Mor l'activista Blanca Serra, la “enemiga d'Espanya” que va impulsar una investigació per tortures a la comissaria de Via Laietana
La filòloga i històrica militant independentista ha mort als 83 anys
El seu cas va marcar una fita jurídica, tot i que la investigació sobre els abusos a Via Laietana es va arxivar fa tot just tres setmanes
Contingut relacionat: La Fiscalia de Barcelona emprèn, per primera vegada, diligències per tortures a l'era franquista
Notícies relacionades
Blanca Serra i Puig, figura clau de l'independentisme combatiu i referent de la lluita memorialista a Catalunya, ha mort aquest dissabte als 82 anys.
La seva defunció es produeix tot just tres setmanes després que la justícia tanqués la investigació derivada de la seva denúncia per tortures, un procés que, malgrat l'arxivament, va suposar un punt d'inflexió legal a Espanya en aconseguir que la Fiscalia de Memòria Democràtica reconegués, per primera vegada, l'existència de crims de lesa humanitat durant la dictadura i la Transició.
Sense culpables
El cas de Serra va ser històric. Al maig de 2025, la filòloga es va convertir en la primera víctima del franquisme a declarar davant la Fiscalia.
El seu testimoni detallava les vexacions i maltractaments patits a la prefectura de Via Laietana (Barcelona) i a la Direcció General de Seguretat a Madrid durant les seves detencions entre 1977 i 1982. Va interposar la denúncia el 2024.
El president de l'Òmnium Cultural, Xavier Antich; l'advocada Sònia Olivella i l'activista per la llengua catalana i militant de l'esquerra independentista víctima de tortures, Blanca Serra, en una imatge d'arxiu
Arran de la seva denúncia, el Ministeri Públic va admetre la veracitat dels abusos en el context de la repressió política.
Tanmateix, la causa va acabar sent arxivada recentment a causa de la impossibilitat d'identificar nominalment els torturadors després de dècades d'opacitat administrativa.
Independentisme radical
Nascuda a Barcelona el 1943, Blanca Serra va mantenir una vida política marcada per la seva confrontació directa amb l'Estat. Durant els anys 70 i 80, va ser detinguda en diverses ocasions per la seva vinculació amb el PSAN-Provisional i organitzacions de l'entorn secessionista.
El 1981 i 1982, va ser arrestada sota la llei antiterrorista per presumptes connexions amb els orígens de la banda Terra Lliure —fundada, entre d'altres, pel seu germà—, tot i que sempre va quedar en llibertat sense càrrecs.
Serra mai no va amagar la seva radicalitat nacionalista. En entrevistes recents, va arribar a definir l'Estat espanyol com l'"enemic" i va defensar la tesi que Catalunya viu sota una "ocupació secular".
Un manifestant independentista, davant la Prefectura de Policia de Catalunya a la Via Laietana
El 2016, va ser una de les signants del polèmic Manifest Koiné, que advocava per l'exclusió del castellà com a llengua oficial en una eventual Catalunya independent.
De la clandestinitat a l'ANC i la CUP
Després d'anys dedicada a l'ensenyament i a l'activisme lingüístic —pel qual va rebre el premi Pompeu Fabra el 2020—, Serra es va integrar en la política institucional i civil de l'última dècada.
Va ser una de les fundadores de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), militant activa de la CUP i, en els seus últims anys, va formar part del Consell de la República, l'òrgan liderat des de Bèlgica per Carles Puigdemont.
