Durant dècades, el rentat de diners il·lícits procedent del narcotràfic, les estafes o qualsevol altra activitat criminal va trobar acomodament en fórmules ja conegudes com la compra d'immobles, l'adquisició de patrimoni, l'obertura de negocis o la creació de societats amb les quals camuflar l'origen real del capital.
Un esquema que, tot i que continua plenament vigent, ja no té el monopoli.
Avui conviu amb noves fórmules d'ocultació vinculades al món digital, on les criptomonedes han guanyat terreny i protagonisme en les investigacions patrimonials i financeres dels cossos policials.
Nous mètodes, mateix objectiu
L'objectiu, però, no ha canviat i continua sent introduir diners d'origen il·lícit al mercat legal i fer-ho amb la suficient aparença de normalitat per dificultar-ne la detecció.
Part dels diners en efectiu intervinguts durant un operatiu contra el blanqueig de capitals
"Les metodologies evolucionen al mateix ritme que evoluciona la societat, però la finalitat continua sent la mateixa", resumeix en una conversa amb Crónica Global un subinspector de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), expert en delinqüència econòmica dels Mossos d'Esquadra.
Un fenomen que muta, s'adapta i es sofistic, mentre la policia intenta seguir-li el ritme: "Estem en una cursa sense frens per competir amb les organitzacions i no quedar enrere", reconeix el subinspector.
El blanqueig clàssic continua funcionant
En la pràctica, el blanqueig tradicional continua sent una de les fórmules més utilitzades per les organitzacions criminals.
Les inversions immobiliàries continuen ocupant un lloc central. Pisos, locals, habitatges de vacances o patrimoni adquirit a nom propi o mitjançant tercers continuen sent refugis habituals dels diners il·lícits.
Agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra en un dispositiu a La Mina
El mateix passa amb negocis legals capaços de generar ingressos constants —bars, restaurants, petits comerços o societats patrimonials— on el capital procedent del delicte es barreja amb l'activitat econòmica ordinària.
El maó, la via més còmoda
"La inversió immobiliària o patrimonial continua sent una de les principals vies", explica el comandament policial.
“Tot allò que comporti moviment econòmic o flux d'efectiu important pot utilitzar-se per intentar introduir diners il·lícits dins del circuit legal".
Els investigadors no tenen dubtes: el maó continua sent una via còmoda, rendible i discreta per amagar diners. Però ja no és l'única.
La irrupció de les criptomonedes
En paral·lel, les criptomonedes han obert una nova dimensió dins d'aquest fenomen.
Des de fa anys, els actius digitals estan al radar de les unitats especialitzades, també dels Mossos d'Esquadra, que han hagut de formar agents específics capaços d'entendre com funciona aquest ecosistema virtual, com es mouen els diners entre 'wallets' i quines eines permeten seguir-ne el rastre.
Criptomonedes sobre un teclat, en una imatge d'arxiu
"Fa anys que hi treballem. Sempre que apareix una evolució d'aquest tipus intentem adaptar-nos ràpidament”, assenyala el subinspector. “No només formant especialistes, sinó també ampliant el coneixement dins del mateix cos".
No tot és blanqueig
Tanmateix, els investigadors insisteixen en una idea clau: les criptomonedes no equivalen automàticament a blanqueig.
No tota operació vinculada a monedes virtuals constitueix rentat de diners. Perquè així sigui, han de concórrer determinats requisits legals i jurídics que la jurisprudència ha anat delimitant amb precisió.
Entre ells, un resulta especialment rellevant: l'ocultació.
Diners intervinguts a la màfia xinesa en un operatiu anterior
“Un dels requisits més importants per poder parlar de blanqueig és precisament l'ocultació”, apunta l'expert.
“Quan tu difícultes identificar l'origen real dels diners o qui hi ha darrere, és quan comences a entrar en el terreny del blanqueig”, matisa.
Operar des de l'anonimat
L'ecosistema 'cripto' desperta especial interès policial precisament per això: perquè permet operar fora dels circuits bancaris tradicionals, afegir capes d'opacitat i complicar la identificació immediata de qui hi ha darrere de determinades operacions.
Tot i que no sempre: "El que més costa moltes vegades no és seguir el rastre dels diners, sinó identificar qui hi ha darrere", apunta el subinspector.
Imatge d'una cartera de criptomonedes a l'aplicació Binance
"La traçabilitat de les criptomonedes no és tan difícil, ja que existeixen eines que ho permeten; el repte, moltes vegades, està en posar nom i cognoms a la persona que opera darrere d'una wallet determinada". Tot i així, el fenomen té matisos.
Una arma de doble tall
La irrupció de les criptomonedes no ha substituït els mètodes clàssics, sinó que conviu amb ells. De fet, moltes organitzacions criminals continuen recorrent a mecanismes molt més analògics.
En alguns casos per simple operativitat. En altres, per desconeixement tècnic. I en molts, perquè l'efectiu, el testaferro o la inversió immobiliària continuen sent mètodes eficaços davant la desconfiança que genera el món 'cripto' fins i tot entre els 'dolents'.
"Les criptomonedes són una eina més; no han canviat les regles del joc, però sí han afegit una capa tècnica nova", resumeix l'investigador.
Estructures externes
Dins d'aquesta evolució, els Mossos detecten, a més, un fenomen creixent: l'aparició d'estructures criminals independents que treballen al servei de diferents organitzacions criminals.
No sempre es tracta estrictament de xarxes dedicades al blanqueig de capitals.
En moltes ocasions la seva funció està més vinculada a facilitar l'ocultació dels diners, interposar societats, moure patrimoni o generar mecanismes que dificultin la seva traçabilitat abans de la seva integració al circuit legal.
Imatge detall de l'arma d'un agent de l'ARRO de Mossos d'Esquadra
"No és habitual, però sí cada cop més freqüent trobar-se amb estructures externes que presten servei a diferents organitzacions", explica el subinspector.
Són estructures discretes, professionalitzades i altament especialitzades que operen com una peça més dins de l'engranatge econòmic criminal.
Frontera amb l'assessorament legal
En paral·lel, conviu un altre univers completament diferent: el dels despatxos professionals i assessors financers que desenvolupen una activitat legal vinculada a l'optimització patrimonial o fiscal.
Firmes dedicades a buscar el màxim rendiment econòmic d'inversions, estructures empresarials o patrimoni familiar que operen dins de la legalitat i sota controls cada cop més estrictes.
"Els professionals són professionals. Treballen dins de la legalitat i, a més, estan cada cop més sotmesos a mecanismes de control i supervisió", subratlla l'expert.
Aquesta frontera, però, obliga a mantenir una vigilància constant.
Delinqüència que no desapareix
I és que si alguna cosa tenen clara els investigadors especialitzats en delinqüència econòmica és que el blanqueig de capitals no desapareixerà.
Canviaran les eines, les estructures i les rutes dels diners. Mutarà de l'efectiu al maó, del maó a les societats pantalla i d'aquí, potser, a nous entorns digitals encara per explorar.
Però la lògica continuarà sent la mateixa: ocultar, moure i donar aparença legal al benefici il·lícit.
Un agent dels Mossos d'Esquadra durant un dispositiu de Mossos
“Sempre hi haurà evolució i nosaltres intentarem estar el més a prop possible per entendre-la i no quedar enrere”, resumeix el subinspector.
Seguir el rastre dels diners continuarà sent, per als investigadors, una de les formes més eficaces d'arribar fins al crim.