Amb el debat sobre la tornada dels peatges ja eternitzat a Catalunya, el Govern es planteja la creació d’un consorci mixt amb el Govern per gestionar la recaptació que resulti d’una futura recuperació de les barreres.
L’objectiu, evitar que la totalitat dels recursos vagin a Madrid i aconseguir que el pagament que els conductors facin per l’ús de les autopistes i vies ràpides catalanes repercuteixi a les arques de la Generalitat.
El secretari de Mobilitat i Infraestructures de la conselleria de Territori, Manel Nadal, va compartir les seves impressions dimarts passat en una trobada amb empreses constructores i energètiques a la seu del departament, a Barcelona.
Trobada del secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, amb representants de 61 empreses licitadores a la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a Barcelona
Davant de directius i tècnics de 61 companyies interessades en els concursos públics de l’Administració catalana, l’home fort de la consellera Sílvia Paneque va aclarir que la tornada dels peatges "no està a l’agenda del Govern".
Ho va fer conscient de la inseguretat jurídica que genera als licitadors aquest escenari, atiat per organismes com la Cambra de Comerç de Barcelona i el Racc, després que la liberalització i l’augment del trànsit a l’AP-7 hagin empitjorat l’estat de l’asfalt.
No als peatges, per ara
"No se’ns ha acudit mai rescatar els peatges, i ho dic amb seguretat", va afegir Nadal, alhora que va assenyalar el "immens" cost que suposaria el rescat de l’autopista C-32 al Maresme. Aquesta operació costaria 1.600 milions, una xifra inflada per despeses financeres i impostos.
Tanmateix, va animar a abordar el debat en un futur i, arribat el moment, va cridar a defensar des de Catalunya un consorci compartit amb Moncloa per augmentar, per via dels peatges, els recursos de la Generalitat.
Més recursos i més execució
Precisament, l’augment de les arques públiques és un dels objectius del Govern, després de dissenyar una millora del model de finançament autonòmic --pendent d’aprovar-se al Congrés-- i de presentar un pressupost rècord per al 2026 de 49.126 milions, que precisa del suport d’ERC.
Una altra de les fites que es fixa la Generalitat és garantir i accelerar l’execució d’obra pública, per a la qual cosa el secretari va defensar la posada en marxa d’un altre consorci, el d’inversions, avui en negociacions entre els republicans i el Govern de Pedro Sánchez, i la concreció del qual sembla imminent.
Manel Nadal, secretari de Mobilitat i Infraestructures del Govern de la Generalitat
Estrènyer la col·laboració públic-privada
El departament ha llançat una consulta al mercat per preparar millor els plecs de tres importants concursos públics que mobilitzaran un total de 1.200 milions d’euros. Són l’ampliació de carrils en carreteres de doble sentit, la instal·lació d’una xarxa d’electrolineres de càrrega ultraràpida i la construcció i manteniment del tram central de la L9 del Metro de Barcelona.
Nadal va defensar els avantatges que ofereix la col·laboració públic-privada. Especialment, en matèria de manteniment i reposició, assenyalant que, des que va finalitzar la concessió d’Abertis a l’AP-7, "l’asfalt no es reposa amb la velocitat que hauria" i, fins i tot, hi ha cotxes abandonats a l’autopista.
Una cosa que té la seva rèplica en l’àmbit ferroviari, on "les concessions de la L9 estan funcionant molt bé", i els grafits i ascensors triguen "un dia" a esborrar-se i a arreglar-se. Cosa que, al seu parer, no passa a les línies de tren gestionades per Renfe: "El manteniment de la infraestructura que funciona amb col·laboració públic-privada és molt millor que la que fa l’Administració".
Accident de trànsit
"Aprofitar els recursos del mercat"
Territori destinarà 660 milions d’euros per implantar el Programa carreteres 2+1 en 366 quilòmetres de la xarxa de titularitat catalana per reduir el nombre d’accidents per xocs frontals.
Aquest projecte d’impuls nacional suposa la creació d’un carril en vies que avui només en tenen un per sentit, i oferir així la possibilitat de fer avançaments segurs en trams alterns.
Obres de la L9 del Metro de Barcelona
D’altra banda, el departament s’ha fixat l’objectiu de complir la normativa europea per instal·lar carregadors elèctrics cada 60 quilòmetres, per a la qual cosa reserva 18 milions d’euros. Així mateix, té pressupostats 500 milions per construir les 15 estacions que resten per completar la L9 del metro.
"Al mercat hi ha recursos i diners, i aquesta és una oportunitat perquè participin de les obres públiques de Catalunya", va encoratjar l’exalt càrrec del Tripartit als directius que van acudir a la convocatòria.