Gairebé el 40% dels catalans parla amb els seus familiars difunts

Els resultats de l'últim Baròmetre de la Religiositat de la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat han demostrat que entre els catalans està molt estesa la pràctica de parlar amb els seus éssers estimats difunts, arribant al 38% de la població.

Les estadístiques mostren una professió de la religió que segueix viva entre els catalans: el 47% assegura haver resat al llarg de l'últim any.

Resar

En un comunicat, la conselleria ha informat que el 47% dels creients catòlics declara haver resat; en el cas dels evangèlics, el 77%, i en el dels musulmans, el 87%. Tanmateix, dels resultats d'aquesta pregunta destaquen el 21% dels agnòstics i el 6% dels ateus, que també asseguren haver resat.

Segons les dades, parlar amb els difunts no és quelcom excloent d'una creença concreta. Tot i que els catòlics concentren la majoria amb un 47%, els segueixen els agnòstics amb un 35% i els musulmans amb un 28%. En el cas dels evangèlics, aquesta pràctica arriba al 19%, i entre els ateus, el 16%.

Gràfic del baròmetre de religiositat. Conselleria de Justícia

Pràctiques menys populars

Les pràctiques menys habituals entre els catalans inclouen la lectura de llibres sagrats (25%), la sol·licitud d'assistència espiritual (11%) i la participació en pelegrinatges o trobades espirituals (9%), generalment vinculades a creences específiques.

En relació amb la lectura de textos sagrats, aquesta és significativament més freqüent entre els evangèlics (72%) i els musulmans (74%), mentre que entre aquells que s'identifiquen com a catòlics el percentatge baixa al 20%.

Pel que fa a l'assistència espiritual, s'observa una incidència més gran entre els evangèlics (36%) i els musulmans (23%), davant dels catòlics, on aquesta pràctica arriba a l'11%.

Finalment, la participació en pelegrinatges o trobades espirituals se situa en un 9% del conjunt de la població, amb una presència més gran entre els evangèlics (13%) i els musulmans (16%).