Fatou, perruquera afro: “Només es pren la nostra imatge per parlar de classes baixes”
Fatoumata Macalou és propietària d'una perruqueria a Banyoles des d'on lluita contra la invisibilització estructural de les dones racialitzades
Més notícies: "Aquesta nena viu al teu mateix replà": la mutilació genital augmenta a Espanya
Darrere una cortina translúcida que deixa entrar prou llum natural, però impedeix discretament la visió des de l'exterior, Fatoumata Macalou dona la recepta d'una màscara natural per enfortir els cabells mentre trena uns rínxols que, en públic, solen anar coberts per un hijab. Una altra jove fa lliscar vídeos de TikTok asseguda sota un assecador mentre espera el seu torn de pentinat.
“El meu projecte era el de crear una perruqueria per a dones racialitzades”, sobre una especialització que, a La Meva Corona, lluny de ser una mera etiqueta comercial, és la resposta directa al que considera una mancança estructural de la societat.
Actualment, diu en una conversa amb Crónica Global, “segueix havent-hi una invisibilització de la dona negra i més en l'àmbit de la imatge personal”. És per això que, des del seu Banyoles natal, es va posar el repte de “tenir cura d'un col·lectiu del qual mai ningú ha tingut cura”.
Cultura
“El que jo faig aquí és cultura”, afirma Fatou, el diminutiu pel qual és coneguda, sobre la importància que té el cabell i la seva cura a la comunitat negra, convertint-ho en un acte de reconeixement i dignitat.
Macalou pentina el cabell d'una clienta
L'exercici de trenar un cabell, per exemple, és un acte de cura i de transmissió cultural: “Es dona una comunicació única, una transmissió d'informació de la persona que et fa les trenes”, assenteix recordant una infància plena de matins de cap de setmana a les cases de les seves ties i amigues de la seva mare.
La dona carrega ara amb part d'aquest pes cultural i sent una responsabilitat, especialment respecte a les seves clientes més joves, a qui explica cada pas que fa i aconsella sobre la cura del cabell a casa amb tot tipus de detall.
El hijab d'una clienta
“És quelcom que he hagut d'anar treballant, ja que té arrels ancestrals”, relata amb la consciència que el cabell arrissat d'una dona negra és identitat i història, molt més que una qüestió estètica.
Invisibilitat
Tanmateix, aquest saber ancestral ha estat històricament menyspreat: “Llucir el nostre cabell mai ha estat ben vist”, expressa la perruquera, “va quedar a un costat de la història i la moda només visibilitza cabells llisos, fins i rossos”.
Fatou renta el cabell d'una clienta
Això, subratlla, genera grans complexos i lamenta que moltes dones negres acabin preferint quedar-se a casa abans que sortir amb el cabell imperfectament net o pentinat.
Aquesta manca de reconeixement també l'ha observada en l'àmbit educatiu. Macalou recorda dificultats durant la seva formació: “He tingut alguna professora a qui li ha costat aprovar-me algun pentinat”, explica, citant una tutora que li va dir que no podia avaluar-la correctament perquè “no dominava” el cabell afro.
L'aparador de la perruqueria
'D'aquí'
“La nostra imatge només es pren quan s'ha de parlar de classes baixes”, assenyala sobre com els estereotips continuen condicionant la percepció social a Catalunya de moltes dones racialitzades.
El seu discurs posa sobre la taula una contradicció a la qual s'enfronta diàriament, la d'haver nascut aquí, però ser tractada com una estrangera. “No pots demanar integració, si no saps quina és la cara de la integració”, sentencia la dona.
Macalou renta el cabell d'una clienta
“Si tu em preguntes d'on sóc, és perquè assumeixes que no puc ser d'aquí”, reflexiona. La seva resposta més habitual per qüestionar els prejudicis del seu interlocutor és “jo sóc d'aquí, i tu?”.
Ansietat racial
Macalou transforma aquesta experiència personal compartida per tantes en un refugi col·lectiu: “Realment necessites un espai on et sentis còmoda i respectada”.
Fatou pentina el cabell d'una clienta
Parla de crear un entorn on, encara que sigui per unes hores, s'alleugereixi el pes de l'ansietat racial, un concepte amb el qual posa nom a la pressió constant de les persones racialitzades d'haver de demostrar el seu valor davant un sistema social que les qüestiona constantment.
De fet, expressa que aquesta va ser la principal trava que va afrontar quan es va proposar emprendre. “Abans de muntar tot això vaig haver de seure amb la meva terapeuta una bona estona perquè em costava creure que realment seria capaç de tenir la meva pròpia perruqueria”, recorda sobre la inseguretat que tenia fa poc més de dos anys.
La perruqueria de Fatou Macalou
Orgull
Fatou va néixer en una ciutat que, en aquell moment, encara albergava una de les majors vergonyes del colonialisme europeu. Molawa VIII, el conegut com a ‘Negre de Banyoles’, va estar exposat dissecat en un museu de la ciutat gironina fins a l'any 2000.
Només 24 anys després d'això, la jove, que aleshores tenia 27 anys, va inaugurar La Meva Corona en ple centre. “Em costa dir-ho amb la boca gran, però em sento orgullosa, és gratificant quan les clientes em diuen que aquí se senten bé”, somriu mirant enrere.
