Catalunya blindarà per llei la seva independència de l'aigua de la pluja. El Govern ha donat llum verda en el Consell Executiu d'aquest dimarts a l'inici del tràmit que ha de culminar en l'aprovació al Parlament de la Llei de transició hídrica.
La voluntat de la Generalitat és garantir així la seva estratègia davant futures sequeres, que busca cobrir fins al 70% de la demanda de recursos hídrics de la ciutadania i l'activitat agrícola, industrial i econòmica a través de fonts no convencionals.
És a dir, mitjançant la dessalinització de l'aigua de la costa i la regeneració d'aigües residuals, de rius i d'aqüífers.
La sequera, estructural
"No podem dependre de la pluja i hem de dotar-nos d'un marc legislatiu que prepari Catalunya per al repte que té per davant", ha defensat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en roda de premsa.
El Govern sosté que la sequera és estructural a la Mediterrània i que l'actual període de bonança és una treva. Que l'absència de pluges buidarà de nou embassaments com Susqueda o Sau, on les reserves cobreixen el seu icònic campanar de l'antiga església de Sant Romà.
És per aquest motiu que la llei pretén blindar un nou model que acompanyi les actuacions ja completades, en marxa o futures per guanyar 280 hectòmetres cúbics anuals en cinc anys, dels quals 245 procediran de la reutilització.
El pantano de Sau, a 22 de junio de 2024, en Vilanova de Sau, Barcelona
Dues potabilitzadores més al Besòs
Destaquen les Estacions de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) Estrella al Llobregat, de la Trinitat al Besòs i d'Empuriabrava a la Muga, així com els nous pous als rius esmentats, entre d'altres; tot això ja està materialitzat.
Les seguiran dues més de noves al Besòs --una a Montcada i una altra en una ubicació per determinar-- i diverses Estacions Regeneradores d'Aigües Residuals (ERA) al Maresme, Mataró, Reus i Figueres.
Vista del río Besòs tras el cierre del Parque Fluvial del Besós por riesgo de inundación
El riu que desemboca a Sant Adrià de Besòs s'alça com la gran aposta de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per replicar el "cas d'èxit" del Llobregat, on la seva depuradora ha retornat a la xarxa 60 hectòmetres cúbics d'aigua per a usos prepotables.
En aquest sentit, les infraestructures actuals i les que es projecten en aquest recinte natural explotat per la indústria fa uns anys cobriran el 40% de la demanda de l'àrea metropolitana de Barcelona.
No es preveu la connexió amb l'Ebre
I encara que està sobre la taula una connexió entre ambdós rius per millorar la resiliència de la xarxa quan el cabal del Llobregat decaigui, aquesta és una decisió que encara no s'ha pres.
És més probable, però, que la interconnexió de les conques internes amb la de l'Ebre, que no gestiona la Generalitat tot i desembocar a Catalunya i que tant reivindiquen els diferents col·legis d'enginyers sota l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua.
Es tracta d'una opció que continua enterrada.
Estación Depuradora del Llobregat
Sense notícies de les dessalinitzadores
Per la seva banda, segueix sense haver-hi notícies que desencallin els dos projectes estrella dibuixats a la costa catalana: l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la construcció de la del Foix. La Generalitat es troba a l'espera de tancar un conveni de finançament; la part catalana la cobreixen línies europees, que es tornaran amb els càrrecs a la tarifa de l'aigua del consumidor.
Encara avui es continua negociant el finançament. Tot i això, la consellera Paneque ha confiat que totes dues infraestructures, que permetran guanyar 90 hm3 cúbics anuals d'aigua mitjançant la dessalinització del mar, siguin una realitat cap al 2030.
Les reparacions de fuites s'encallen
Mentrestant, l'Administració catalana insisteix als ajuntaments perquè reparin les seves fuites d'aigua, destapades per la sequera de 2024. 827 municipis han rebut alguna subvenció del fons mobilitzat, de 129,8 milions d'euros, per dur a terme 1.100 arranjaments.
Del 72% d'expedients dels quals la Generalitat té constància, només el 10% han finalitzat, mentre que el 50% estan en procés de licitació o d'execució; la quantitat restant encara està pendent de redactar-se i aprovar-se el projecte.
Fuga de agua en una cañería
Els tècnics preveuen que els treballs per a la renovació de canonades i altres actuacions que haurien de permetre l'estalvi de fins a 20 hectòmetres cúbics anuals s'accelerin en els pròxims mesos, per la qual cosa mantenen un "seguiment elevat", després d'haver ampliat ja un cop el calendari.
La Catalunya del 2050
La Llei de transició hídrica reposarà sobre tres pilars: la seguretat hídrica per a famílies, activitats i ecosistemes naturals, la diversificació de fonts mitjançant la producció de l'anomenada aigua nova, i la sostenibilitat ambiental, preservant la qualitat de les masses d'aigua.
"L'actual sistema de governança i instal·lacions està dissenyat per a un clima que no existeix i han de migrar cap a la Catalunya de 2050, que serà diferent", expliquen fonts de l'Executiu. Aquestes assenyalen que el nou model barreja els avantatges d'altres vistos a Europa en la gestió de l'oferta, la demanda i la col·laboració entre administracions.
La memòria de l'avantprojecte ja és pública per rebre les aportacions del sector i enriquir la futura norma en la cerca del major consens.