L'acord assolit aquest dimarts entre l'Ajuntament de Lloret de Mar i la propietat de Can Juncadella suposa l'epíleg de 19 anys d'excepcionalitat jurídica al litoral català.
Des que el 2007 la família de l'aleshores president del Kazakhstan, Nursultán Nazarbàiev, va adquirir la finca, el recinte ha funcionat al marge de les normatives de protecció ambiental i les servituds de pas que regeixen a la resta de la costa.
El desembarcament de l'elit d'Astanà
La història es remunta a la compra de l'antiga vila d'un industrial tèxtil local per part de la societat Flinder Data SL.
L'operació va incloure 20 hectàrees d'alt valor ecològic integrades en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i protegides com a zona ZEPA per a les aus.
Després de la compra, l'entorn de Nazarbàiev —representat per la seva filla Dinara i el seu gendre Timur Kulibàiev— va clausurar el camí de ronda i el sender del Mediterrani GR-92 i va esborrar físicament les clàssiques marques de senyalització de pintura blanca i vermella.
L'accés públic va ser substituït per un desplegament de seguretat privada, càmeres de videovigilància i, segons les denúncies veïnals de l'època, patrulles amb gossos de presa que impedien el trànsit per la línia de costa.
El primer conveni incomplert
L'any 2009, l'Ajuntament de Lloret va signar un conveni que permetia a la propietat realitzar obres de reforma a canvi de reobrir el pas en quinze mesos. El compromís mai no es va complir.
En aquest període, la gestió urbanística del municipi estava marcada per la figura de Xavier Crespo (CiU), aleshores alcalde i el germà del qual signava els projectes arquitectònics de Can Juncadella.
Crespo seria condemnat anys després per suborn i prevaricació en el marc del 'cas Clotilde'.
Un tram del camí de ronda a Lloret de Mar
Durant aquesta etapa es van registrar greus infraccions ambientals, com l'abocament il·legal de 100 metres cúbics de sorra a Cala Rajols per habilitar una platja artificial d'ús privat, a més de la instal·lació d'escales i casetes sense llicència. Les sancions administratives no van alterar l'ús restringit de la finca.
Ferraris i focs artificials
Entre 2010 i 2017, la mansió original es va transformar en un complex de 3.200 metres quadrats amb 17 habitacions, 25 banys, discoteca, perruqueria, cinema i un aparcament per a vehicles d'alta gamma. Després de la reforma, la finca estava taxada en prop de 30 milions d'euros.
Cada agost, coincidint amb l'aniversari de la filla del mandatari, la finca acollia celebracions de luxe.
La controvèrsia va arribar al seu punt àlgid amb les denúncies pel llançament de focs artificials durant aquests esdeveniments. Les festes es feien en una zona boscosa d'especial protecció i sota restriccions per risc d'incendi, evidenciant un cop més la manca de subjecció de la propietat a les normes de seguretat ciutadana aplicables a la resta de la població.
El pols per la "piscina-dipòsit"
L'any 2019, el consistori va ordenar l'enderroc d'una edificació de 300 metres quadrats i una piscina construïda sense permís. La propietat va al·legar que la instal·lació era en realitat un "dipòsit d'aigua per a incendis", utilitzant el procés d'al·legacions per continuar les obres.
El conflicte es va traslladar definitivament als tribunals. Després de vuit anys de litigi i 15 sentències, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar el 2021 la titularitat pública del camí, una sentència que el Tribunal Suprem va convertir en ferma el juliol de 2023. Malgrat la resolució judicial, el tancat i la vigilància privada han romàs intactes fins avui.
Imatge aèria de la mansió de l'expresident del Kazakhstan a Lloret de Mar
Escenari actual
Per evitar l'execució forçosa de la sentència, la família Nazarbàiev va recórrer a la consultoria d'enginyeria de l'exconseller de la Generalitat, Felip Puig. L'antic titular d'Interior i Territori ha estat l'encarregat de dissenyar el nou traçat que l'ajuntament sotmet ara a aprovació.
Fonts coneixedores de la negociació confirmen a Crónica Global que el pacte és fruit d'anys de converses "molt dures" motivades, en part, per una sentència judicial "difusa" en la definició del traçat, cosa que amenaçava d'allargar el procés dècades als tribunals.
Davant d'aquest escenari, el consistori ha optat per la via del diàleg per garantir una obertura immediata i sense costos per a les arques públiques. El nou conveni busca estabilitzar la situació urbanística de la zona després de dues dècades de litigis.
El punt final
La proposta tècnica allunya el sender de la zona residencial de la mansió a canvi que l'empresa Flinder Data SL sufragui íntegrament el cost dels treballs.
Mentre es tramita el projecte, entitats com SOS Lloret exigeixen la retirada immediata de la cartelleria i els elements de seguretat que impedeixen el pas. El futur del litoral a Can Juncadella depèn ara que aquest acord, a diferència del de 2009, es tradueixi en una obertura real del pas públic.