L'extrema dreta guanya la batalla discursiva del feminisme

El feminisme ja no està de moda; per als joves ha deixat de ser guai. L'extrema dreta ha guanyat la batalla discursiva i cada cop menys adolescents diuen en veu alta que se senten orgullosos de lluitar per la igualtat de dones i homes. Així ho representen els resultats de les últimes enquestes realitzades a aquest segment de població, entre elles el Baròmetre de Joventut i Gènere de Fad Joventut.

Tanmateix, Sílvia Carrasco, antropòloga i presidenta de Feministes de Catalunya, té una visió més optimista de la situació: “No és tan alarmant com pot semblar a primera vista”. Segons les seves observacions, les paraules i les accions no es corresponen.

Accions i paraules

Carrasco explicava a aquest mitjà que durant l'elaboració del seu darrer estudi, Per què el porno perjudica tothom?, va tenir l'oportunitat de freqüentar aules de tots els cursos de l'ESO i demostrar que, tot i que els adolescents fugen de l'etiqueta de feministes, no ho fan de la ideologia.

“Si tu preguntes als alumnes si creuen que les dones han de tenir una baixa per maternitat, un salari equitatiu o el dret a votar, la resposta és sí. El problema està en l'etiqueta ara mateix”.

Menys feministes

En l'última enquesta realitzada sobre el tema, els resultats van mostrar que tant en nois com, especialment, en noies la tendència en els últims anys havia estat la de sentir-se cada cop menys feministes. Des de 2021, quan es registra el pic més alt de noies que s'identifiquen com a feministes, amb el 67%, els resultats han anat descendint fins a arribar al 51,3% aquest 2025.

Tanmateix, una cosa que puntualitza l'estudi com un canvi significatiu és que ha augmentat la xifra de noies que responen que no ho saben, passant del 7,4% el 2019 al 17,7% el 2025. Això demostraria que ara les adolescents no se senten tan còmodes amb l'etiqueta.

Pel que fa als nois, la xifra s'ha mantingut més o menys estable en els tres anys anteriors, amb dades que ronden el 26% d'aquells que diuen identificar-se com a feministes. En el seu cas, la xifra més elevada que es registra fins ara va ser la de 2019, amb el 37,3%. Aquells que responen no saber-ho també mantenen xifres similars des de 2017, amb percentatges que oscil·len entre el 12% i el 13,4%.

Causes

Bárbara L. Monllor Taltavull, professora a l'Àrea de Filosofia del Dret de la UAB i investigadora del grup Antigona (UAB), en conversa amb Crònica Global apuntava que la possible causa d'això era la manca de referents masculins positius que poguessin ser un exemple a seguir per als joves.

“Els referents culturals que han tingut els nois no han advocat pel feminisme. El que han fet és interpretar aquest moviment des de l'antagonisme”, explicava Monllor. “Twitchers, youtubers i streamers que davant dels discursos feministes s'han posicionat a l'altre bàndol juntament amb l'extrema dreta per promoure valors de masculinitat tradicionals que s'erigeixen des de la fortalesa”.

“Jo voldria que la meva xicota la violessin pel carrer. Jo voldria que la meva xicota tingués por de caminar pel carrer. Jo voldria que a la meva mare, la meva germana o les meves amigues els passés això que es denuncia; la resposta, clarament és no. La qüestió és si públicament s'està acceptant entre homes dir-ho”.

“Falten referents”

“Falten referents masculins que es plantegin si aquests valors són realment el que volen i que mostrin una altra manera de viure la seva masculinitat”, assegurava Monllor, i afegeix: “És necessari crear exemples que siguin atractius per a la construcció del que significa ser un home”.

Per això Monllor posa el focus en aconseguir crear referents “sucosos” per als joves que aconsegueixin ser més atractius que el que està venent l'extrema dreta. Segons la investigadora, els joves se senten interpel·lats pel que creuen que defensa el feminisme i “es veuen persuadits per aquesta qüestió de reivindicar-se en contra d'això”.

“Opino que en les diferents corrents feministes s'ha intercedit per culpabilitzar els homes i que per això els ha persuadit més el discurs antagonista que ven l'extrema dreta”. Monllor al·lega que no hi ha contingut per als homes que parli de com se'ls aplica a ells el feminisme i que obrir aquesta conversa ajudaria a sumar adeptes al moviment.

Escletxa

En el context actual cada cop és més clar que les noies estan evolucionant en la seva ideologia, però no ho estan fent de la mà dels nois. Això només aconsegueix polaritzar encara més el discurs. “Aquesta separació suposa una crisi molt gran”.

Més enllà dels referents, Monllor defensa que el que ajudaria a conciliar aquestes dues visions seria “obrir el debat entre els joves i, sense perdre el respecte a ningú, ser capaços de tenir aquestes converses i animar els nois a participar-hi també, sempre, òbviament, desmentint tot allò que no sigui cert”.

“Tenen un conte del que és el feminisme, que és ‘anem a per tu’”. Monllor veu necessari desmentir això i mostrar que hi ha cabuda en el feminisme per als homes.