Les xifres de droga intervinguda han baixat a Catalunya. Però els Mossos d'Esquadra sostenen que això no implica menys pressió policial sobre el narcotràfic. Més aviat, tot el contrari.
La Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC) ha reivindicat aquest dimecres, durant l'acte de les Esquadres, un model basat en l'anticipació, la intel·ligència i el desmantellament preventiu d'organitzacions criminals abans que consolidin rutes, carregaments o estructures vinculades al crim organitzat transnacional.
El missatge l'ha traslladat el comissari Ramon Chacón durant un acte celebrat després d'una “setmana molt convulsa mediàticament”, marcada pel crim d'Esplugues de Llobregat i la proliferació de bulos a les xarxes socials.
El pes de la droga
Però més enllà de la reflexió sobre la desinformació, el màxim responsable d'Investigació Criminal va posar el focus en una qüestió que preocupa des de fa temps la policia catalana: el pes del narcotràfic i la seva capacitat per arrossegar altres formes de criminalitat.
“Tot el que acaba malament deriva de la droga”, va resumir Chacón davant dels prop de 1.200 integrants de la CGIC.
El jefe de la Comisaría General de Investigación Criminal, Ramón Chacón
Menys droga, però més detinguts
Les dades exposades per la policia catalana reflecteixen una reducció de les grans confiscacions de droga respecte a exercicis anteriors. Durant el 2025, els Mossos van intervenir uns 8.000 quilos de cocaïna, davant dels prop de 20.000 decomissats el 2024.
En marihuana, la tendència també va a la baixa: de les prop de 500.000 plantes intervingudes s'ha passat a unes 300.000.
Les xifres d'haixix, en canvi, es mantenen en paràmetres similars. Tanmateix, hi ha una dada que la policia interpreta com especialment rellevant: el nombre de detinguts vinculats al narcotràfic i al crim organitzat ha augmentat.
La lectura que fa la Comissaria General d'Investigació Criminal és clara. La disminució de grans carregaments no implica necessàriament menys activitat criminal, sinó una actuació policial focalitzada en detectar i desmantellar estructures criminals abans que aconsegueixin consolidar carregaments, xarxes logístiques o circuits internacionals.
“Cal detenir-los abans”
Aquest plantejament va quedar reflectit en alguns dels exemples exposats per Chacón durant la seva intervenció. Un d'ells va ser l'anomenat ‘cas Tracia’, considerat pels Mossos i Europol com un dels majors cops recents contra el tràfic d'armes a Europa.
La investigació va permetre desarticular una organització vinculada a la màfia turca que, segons va explicar el comissari, operava entre Europa i Àsia i mantenia una elevada capacitat econòmica. Segons va detallar, la xarxa adquiria grans carregaments de marihuana a Catalunya per intercanviar-los posteriorment per armes procedents de Turquia.
Una plantació interior de marihuana localitzada pels Mossos d'Esquadra
L'operació va permetre desarticular tota l'estructura abans que aquests carregaments d'armes arribessin a territori català, un aspecte que Chacón va utilitzar per exemplificar la importància d'actuar abans que les organitzacions criminals arrelin o consolidin els seus circuits logístics.
“Les armes duren molts anys. Pot passar un segle i continuaran circulant”, va advertir el màxim responsable de la CGIC.
Noves dinàmiques criminals
Durant l'acte, el comissari també va fer referència a l'arribada a Catalunya de dinàmiques criminals procedents d'altres països. Entre aquestes, les guerres obertes entre organitzacions balcàniques dedicades al narcotràfic, com els clans Kavač i Škaljari, enfrontats des de fa anys en diferents punts d'Europa i que ja han deixat tres morts a Barcelona.
Segons va exposar, alguns dels homicidis registrats recentment guarden relació amb aquestes estructures internacionals. Tot i així, va defensar que l'actuació policial ha permès evitar escenaris encara més greus.
Ramón Chacón, jefe de la Comisaría General de Investigación Criminal
Tot i així, Chacón va reivindicar també la necessitat que els Mossos d'Esquadra puguin accedir de manera més àgil i directa a les bases de dades policials d'altres cossos europeus.
Segons va defensar, moltes investigacions vinculades al crim organitzat internacional depenen de l'intercanvi ràpid d'informació entre països i, en alguns casos, la manca de fluïdesa en aquest accés acaba alentint o encallant determinades investigacions.