societats instrumentals, testaferros i operacions financeres que, sempre segons la investigació, van permetre construir una autèntica maquinària de blanqueig amb epicentre a Barcelona.
5,7 milions a la xarxa catalana
Els investigadors sostenen que Sánchez Gil va lliurar almenys 5,7 milions d'euros en efectiu a la xarxa catalana especialitzada en el blanqueig de capitals.
A partir d'aquest moment, els diners iniciaven un recorregut complex destinat a ocultar-ne l'origen i retornar-lo aparentment legalitzat a societats controlades pel mateix inspector.
Imatge antiga de l'inspector en cap Óscar Sánchez Gil, excap de la UDEF
La causa distingeix dos grans destins per a aquests fons. Una part hauria estat desviada a una estructura establerta a Panamà.
Una altra, xifrada en més de 2,3 milions d'euros, havia de tornar a Espanya a través del denominat 'Holding Barcelona'.
L'importància d'aquesta estructura queda reflectida en diverses anotacions trobades al telèfon personal de l'inspector.
Més moviments
Entre elles figura una referència anomenada "BCN: 6000", que els investigadors relacionen amb sis milions d'euros blanquejats a través de la xarxa barcelonina.
També hi apareixen apunts que, segons la interpretació policial, reflectirien el control exhaustiu que el mateix Sánchez exercia sobre els fons que anaven retornant a les seves empreses.
'Criptos', societats i contractes
El mecanisme reconstruït pels investigadors combina efectiu, criptomonedes, societats mercantils i contractes aparentment legals.
Segons el sumari, els diners en metàl·lic eren lliurats als responsables de la xarxa de blanqueig, que s'encarregaven de transformar-los en criptoactius.
Posteriorment, aquests fons eren utilitzats per recolzar operacions financeres que permetien justificar l'entrada dels diners en societats espanyoles.
Per a això es recorria a una complexa arquitectura documental que simulava préstecs, inversions i operacions mercantils ordinàries.
Sobre el paper, els diners procedien d'acords privats perfectament legals. Tanmateix, els investigadors sostenen que l'origen real dels fons era l'efectiu prèviament lliurat per l'inspector.
Un muntatge amb dues captures de converses d'un grup de Telegram de compravenda de criptomonedes amb una imatge de Barcelona de fons
Diverses societats implicades
Entre les societats que apareixen a la documentació intervinguda destaquen Düsseldorf Trans Car S.L., establerta a Sabadell i el beneficiari final de la qual era, segons els investigadors, el mateix Óscar Sánchez; Abogados y Gestores Barcelona S.L., amb seu a la Gran Via Carles III; Trebag Now S.L.; Limasol Logística del Vallès S.L., així com altres mercantils utilitzades presumptament per canalitzar pagaments i moviments de fons.
Els investigadors sostenen que aquestes societats conformaven una xarxa empresarial dissenyada per formalitzar contractes, justificar transferències, emetre pagaments i dificultar el rastreig dels diners mentre aquests anaven tornant progressivament al circuit financer ordinari.
El col·laborador a Barcelona
Un dels noms que apareix de manera recurrent a la investigació és el de Xavier G. C.
Segons el sumari, l'investigat figurava com a administrador, soci o titular real de diverses de les societats que exercien un paper rellevant dins de l'estructura barcelonina.
Diners intervinguts durant un dispositiu antiblanqueig
Els investigadors li atribueixen funcions relacionades amb la gestió societària i l'articulació de determinades operacions econòmiques vinculades al retorn de fons.
La documentació judicial també recull que acumulava nombrosos antecedents policials i detencions practicades per diferents cossos policials al llarg de les últimes dues dècades per delictes econòmics, estafes, falsedats documentals i blanqueig de capitals.
Precisament aquesta experiència prèvia és un dels elements que porta els investigadors a considerar que va exercir un paper rellevant dins de l'arquitectura financera dissenyada per ocultar l'origen dels diners.
La causa
Aquest complex engranatge societari a Barcelona no operava de manera aïllada. Fonts policials confirmen a aquest mitjà que el 'Holding BCN' encaixa amb precisió en el mecanisme de blanqueig atribuït a l'organització criminal que actualment investiga l'Audiència Nacional.
Es tracta d'una xarxa internacional de narcotràfic que, segons els indicis, va aconseguir introduir a Espanya desenes de tones de cocaïna procedents de Amèrica Llatina mitjançant contenidors marítims.
La investigació situa al capdamunt d'aquesta trama a Ignacio Torán, processat i assenyalat com el presumpte líder de l'organització en sòl espanyol; i al seu soci operatiu, Alejandro Salgado, àlies 'El Tigre', considerat un dels narcos espanyols més actius del panorama internacional.
Des de l'esquerra, els suposats narcos Alejandro Salgado Vega, àlies 'El Tigre'; i Ignacio Torán.
En aquest tauler, el paper de l'inspector en cap Óscar Sánchez Gil era, presumptament, el de un facilitador clau. Els investigadors sostenen que el comandament policial aprofitava la seva posició estratègica per blindar les operacions dels narcos, donant-los avisos, anticipant batudes i consultant bases de dades confidencials.
La troballa de prop de 20 milions d'euros en efectiu emparedats al domicili de Sánchez Gil va marcar un punt d'inflexió en la causa, destapant els beneficis d'una connivència criminal en què Barcelona va emergir, des del primer moment, com el nucli neuràlgic per captar mules financeres i convertir els diners en actius digitals.