La investigació sobre el presumpte espoli patrimonial de SP4, un dels grups històrics de la seguretat privada a Barcelona, fa un pas endavant.
La Fiscalia Provincial de Barcelona aprecia indicis de diversos delictes econòmics en els fets denunciats per l'accionista majoritari de la companyia i ha sol·licitat una bateria de diligències per esclarir el que ha succeït.
Segons consta en unes diligències del Jutjat d'Instrucció número 15 de Barcelona, la Secció Especialitzada en Delictes Econòmics considera que els fets relatats a la querella podrien encaixar, de manera indiciària, en delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda i delictes societaris.
Sospites d'espoli
Segons va avançar Crònica Global, l'origen de la querella es remunta al 30 de setembre de 2019, quan Juan José Bravo Galán, soci fundador i accionista majoritari del grup, va patir un ictus que el va obligar a apartar-se del negoci durant un temps.
Mentre Bravo intentava recuperar la parla i part de la seva autonomia, el seu soci i home de màxima confiança, David Muñoz, va assumir el control del grup. Allà va començar tot.
Un vigilant de SP4 en un concert a la zona del Fòrum de Barcelona
Amb Muñoz al capdavant, la gestió de SP4 es va convertir en un “pla orquestrat de despatrimonialització”.
Segons l'acusació, liderada per l'advocada penalista Marina Folch, l'objectiu del gestor provisional va ser buidar les societats del grup —Seguridad Preventiva Cuatro, Preventiva Serveis i Control, Gagomar i Marte Plutón S.L.—, portar-les a una insolvència artificial i quedar-se amb el control total de l'entramat empresarial.
D'aquesta manera, i sempre segons la versió del querellant, sota el mandat de Muñoz, un grup que fins aleshores havia estat solvent i referent en el sector va començar a dessagnar-se.
Investigació en marxa
Ara, mitjançant una providència dictada el passat 22 de maig, el jutjat va concedir un termini de deu dies per presentar les escriptures de constitució o les notes registrals corresponents de les quatre mercantils esmentades a la querella.
La Fiscalia considera imprescindible disposar d'aquesta documentació per poder avançar en la investigació i verificar l'estructura societària descrita per Juan José Bravo Galán.
El full de ruta de la fiscal
No obstant això, més enllà d'aquest tràmit previ, el Ministeri Públic ja ha exposat les diligències que considera necessàries per esclarir els fets.
Entre elles figura una investigació patrimonial de les societats implicades mitjançant requeriments al Registre Mercantil per obtenir totes les anotacions registrals i els comptes anuals dipositats per les empreses investigades.
Així mateix, la fiscal Sabela Fondo Roca proposa citar com a testimonis els diferents socis de les mercantils assenyalades a la querella amb l'objectiu de contrastar les seves versions i comprovar si coincideixen amb el relat ofert per Bravo Galán.
Un vigilant de SP4, amb la Guàrdia Urbana de Barcelona al Port Olímpic
L'única excepció plantejada per la Fiscalia afecta María Pilar C., sòcia d'una de les companyies, la declaració de la qual no es considera necessària a causa de la documentació mèdica ja incorporada al procediment.
Procés de descapitalització
Tal com va avançar Crònica Global, la querella sosté que determinades operacions societàries haurien provocat un greu perjudici econòmic a l'empresa SP4 i a part dels seus socis.
La denúncia apuntava a un suposat procés de descapitalització desenvolupat a través de diferents societats vinculades al grup, una operativa que, segons la versió del querellant, hauria permès desviar actius i recursos empresarials en benefici de tercers.
Aquestes sospites són precisament les que ara han portat la Fiscalia de Delictes Econòmics a apreciar indicis de possibles infraccions penals i a reclamar noves diligències per determinar si va existir una gestió deslleial del patrimoni societari o una apropiació indeguda de béns pertanyents a les companyies afectades.
Una fallida fabricada
El punt més alarmant que s'exposa a la querella és la justificació de la insolvència. El 2023, Muñoz va sol·licitar el concurs voluntari d'acreedors al·legant incapacitat de pagament. Tanmateix, la querella sosté que aquesta fallida va ser deliberadament provocada.
Per quadrar els números vermells, l'administrador va donar de baixa crèdits pendents de cobrament per gairebé un milió d'euros (911.987 €). El que crida l'atenció no és només la xifra, sinó la identitat dels suposats morosos: l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, supermercats Aldi, MediaMarkt i altres entitats de reconeguda solvència.
Segons l'acusació, no va existir cap intent real de cobrament. Els diners simplement van desaparèixer dels llibres comptables per generar un forat financer artificial que justifiqués el tancament i la liquidació.
Imatge d'un treballador de l'empresa de seguretat SP4
Pendents de més documentació
De moment, la causa roman a l'espera que la part querellant aporti la documentació mercantil sol·licitada pel jutjat.
Un cop subsanat aquest requisit formal, la Fiscalia planteja activar les diligències proposades, entre elles l'anàlisi patrimonial de les empreses i la presa de declaració dels diferents socis, passos que permetran determinar si les sospites d'espoli tenen rellevància penal suficient per impulsar una investigació judicial de més abast.
Perjudici de 600.000 euros
Amb tot, el resultat de tota aquesta gestió és demolidor. Segons l'informe pericial econòmic aportat amb la querella, les participacions de Juan José Bravo han passat a valer zero.
El perjudici econòmic directe s'estima en més de 600.000 euros.
Per tot això, l'acusació sol·licita penes de presó pels quatre delictes imputats, una fiança de responsabilitat civil de 800.000 euros i l'embargament preventiu dels béns de David Muñoz.