Després d'iniciar dissabte una visita de set dies a Espanya que el portarà a Madrid, Barcelona i Canàries, el Papa aterrarà aquest dimarts a El Prat per afrontar una agenda carregada d'actes i trobades.
El clímax --i el motiu original-- del viatge arribarà dimecres amb una missa a la Sagrada Família pel centenari de la mort d'Antoni Gaudí i la benedicció de la Torre de Jesucrist, que ha convertit enguany la basílica catalana en el temple catòlic més alt del món.
La dimensió de la visita dona compte de la seva rellevància. Els organitzadors calculen prop de dos milions d'assistents als diferents actes programats a les tres seus, uns 5.000 periodistes acreditats i un impacte econòmic superior als 150 milions d'euros.
Més enllà del caràcter religiós i cerimonial del viatge, Lleó XIV desembarca a Catalunya en un escenari marcat per diversos debats de gran sensibilitat social i política.
La coincidència de la seva visita amb una vaga educativa insaciable, la controvèrsia sobre el paper del català i les reivindicacions del nacionalisme, així com les expectatives de les víctimes d'abusos sexuals comesos en el si de l'Església, situen l'hereu de Sant Pere davant d'alguns dels assumptes més complexos de la realitat catalana contemporània.
Manifestació de professors a les portes de la Sagrada Família, el passat 18 de maig
"Papavaga"
El primer repte amb què es trobarà Lleó XIV en passar pels carrers de Barcelona serà el conflicte educatiu, ja que els sindicats Ustec-Stes, CGT Ensenyament i Intersindical-CSC mantenen la convocatòria de vaga per al dimarts, 9 de juny, dia en què el Pontífex aterrarà a Catalunya i començaran les proves de selectivitat.
La nova jornada de protesta arriba després de setmanes de mobilitzacions i del rebuig per part del col·lectiu docent al preacord assolit entre el Departament d'Educació i diverses organitzacions sindicals.
La mateixa portaveu d'Ustec-Stes, Iolanda Segura, va batejar la protesta d'aquest dimarts com la "Papavaga". Segons va explicar divendres, l'objectiu d'interferir en una jornada especialment significativa és traslladar al Govern que "el conflicte no està resolt" per forçar l'obertura d'un nou marc de negociació.
"Fumata groga"
Malgrat les cessions del Govern, la magnitud del descontentament d'alguns sectors de l'educació pública catalana va quedar palesa en la manifestació celebrada divendres a Barcelona, en la qual van participar unes 15.200 persones, segons el recompte de la Guàrdia Urbana.
Durant la marxa, els docents van combinar les crítiques a la consellera d'Educació, Esther Niubó, amb referències directes a la visita papal.
Entre els lemes més repetits figuraven "El 9, quan vingui el Papa, es trobarà una vaga" i "Habemus Papam, fumata groga", en referència al color amb què s'ha associat la protesta de professors.
Dispositiu de seguretat
La coincidència entre les protestes i la visita del Papa ha obligat les autoritats a preparar un dispositiu de seguretat específic. El comissari dels Mossos d'Esquadra i responsable de la seguretat del viatge apostòlic a Catalunya, David Boneta, va assumir divendres en declaracions als mitjans que la presència del Pontífex i les mobilitzacions hauran de ser compatibles.
"Tan legítim és voler veure el Sant Pare com mobilitzar-se per una causa determinada", va assenyalar.
En els dos dies que Lleó XIV passarà a Catalunya, més de 5.600 agents dels Mossos d'Esquadra i 500 agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona vetllaran per la seva seguretat i la de la ciutadania en un dispositiu de seguretat dissenyat per la policia catalana, en què també participen coordinadament un miler d'agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, així com uns 2.500 vigilants de seguretat privada.
Instrumentalització
Des de la Generalitat, però, algunes veus han demanat evitar que la visita es converteixi en un escenari de confrontació.
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha reclamat als docents que no instrumentalitzin el viatge apostòlic i ha defensat que s'ha de preservar la normalitat d'un esdeveniment que qualifica de transcendència global.
Batalla identitària
Una de les qüestions que ha monopolitzat el debat en els dies previs a l'arribada de Lleó XIV a Barcelona ha estat la presència del català en els actes oficials, un detall que ha acabat convertint-se en una nova batalla simbòlica sobre identitat, reconeixement i representació.
Lleó XIV saluda des del Papamòbil a Madrid
La polèmica va sorgir quan es va saber que la missa i la benedicció de la Torre de Jesucrist es desenvoluparien principalment en castellà, llengua en què Robert Prevost s'expressa a la perfecció, ja que va viure més de 20 anys al Perú.
Des de llavors, partits polítics, entitats culturals, organitzacions independentistes i fins i tot representants del món eclesial han reclamat una major presència de la llengua catalana.
"Oportunitat única"
De fet, la Generalitat ha traslladat aquesta setmana al Vaticà la importància que el Govern dona a la qüestió lingüística, convençuda que el viatge permetrà projectar Catalunya com una societat oberta, plural i solidària.
Ramon Espadaler, al XII Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya, al maig
En aquest sentit, el conseller Espadaler ha definit la visita com una "oportunitat única" perquè el món escolti el català. Segons va defensar, no es tracta d'un caprici, sinó de reflectir "la normalitat d'una societat diversa".
Demanen pregar en català
També diversos expresidents com Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, juntament amb dirigents d'ERC i Junts, el president del Parlament, Josep Rull, i entitats independentistes com ANC o Òmnium Cultural, van signar un manifest de benvinguda al Papa en què li expressen el seu desig de poder "pregar" amb ell en la llengua amb què s'adrecen a Déu.
El text reivindica la trajectòria històrica del català i sosté que la seva supervivència constitueix "una victòria de la llibertat dels pobles".
El Papa Lleó XIV oficia la solemnitat del Corpus Christi a Madrid, al costat de Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona
Els signants recorden a més que, quan es va col·locar la darrera peça de la Torre de Jesucrist, onejaven juntes la bandera catalana i la de la Santa Seu.
Bilingüisme
Davant d'aquestes demandes, també s'han alçat qui reclamen preservar el caràcter bilingüe de la societat catalana.
Les entitats Convivència Cívica Catalana i S'ha Acabat han sol·licitat al Papa que utilitzi "també" el castellà, argumentant que forma part de la realitat quotidiana de milions de ciutadans.
Benedicció en català
Enmig de la controvèrsia, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha intentat rebaixar la tensió: "El Papa sap que ha de parlar una mica en català, però hi ha gent a qui li agrada fer polèmica, i això cal evitar-ho".
Omella ha explicat que Lleó XIV està preparant personalment les seves intervencions i que "farà el màxim" en català durant la missa i la benedicció de la torre.
De fet, el Pontífex començarà la celebració a la Sagrada Família beneint en català els presents: "En el nom del Pare, i del fill, i de l'Esperit Sant, la pau sigui amb vosaltres".
"Narratives polaritzants"
La discussió resulta especialment significativa perquè connecta amb un dels missatges centrals que el mateix Papa ha llançat des de la seva arribada a Espanya.
En el seu primer discurs oficial, pronunciat dissabte davant els Reis, el president del Govern, Pedro Sánchez, i altres autoritats polítiques i religioses, va cridar a abandonar "les narratives divisives i polaritzants" i va alertar contra les "ideologies prefabricades".
També va defensar "harmonitzar les demandes d'autonomia i d'unitat" i va apostar pel diàleg com a eina per superar els conflictes polítics i socials.
Salvador Illa saluda el Papa i el Rei, en la primera jornada del viatge apostòlic a Espanya
Un missatge que, més enllà de l'escenari bèl·lic internacional, troba encaix com una referència a una societat que, tot i haver reduït la tensió política dels anys del procés, segueix debatent sobre identitat i llengua.
"Ferida oberta"
La tercera carpeta que acompanya Lleó XIV en la seva visita a Catalunya és la qüestió dels abusos sexuals comesos en el si de l'Església. Una realitat que el mateix Pontífex ha definit com "una ferida oberta".
El Sant Pare va confirmar dissabte, durant el vol entre Roma i Madrid, que mantindrà una trobada amb algunes víctimes durant la seva estada a Espanya, tot i que va precisar que no podrà reunir-se amb totes elles.
La cita ha estat organitzada per l'Església espanyola amb el suport del Vaticà i tindrà lloc a primera hora d'aquest dilluns a la Nunciatura Apostòlica de Madrid, la missió diplomàtica de màxim rang de la Santa Seu en altres estats.
Se senten exclosos
Tanmateix, l'anunci no ha servit per dissipar les crítiques d'algunes associacions de víctimes, que denuncien no haver estat informades ni convidades.
Miguel Hurtado, el primer denunciant dels abusos comesos a Montserrat, un dels punts que el Papa visitarà a Catalunya, i portaveu del moviment Reparació Integral Ja, ha lamentat que el Vaticà "segueix el guió habitual".
Miguel Hurtado, davant la Nunciatura Apostòlica de Madrid, aquest diumenge
A més apunta que només podran assistir víctimes que mantenen "un perfil baix", seleccionades pels bisbes.
La qüestió és especialment sensible a Catalunya, on el cas de Montserrat es va convertir en un dels símbols del debat sobre la responsabilitat institucional de l'Església, a la qual s'ha acusat reiteradament d'encobrir centenars de casos d'abusos sexuals, no només a Espanya, perpetrats per religiosos.
Prioritat del pontificat
Lleó XIV arriba a més després d'haver situat la lluita contra els abusos entre les prioritats del seu pontificat, ja que al gener va demanar investigar aquests casos amb "justícia, veritat i caritat", després de mantenir a l'octubre una reunió amb representants d'Ending Clergy Abuse, una organització internacional de defensa de les víctimes.
La visita coincideix així mateix amb una nova etapa en el procés de reparació impulsat per l'Església espanyola i les administracions públiques. El protocol signat recentment entre la Conferència Episcopal, les congregacions religioses i l'Estat preveu mecanismes de reparació i indemnització per a les víctimes.
En aquest context, la trobada amb afectats adquireix una dimensió més gran com a gest simbòlic i podria convertir-se en una prova de credibilitat per a l'Església que encapçala Prevost.