El 2025, els Mossos d'Esquadra van gestionar 3.682 denúncies per desaparició a Catalunya, una mitjana de 10 casos al dia.
La majoria es resolen en poc temps: al voltant del 98% de les persones desaparegudes acaben sent localitzades, moltes vegades després d'absències voluntàries, conflictes familiars o episodis personals que no tenen res a veure amb un delicte.
D'aquesta manera, les investigacions d'origen criminal representen un percentatge molt reduït dins d'aquest volum de casos. Tanmateix, algunes desaparicions amaguen una realitat molt més greu: i és que darrere de l'absència pot amagar-se un homicidi.
Dia de les Persones Desaparegudes
Aquest dilluns 9 de març es commemora el Dia de les Persones Desaparegudes sense causa aparent, una efemèride que posa el focus en aquestes investigacions silencioses que comencen com a simples desaparicions i que, de vegades, acaben revelant un crim acuradament ocultat.
Agents dels Mossos en una imatge d'arxiu
Són, probablement, les investigacions més complexes per als investigadors. I encara més en aquells casos en què no hi ha testimonis, ni una escena clara del crim, ni tan sols la certesa inicial que s'hagi comès un delicte.
Homicidis sense cadàver
De fet, fa pocs dies l'Audiència de Barcelona va condemnar a 15 anys de presó a Luis Bonet per la mort violenta i la posterior ocultació del cadàver de Diego Vargas, desaparegut el 2020 a Sant Andreu de la Barca (Barcelona).
El cas és un dels tres precedents existents a Espanya en què s'ha aconseguit una condemna per homicidi sense que hagi aparegut el cos de la víctima, sense arma del crim, sense restes biològiques i sense testimonis directes. Tots ells, resolts pels Mossos d'Esquadra.
Es tracta dels anomenats “casos purs” dins de les investigacions de desaparicions criminals. Una categoria excepcional fins i tot per als propis investigadors.
A Espanya només existeixen tres precedents de condemnes per homicidi sense cadàver: el cas de Ramón Laso, condemnat per la desaparició de la seva esposa i el seu cunyat a Tarragona; el de Mohamed Taheri, per l'assassinat de la seva exdona Piedad Moya a Mataró; i el més recent, el de Luis Bonet, condemnat per la mort de Diego Vargas.
I és que encara que en la majoria d'homicidis vinculats a desaparicions acaben deixant algun rastre —un cos localitzat posteriorment, restes biològiques o testimonis que ajuden a reconstruir els fets—, en aquestes tres investigacions no existia cap d'aquests elements.
Agents dels Mossos d'Esquadra registren un vehicle durant un macrodispositiu. Imatge d'arxiu
Tot i això, els tribunals van acabar dictant condemnes gràcies a una metodologia d'investigació específica desenvolupada pels Mossos d'Esquadra, dissenyada precisament per abordar els escenaris més extrems: aquells en què l'autor ha aconseguit eliminar pràcticament tots els rastres materials del crim.
El pas a pas
Les investigacions per desaparició solen començar en unitats d'investigació territorials o locals, encarregades de realitzar les primeres diligències després de la denúncia presentada per familiars o persones properes.
A preguntes de Crónica Global, el sergent Pere Sánchez, de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra, explica que en aquesta fase inicial els agents reconstrueixen els últims moviments coneguts de la persona desapareguda i recullen informació del seu entorn personal i familiar.
L'objectiu és determinar si existeixen indicis que la desaparició pugui haver estat voluntària o si, per contra, hi ha elements que apunten a la possible intervenció de terceres persones.
Quan afloren aquestes sospites, el cas passa a la Unitat Central de Persones Desaparegudes, especialitzada en aquest tipus d'investigacions més complexes.
A partir d'aquest moment s'activa una metodologia de treball estructurada en tres grans fases. Tanmateix, en aquest punt —explica el sergent— els investigadors encara no poden afirmar que s'hagi comès un homicidi.
Provar la manca d'activitat vital
La primera tasca consisteix a acreditar el que els investigadors anomenen “manca absoluta d'activitat vital”. En altres paraules, demostrar que la persona desapareguda ha deixat de generar qualsevol rastre de vida i que, per tant, és morta.
Per això, els agents analitzen tots els registres que una persona deixa en la seva activitat quotidiana: moviments bancaris, activitat administrativa, registres hospitalaris, dades de la Seguretat Social, compres de bitllets o qualsevol altra informació que permeti determinar si continua desenvolupant la seva vida en algun lloc.
Mossos d'Esquadra traslladen un dels detinguts en el marc d'una operació policial contra un grup de delinqüents relacionat amb la mort violenta d'un home i l'ocultació del seu cadàver l'any 2023
També es revisa amb detall l'activitat telefònica i digital per localitzar l'últim contacte conegut de la víctima i reconstruir els seus moviments en els dies previs a la desaparició.
L'anàlisi s'estén també a l'entorn personal: familiars, amistats, relacions sentimentals o possibles conflictes que puguin explicar una marxa voluntària, detalla el sergent.
Quan no apareix cap senyal de vida després de la desaparició, els investigadors han de plantejar-se un nou escenari. Si la persona hagués mort per causes naturals, un accident o fins i tot un suïcidi, el cos acabaria apareixent tard o d'hora.
Quan això no passa, la hipòtesi d'una intervenció criminal comença a agafar força.
Reconstruir el crim sense cadàver
En aquell moment s'obre la tercera fase de la investigació. La policia trasllada al jutjat els indicis obtinguts fins aquell moment i sol·licita noves diligències per avançar en la investigació.
La feina se centra llavors en reconstruir una línia temporal precisa que permeti creuar els moviments de la víctima amb els de les persones que podrien haver tingut relació amb la seva desaparició.
Els investigadors analitzen què va passar abans que es perdés el rastre de la víctima, quins elements coincideixen amb el moment en què desapareix i quins comportaments es produeixen després.
Ubicacions telefòniques, desplaçaments, registres de càmeres de seguretat o canvis en la conducta de les persones de l'entorn poden esdevenir peces clau per reconstruir el que va succeir.
Les proves indiciàries
Cadascun d'aquests elements constitueix el que en termes jurídics es coneix com a prova indiciària: indicis indirectes que, analitzats de forma conjunta, permeten reconstruir un relat coherent dels fets.
Encara que no es tracti de proves directes —com un cadàver, una arma homicida o un testimoni presencial— aquest tipus d'indicis estan plenament avalats per la jurisprudència del Tribunal Suprem, sempre que compleixin determinats requisits.
Detall de la façana del Tribunal Suprem / EP
Quan tots aquests indicis encaixen entre si, permeten construir una seqüència sòlida dels fets capaç de sostenir una acusació per homicidi davant un tribunal i trencar la presumpció d'innocència dels acusats,
L'origen de la metodologia
Aquesta manera d'investigar neix d'una necessitat molt concreta. Els Mossos d'Esquadra van començar a desenvolupar-la després del que dins del cos es coneix com el “cas mare”: la investigació que va permetre condemnar el 2014 a Ramón Laso per la desaparició de la seva esposa i el seu cunyat a Els Pallaresos.
Aquell cas va obligar els investigadors a replantejar l'enfocament tradicional d'aquest tipus d'investigacions.
L'objectiu era dissenyar una metodologia que permetés sostenir una acusació per homicidi davant un jurat fins i tot en absència dels elements clàssics del crim: el cadàver de la víctima, restes biològiques o l'arma homicida.
En altres paraules, es tractava de construir un mètode d'investigació que no depengués necessàriament de la troballa del cos per poder trencar la presumpció d'innocència de l'acusat i obtenir una sentència condemnatòria.
Imatge d'arxiu d'un agent dels Mossos
Atenció a les famílies
Malgrat les condemnes judicials, aquests casos deixen una ferida difícil de tancar per a les famílies. L'absència del cos impedeix moltes vegades completar el procés de dol. No hi ha comiat ni un lloc on anar a recordar la víctima.
Per això, la unitat que lidera el sergent Pere Sánchez treballa colze a colze amb la Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, que acompanya els familiars durant investigacions que poden prolongar-se durant anys.
Perquè, encara que la justícia arribi, la desaparició del cos deixa sempre una incògnita que mai acaba de resoldre's.