La política d'habitatge és la gran assignatura pendent d'Espanya. L'accés a un immoble digne és al centre del debat econòmic, més encara amb la darrera mesura fiscal que afecta directament milers de propietaris.
Després que Junts, PP i Vox tombessin la pròrroga de la mesura urgent que limitava la pujada del lloguer a un 2% anual, el Govern ha optat per una altra via d'alleujament per a llogaters i propietaris.
L'Executiu ha introduït un incentiu per als propietaris d'immobles que hagin de renovar un contracte de lloguer. Si el mantenen tal com està, sense apujar la renda, tindran una exempció total a l'IRPF.
La norma forma part del paquet aprovat mitjançant reial decret llei al març de 2026 i té un abast potencial ampli al mercat residencial.
Canvia la llei
La clau del canvi és premiar aquells que mantinguin estable el cost de l'arrendament en renovar el contracte. Un incentiu per als propietaris d'un immoble i un respir per als llogaters.
Fins ara, el lloguer d'un habitatge obligava a declarar a l'IRPF el rendiment net, calculat a partir dels ingressos obtinguts menys les despeses deduïbles, com l'IBI, la comunitat o l'assegurança.
Nova fórmula
Sobre aquesta base s'aplicaven reduccions que, en els casos més favorables, podien arribar al 90%.
La nova fórmula introdueix un supòsit diferent: si el propietari manté intacta la renda en renovar el contracte, sense aplicar ni tan sols l'actualització per IPC, pot aplicar una reducció del 100%. En la pràctica, aquest ingrés queda sense tributació i la base imposable passa a zero.
Com funciona l'exempció
Tot i que el canvi no suposa una rebaixa general per a tots els arrendaments, sí que constitueix un incentiu important. Això sí, es limita a situacions concretes.
L'habitatge ha de destinar-se a residència habitual del llogater, cosa que exclou els lloguers turístics, els de temporada i qualsevol altre ús diferent del residencial permanent.
A qui afecta
L'avantatge fiscal es dirigeix, a més, a zones tensionades, on l'Administració ha identificat un desequilibri clar entre oferta i demanda i una pressió sostinguda sobre els preus.
En aquestes àrees, la mesura intenta afavorir l'estabilitat de les rendes sense obligar el propietari a rebaixar el preu.
Menys barreres
Fins ara, per accedir a la major bonificació exigida en el règim anterior calia reduir el lloguer un 5%. Aquest requisit, en molts casos, restava atractiu a l'incentiu.
El nou sistema elimina aquesta barrera i la substitueix per una fórmula més simple: no cal baixar el preu, n'hi ha prou amb no incrementar-lo.
Què controla Hisenda
L'Agència Tributària serà l'encarregada de comprovar que el preu realment es manté. Per això, es compararan contractes o documents de pròrroga que acreditin que no hi ha canvis en la renda.
També es vigilarà que no hi hagi pujades encobertes, com traslladar al llogater despeses que abans assumia el propietari. Si es detecta una alteració d'aquest tipus, l'exempció desapareix i el rendiment torna a tributar segons el règim general.
Condicions
Aquest punt és important perquè la mesura no només es refereix al número que figura en el contracte, sinó també a la seva evolució real.
El manteniment del preu ha de ser efectiu i verificable. En cas contrari, el benefici fiscal es perd automàticament i la tributació torna a dependre de les regles ordinàries de l'IRPF.
Abast del canvi
L'Executiu calcula que la mesura pot afectar més de 600.000 contractes de lloguer a tot el país.
La seva aplicació introdueix un nou càlcul per als propietaris, que hauran de valorar no només l'ingrés brut de la renda, sinó també l'efecte fiscal de mantenir-la estable.
En els trams alts de l'IRPF, l'avantatge pot ser rellevant, perquè renunciar a apujar el lloguer no implica necessàriament una pèrdua de rendibilitat si la tributació desapareix.
La norma busca així influir en l'evolució del mercat sense aplicar mecanismes coercitius directes. El mercat del lloguer fa anys que està tensionat, especialment a les grans ciutats i a les zones amb més demanda, i això pot ajudar a regular la situació.
Què busca la norma
L'objectiu declarat és incentivar la moderació de preus en els contractes que es renoven, especialment als territoris on el lloguer s'ha encarit amb més força.
Així mateix, la nova regulació busca modificar el comportament dels arrendadors des del vessant fiscal, en lloc de recórrer a sancions o a limitacions directes sobre els preus.
Per als llogaters, la mesura pot traduir-se en una major previsibilitat en l'actualització dels seus contractes.
Notícies relacionades
- Brussel·les fixa les regles: la cartera digital permetrà portar el DNI i el carnet de conduir al mòbil a partir de 2027
- Espanya marca les normes: prohibeixen l'entrada i sortida del país amb passaport vigent si no es compleix aquest requisit
- Ja és oficial: el Govern invertirà 600 milions per equiparar els sous de 120.000 treballadors a Catalunya