Txema Escorsa (31), professor de secundària, va saltar ahir a la fama en protagonitzar una mobilització que va aconseguir evitar el seu desnonament. Centenars de persones van impedir l’execució de la ordre judicial per desallotjar-lo d’un habitatge de lloguer al número 14 del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia de Barcelona. I s’ha convertit en un nou símptoma de la resistència davant dels fons que inverteixen en pisos, impulsat pel Sindicat de Llogateres.
El propietari de l’edifici, el fons New Amsterdam Developers, liderat per l’empresari holandès Paul Petermeijer, li ho ha posat fàcil. Després d’adquirir l’immoble el 2023, l’empresa no ha renovat els contractes als llogaters a mesura que han anat vencent, i ha reformat els apartaments disponibles per llogar-los per habitacions, a preus molt superiors als límits que estableix la normativa.
Il·legalitats per ambdues parts
El Sindicat de Llogateres i algunes forces polítiques han aprofitat les il·legalitats comeses pel fons per carregar contra aquest tipus d’inversors, però també per enaltir un llogater que, de la mateixa manera, estava cometent una altra il·legalitat, en negar-se a abandonar l’habitatge tot i que el seu contracte ja s’havia extingit.
Fonts jurídiques consultades per aquest mitjà han estat contundents al respecte: "Que un empresari cometi una il·legalitat en llogar un pis per sobre del topall fixat per l’administració no habilita un altre llogater d’un altre habitatge d’aquest empresari a negar-se a abandonar-lo quan el contracte i les seves pròrrogues han acabat, si se li ha notificat en temps i forma".
Aprofitar els abusos del propietari
Escorsa, però, intenta utilitzar en benefici propi els abusos comesos pel seu propietari amb els altres pisos per quedar-se a l’habitatge, un apartament de 60 metres quadrats, situat a 300 metres del passeig de Gràcia pel qual paga 775 euros al mes i on resideix des de 2015.
Es tracta d’un preu molt inferior als prop de 1.000 euros per habitació que pretén cobrar New Amsterdam Developers als futurs llogaters, tot i que les normatives aprovades els darrers anys a Catalunya i a Barcelona estableixen uns límits per sota d’aquestes xifres.
Fins al 15 d’abril
Aquestes mateixes fonts jurídiques insisteixen que, tot i que l’exarrendatari segueixi pagant el preu del lloguer -com és el cas d’Escorsa-, això no li atorga dret a continuar ocupant l’habitatge, si el propietari li ha comunicat la no pròrroga del contracte al seu venciment. A més, afegeixen, si el procés ja es troba en fase de llançament judicial, això significa que s’han valorat tots els elements del cas davant d’un jutge, amb totes les garanties per al llogater.
L’edifici consta d’11 habitatges, dels quals quatre ja han estat reformats per convertir-se en colivings -és a dir, habitacions de lloguer-, dos romanen buits i els altres cinc estan ocupats per llogaters que rebutgen abandonar-los. Tres d’ells, entre els quals hi ha Escorsa, tenen processos judicials oberts per ser desallotjats.
De moment, l’ordre judicial de desallotjament d’Escorsa ha quedat ajornada fins al proper 15 d’abril.