Suara Cooperativa, una de les organitzacions de referència en l'àmbit del tercer sector i l'economia social, ha tancat l'exercici de 2025 consolidant la seva trajectòria de creixement tant econòmic com assistencial.
Durant la Assemblea General celebrada el passat dissabte 30 de maig, l'entitat va aprovar formalment uns comptes anuals que reflecteixen un volum de negoci superior als 162 milions d'euros, una xifra que representa un increment del 7,63% respecte al balanç obtingut al tancament de l'any anterior.
Aquest dinamisme financer ha anat acompanyat d'una notable expansió en la seva activitat prestacional, permetent a l'organització assolir un valor social integrat de 440 milions d'euros, la qual cosa es tradueix en una revalorització del 10% en l'impacte global que reverteix directament sobre els seus grups d'interès.
Sostenibilitat del model
El balanç financer de l'entitat cooperativa mostra una sòlida posició de solvència i una estructura de capital reforçada per afrontar els reptes operatius del curt i mitjà termini.
En concret, Suara ha culminat l'any 2025 amb uns fons propis que ascendeixen als 39,5 milions d'euros, experimentant una progressió a l'alça de l'11,9% enfront dels 35 milions registrats a l'exercici previ.
Per la seva banda, el fons de maniobra es va situar en una franja propera als 29 milions d'euros, una magnitud que certifica l'estabilitat de la seva tresoreria i manté una línia de continuïtat gairebé idèntica a la de l'exercici precedent.
La gestió econòmica de la cooperativa va donar un excedent net de 2,43 milions d'euros, la qual cosa situa el marge operatiu en un 1,5% sobre el total dels ingressos ordinaris meritats.
Per al codirector general, Tomàs Llompart, aquestes xifres demostren de manera empírica que la viabilitat i la sostenibilitat econòmica són perfectament compatibles amb un model empresarial que situa els valors socials i el benestar de les persones al centre de la seva estratègia corporativa, desplaçant la maximització dels dividends tradicionals.
Expansió operativa
En el pla estrictament operatiu, l'organització va gestionar un total de 345 serveis actius durant 2025, la qual cosa suposa un repunt de l'activitat assistencial del 22% en comparació interanual.
Aquesta major capil·laritat del servei es va traduir en l'atenció directa a 167.253 persones en diferents franges d'edat i situacions de vulnerabilitat, consolidant un creixement del 12% en el volum d'usuaris atesos.
Imatge de l'anterior assemblea de Suara Cooperativa
El desplegament d'aquesta estructura es recolza en un equip humà compost per 5.867 professionals, dels quals un bloc de 1.882 treballadors ostenten la condició de socis de treball.
Tot i que la matriu i el gruix de la implantació territorial es troba a Catalunya, cobrint actualment 24 comarques, la cooperativa ha diversificat geogràficament la seva activitat amb serveis operatius en comunitats autònomes com Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Galícia, Madrid i Navarra, a més de mantenir projectes a Xile.
Governança cooperativa
Cal destacar el marcat caràcter femení de l'organització, on les dones representen el 86,4% de la plantilla global.
Aquesta realitat demogràfica interna es trasllada també de forma directa als òrgans de govern estratègic; el Consell Rector de la cooperativa està integrat per una clara majoria femenina de 7 dones sobre un total de 9 membres.
Al mateix temps, l'Equip de Lideratge Estratègic (ELE) va tancar el període amb una representació de dones que va arribar al 66,67%, la qual cosa equival a 30 dels seus 45 integrants, consolidant un model socioeconòmic fortament liderat per dones.
La tecnologia al servei de les cures
La digitalització i la innovació tecnològica aplicada al model de cures s'han erigit en peces angulars de la transformació organitzativa de Suara. A través de la seva plataforma d'innovació disruptiva, anomenada Social Digital Lab, la cooperativa va coordinar i executar més de 40 projectes tecnològics i proves pilot al llarg de l'any.
Aquestes iniciatives persegueixen optimitzar l'atenció de problemàtiques complexes com l'envelliment de la població, la salut mental, la desprotecció infantil o la violència de gènere mitjançant l'ús avançat de tecnologies com la robòtica, la sensorització d'espais, la realitat virtual i la intel·ligència artificial.
D'entre els programes consolidats en el darrer exercici destaca el desplegament del model assistencial Barnahus per a menors d'edat, les solucions domèstiques de seguretat del programa Llars Connectades i el desenvolupament de CasalTV, una eina televisiva interactiva que ja supera els 270 participants i suma més de 3.000 hores anuals orientades de manera específica a combatre les situacions de soledat no desitjada.
La codirectora general, Laura Peracaula, ha defensat que incorporar aquesta tecnologia és clau per oferir una atenció de qualitat i sostenible per a les famílies, l'administració i els professionals mitjançant aliances estratègiques.
Descentralització
Mirant cap a l'horitzó estratègic de l'any 2026, la cooperativa mantindrà la seva directriu fundacional de reinvertir la totalitat dels excedents econòmics obtinguts en iniciatives de transformació comunitària.
La fulla de ruta per al present curs, decidida de manera democràtica per la massa social, focalitzarà les inversions prioritàries en projectes alineats directament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, centrant-se de forma explícita en l'erradicació de la pobresa (ODS 1) i el foment del treball digne (ODS 8).
Paral·lelament, una de les línies mestres del seu pla territorial consistirà en la descentralització tecnològica per reduir les bretxes d'accés entre l'entorn urbà i el rural.
Per materialitzar aquest objectiu, l'organització ha posat en marxa el Social Digital Lab Terres de l’Ebre, un nou node d'innovació que complementarà els que ja funcionen a les regions de Ponent i Girona, reforçant l'estratègia de teixir aliances locals i generar noves oportunitats socioeconòmiques a les comunitats on opera.