La detenció aquest dimarts de Jonathan Andic, el més gran dels tres fills del fundador de Mango, Isak Andic, en el marc de la investigació per la mort de l'empresari durant un passeig per Montserrat al desembre de 2024, ha obert debats jurídics que van més enllà de la causa penal.
Un dels serrells per resoldre, en cas que fos finalment condemnat per l'homicidi, és si podria perdre la multimilionària herència que la cinquena major fortuna d'Espanya va deixar als seus tres fills en perdre la vida amb 71 anys.
La resposta, segons coincideixen en la seva interpretació del Codi Civil de Catalunya els advocats especialitzats consultats per Crónica Global, és que sí.
Indignitat successòria
L'article 412-3.1.a de la llei preveu expressament que una persona condemnada per matar o intentar matar la persona de qui prové el dret d'herència quedi exclosa de la successió per una causa coneguda com “indignitat successòria”, tal com ha avançat Consumidor Global.
El text estableix que “són indignes de succeir els condemnats per sentència ferma per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant”.
Jonathan Andic arriba emmanillat als jutjats per declarar després de la seva detenció per la mort del seu pare, Isak Andic
És a dir, l'exclusió de l'herència no depèn únicament de la voluntat del difunt ni del que figuri al testament ni del dret per defecte a la legítima, sinó que pot produir-se per mandat legal si concorren determinades circumstàncies.
Dret a la legítima
Segons detalla a aquest mitjà l'advocada Erola Gràcia, sòcia del despatx Gràcia Calvet, la indignitat successòria implica que el condemnat no només perdria la condició d'hereu, sinó també el dret a la legítima, la porció mínima de l'herència que correspon obligatòriament als fills, la qual representa el 25% del patrimoni i s'ha de repartir a parts iguals entre tots els descendents amb dret a ella.
L'advocada diferencia aquesta situació del desheretament voluntari que pot incloure un testador en vida. “El desheretament es dóna quan el causant, en fer el testament, decideix excloure algú per determinades causes, però la indignitat és una causa legal que s'aplica encara que el testament no ho digui”, explica.
Demanda civil
Tanmateix, des del punt de vista jurídic, els experts recorden que la pèrdua de drets hereditaris no seria automàtica amb la mera imputació o fins i tot amb una eventual acusació formal.
Pablo de Palacio, advocat del despatx Palacio Lassaletta Abogados, insisteix que la clau està en l'existència d'una condemna ferma, i apunta que el procediment podria prolongar-se durant anys. A més, afegeix que, “per aconseguir la indignitat, els altres hereus hauran de plantejar una demanda davant els jutjats civils un cop la condemna penal sigui ferma”.
Per iniciar aquest segon procés legal existeix un marge de quatre anys "des que es conegui raonablement la causa d'indignitat, és a dir, arribi la sentència ferma", afegeix Gràcia, qui indica que es podria evitar arribar als jutjats si el condemnat reconegués ell mateix la indignitat successòria.
Mesures cautelars
En la pràctica, això significa que Jonathan Andic continuarà mantenint intactes els seus drets hereditaris: “Per ara no hi ha cap motiu que l'exclogui, si no arriba la sentència ferma del penal més la sentència civil posterior que declari la indignitat”, assegura De Palacio.
La qüestió també afecta com es podria gestionar provisionalment l'herència mentre es resolen els tribunals. Segons l'advocat, els marmessors o administradors hereditaris podrien adoptar mesures cautelars de suspensió del repartiment per evitar una distribució definitiva fins que existeixi una decisió judicial concloent.
Herència als nets
Un altre dels aspectes rellevants és el paper dels descendents de l'eventual indigne. Tant Gràcia com De Palacio coincideixen que els fills de Jonathan Andic, nets del difunt, podrien conservar determinats drets hereditaris malgrat l'exclusió del seu pare.
“Els seus fills sí que podrien heretar”, explica Gràcia, qui precisa que el dret català contempla mecanismes de representació successòria per evitar que els descendents quedin perjudicats per la conducta dels seus progenitors. Segons detalla la lletrada, aquests fills podrien arribar a percebre la legítima que hauria correspost al pare exclòs.
Així mateix, el patrimoni que inicialment s'hagués assignat a l'indigne --a excepció d'aquesta legítima forçosa que passaria als nets-- "es tornaria a l'herència i es repartiria entre la resta dels hereus".
Fase d'instrucció
La configuració concreta d'aquest repartiment dependria, en qualsevol cas, del contingut exacte del testament d'Isak Andic i de com estiguessin previstes les substitucions hereditàries, ja que, tal com recorda Gràcia, el sistema successori català permet introduir clàusules específiques per preveure què passa si un hereu no pot o no vol acceptar l'herència.
Mentrestant, el cas sobre la mort del fundador de Mango continua en fase d'instrucció al Jutjat d'Instrucció número 5 de Martorell. Jurídicament, l'eventual pèrdua de l'herència continua sent, per ara, una hipòtesi condicionada al desenllaç del procediment penal i a futures accions civils dels altres hereus.
Investigació policial
Jonathan Andic va ser detingut a primera hora d'aquest dimarts pels Mossos d'Esquadra i traslladat posteriorment a dependències judicials. La Fiscalia va sol·licitar el seu ingrés a presó provisional eludible sota una fiança d'un milió d'euros, que va ser abonada a mitja tarda, a més d'altres mesures cautelars, com la retirada del passaport i compareixences periòdiques.
La causa es remunta a la defunció de l'empresari el 14 de desembre de 2024 a Montserrat. Encara que inicialment la policia catalana va concloure que es tractava d'un accident i el jutjat va arxivar provisionalment les diligències, mesos després el procediment va ser reobert per incorporar nous informes policials i l'autòpsia definitiva.
Les investigacions que han portat a la detenció s'han centrat en la relació entre pare i fill, així com en l'anàlisi de dispositius electrònics i noves declaracions testificals.