L'institut escola Mas Rampinyo de Montcada i Reixac (Barcelona) fa almenys una dècada que conviu amb una situació que les famílies qualifiquen de precària i alarmant. Goteres, bassals, floridura i fins i tot ratolins formen part del dia a dia dels alumnes i docents que passen les seves jornades al centre educatiu montcadenc.
Des de fa més de deu anys, l'edifici arrossega greus filtracions d'aigua que s'intensifiquen cada vegada que plou.
El deteriorament de les instal·lacions ha anat deixant una estampa cada cop més habitual als passadissos i aules: galledes per recollir l'aigua, sostres ennegrits per la humitat i parets castigades pel pas del temps.
A les goteres s'hi sumen els fongs. “Hi ha aules on han sortit xampinyons. Volem una solució definitiva ja”, denuncia Edith Abelló, mare i integrant de l'associació de famílies del centre.
Obra aprovada, execució incerta
El problema té sobre la taula una possible solució, encara que sense data clara d'execució. Hi ha un projecte d'obres aprovat i valorat en prop d'un milió d'euros per reparar les instal·lacions. Tanmateix, dues de les tres empreses adjudicatàries han renunciat a executar els treballs.
Si la darrera companyia també decidís retirar-se, el procés administratiu hauria de començar de nou des del principi. Això suposaria, com a mínim, un any més convivint amb goteres i humitat a les aules.
Bassals al passadís del centre
Inseguretat i malestar
Les filtracions d'aigua no només generen incomoditat logística —amb classes que s'han de reubicar cada vegada que plou—, sinó que també preocupen pels possibles efectes en la salut i la seguretat de la comunitat educativa.
Les famílies alerten de riscos elèctrics derivats de la humitat, així com de possibles afectacions respiratòries. Abelló assegura que durant el curs escolar es repeteixen episodis de bronquitis entre els alumnes, que requereixen medicació.
Aula inundada a l'IE Mas Rampinyo
Ratolins a l'escola i al municipi
A tot això s'hi suma la presència de rosegadors. A les aules s'han trobat excrements de ratolí a catifes, calaixos i racons del mobiliari escolar, a més de material i joguines rosegades.
Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Montcada i Reixac s'ha compromès a actuar durant les vacances de Setmana Santa per combatre la plaga.
Però, segons Abelló, la presència de ratolins no afecta únicament el centre educatiu, sinó que és un problema que també es detecta en altres zones del municipi.
Situación precaria de las filtraciones de agua en el interior del colegio de Montcada i Reixac
Espai insuficient
Fa uns anys, l'institut escola va incorporar els quatre cursos de secundària obligatòria. L'augment del nombre d'alumnes, però, no ha anat acompanyat de noves instal·lacions que permetin absorbir aquest creixement.
Part de l'alumnat fa les classes en espais adaptats dins de l'escola o en mòduls prefabricats instal·lats al pati, alguns d'ells també afectats per filtracions. La presència d'aquests mòduls ha reduït de manera considerable l'espai disponible per al joc i l'esbarjo.
L'increment d'estudiants també ha tensionat altres serveis del centre. La cuina, el menjador o el gimnàs funcionen al límit de la seva capacitat. Alguns alumnes mengen a les pròpies aules i, en determinats moments del dia, el pati s'ha de dividir per compatibilitzar les classes d'educació física amb el temps d'esbarjo.
Les activitats extraescolars tampoc s'alliberen dels problemes logístics: la manca d'espais obliga a reorganitzar constantment els horaris.
Fongs a l'escola
Pati inhabilitat
L'Ajuntament va cedir un terreny per construir un nou pati escolar que havia d'estar operatiu el passat mes de setembre. Tanmateix, la seva estrena va quedar frustrada.
Durant la primera entrega de l'espai es va detectar la presència de tanques, elements perillosos i ferros que sobresortien del terra, un escenari que les famílies van considerar incompatible amb la seguretat dels alumnes.
Aclimatats als contratemps
A aquest problema s'hi suma un altre contratemps tècnic: les canonades del nou pati s'havien de connectar amb les de l'escola, però l'obra no es va executar correctament i ara caldrà enllaçar-les amb la xarxa del carrer.
El resultat és paradoxal: el pati està pràcticament acabat, però segueix sense poder utilitzar-se. Ningú sap encara quan podrà obrir-se.
Mentrestant, els alumnes s'han anat acostumant a conviure amb aquests problemes. “Els nens s'han adaptat com han pogut”, explica Abelló. Una adaptació forçada que, segons les famílies, acaba generant tensions en la convivència i deixa cada cop més visible el deteriorament del centre.