La pandèmia del coronavirus no només va portar una crisi sanitària i econòmica sense precedents. També va obrir la porta a un dels fraus més cobdiciosos detectats a Catalunya entorn de les ajudes públiques destinades a sostenir el teixit empresarial durant la Covid-19.
La Fiscalia Provincial de Barcelona acusa una organització criminal d'haver dissenyat una sofisticada xarxa de societats pantalla per saquejar més de 20 milions d'euros en crèdits avalats per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i l'Institut Català de Finances (ICF-Avalis).
A l'espera de judici
Segons l'escrit d'acusació del Ministeri Públic, al qual ha tingut accés Crónica Global, la trama hauria accedit a aquests fons mitjançant una falsificació massiva de documentació oficial, simulant solvència econòmica i activitat empresarial inexistent.
El treballador d'un comerç tanca el seu establiment el primer dia del tancament total de l'hostaleria i de botigues per el coronavirus
Ara, la investigació ja ha superat la fase d'instrucció i el Jutjat d'Instrucció núm. 26 de Barcelona ja va dictar la interlocutòria d'obertura de judici oral el passat 15 de desembre.
Una decisió que aplana el camí perquè el cas es jutgi a l'Audiència Provincial.
Es van aprofitar de les ajudes
L'origen de la trama se situa al març de 2020, quan l'esclat de la pandèmia va obligar les administracions públiques a activar línies extraordinàries de finançament per evitar el col·lapse de milers d'empreses i autònoms.
Aquestes ajudes consistien principalment en préstecs concedits per bancs, però avalats parcialment per l'Estat a través de l'ICO o per organismes públics com Avalis, dependent de l'Institut Català de Finances.
L'objectiu era clar: proporcionar liquiditat a aquelles empreses afectades per l'aturada econòmica.
No obstant això, i segons sosté el fiscal, aquesta xarxa va aprofitar el context excepcional per simular empreses solvents que, en realitat, no tenien activitat econòmica real.
Una xarxa de societats fictícies
El nucli de l'operació fraudulenta va ser la creació de més d'una vintena de societats mercantils que, segons el Ministeri Fiscal, mancaven d'activitat real.
Entre elles figuren empreses com Tiger Global SLU, Slussen Gata SL o Return Trading SLU, utilitzades per sol·licitar els préstecs milionaris a les diferents entitats financeres.
Sobre el paper, aquestes companyies complien tots els requisits per accedir a les ajudes. A la pràctica, però, la xarxa presentava davant dels bancs documentació completament manipulada per simular que les empreses estaven al corrent de les seves obligacions fiscals.
De fet, la clau de l'engany residia precisament en la falsificació de documents oficials.
Centenars de documents falsificats
En aquest sentit, els acusats presentaven davant de les entitats financeres certificats de l'Agència Tributària generats ex novo, en els quals, fins i tot, incloïen Codis Segurs de Verificació (CSV) inventats per aparentar autenticitat.
Imatge d'arxiu d'una oficina de l'Agència Tributària
D'aquesta manera, les empreses aparentaven estar al corrent de pagament amb Hisenda, quan en realitat acumulaven deutes o ni tan sols desenvolupaven activitat econòmica.
La xarxa també aportava autoliquidacions falses de l'Impost sobre Societats, retencions de treballadors o declaracions d'IVA, dissenyades específicament per superar els controls de risc dels bancs.
Estructura jerarquitzada
La Fiscalia descriu una organització criminal amb una estructura clarament definida i un repartiment de funcions molt precís.
Al capdamunt de la xarxa se situaria Jordi Ribadulla, assenyalat com el cap de la xarxa. Segons el Ministeri Públic, era qui decidia quines societats es creaven, quins imports s'havien de sol·licitar als bancs i quin seria el destí final dels diners obtinguts.
La gestió tècnica de les sol·licituds queia en Fernando José Mouriño, que operava a través de la seva empresa Intelsyscon Business Projects SL. El seu paper consistia presumptament a tramitar els crèdits i generar tota la cobertura documental necessària per enganyar les entitats financeres.
La resta de la xarxa la completaven diversos testaferros —com Wigbert V., José O., Francisco David J. o Ramón Z.— que figuraven formalment com a administradors de les societats a canvi d'una compensació econòmica.
Un forat de més de 20 milions
El resultat d'aquest sistema va ser un frau que, segons la Fiscalia, va arribar als 20.351.393 euros. Entre els principals perjudicats, el fiscal destaca l'Institut Català de Finances, BBVA, Banco Santander, Caixabank i Ibercaja-
Totes elles són considerades víctimes del frau, per haver concedit els crèdits sota la falsa creença que estaven finançant empreses reals afectades per la pandèmia.
Una empleada de CaixaBank assessora una clienta, en una imatge d'arxiu
Un cop obtinguts els diners, la xarxa va posar en marxa diverses operacions destinades a ocultar-ne l'origen il·lícit i desvincular el flux econòmic del frau, segons descriu la Fiscalia en el seu escrit d'acusació.
Part dels fons es van moure ràpidament fora d'Espanya. En concret, 2,7 milions d'euros van ser transferits a l'estranger sense que existís justificació documental que acredités l'adquisició real de béns o serveis.
Una altra part dels diners —més de 2,4 milions d'euros— va ser desviada cap a societats vinculades directament al presumpte cap de la xarxa, Jordi Ribadulla.
L'estructura de blanqueig
La investigació també va detectar transferències cap a empreses vinculades a altres beneficiaris de la xarxa, entre ells l'empresari català i president del Gavà FC, Iván Carrillo, a través de diferents societats mercantils, en el marc del que la Fiscalia descriu com "una xarxa de receptors de fons procedents dels préstecs fraudulents".
A més, la xarxa va utilitzar part dels diners per cancel·lar altres préstecs, realitzar retirades massives d'efectiu —més d'1,7 milions d'euros en metàl·lic— o pagar als testaferros que figuraven com a administradors de les societats pantalla.
Malgrat l'exhaustiu rastreig financer realitzat durant la investigació, el destí final de més de dos milions d'euros continua sent un misteri.
El que demana el fiscal
Amb tot, el Ministeri Fiscal considera que els fets constitueixen els delictes de falsedat documental, estafa, frau de subvencions i pertinença a grup criminal.
Per al presumpte líder de la xarxa, Jordi Ribadulla, la Fiscalia sol·licita 14 anys i sis mesos de presó, a més d'una multa de 40 milions d'euros. Per al gestor de la xarxa, Fernando José Mouriño, 11 anys i nou mesos de presó i una multa de 34 milions.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'Audiència de Barcelona
A més, els principals acusats hauran de respondre civilment pel frau i retornar els més de 20 milions d'euros defraudats a les entitats financeres i organismes públics perjudicats.
L'escrit d'acusació també identifica desenes de persones que haurien rebut part dels fons sense oferir cap contraprestació, els anomenats "partícips a títol lucratiu", com Iván Carrillo, que hauran de restituir les quantitats percebudes.