El món de l'arbitratge en el futbol base i semiprofessional amaga realitats econòmiques molt diverses depenent de la geografia. Carla García, àrbitra amb experiència en el sector, ha desgranat els detalls de la seva remuneració i el funcionament d'aquesta professió.
Segons explica la jove, els ingressos mensuals d'un àrbitre no professional estan subjectes a múltiples variables. "Depèn molt de la zona; a Barcelona no cobrem el mateix que potser a Madrid o a Mallorca", afirma amb rotunditat.
Variabilitat en els ingressos mensuals
La quantia final que percep un col·legiat a final de mes oscil·la significativament segons la seva disponibilitat i la categoria. "Un mes et podries anar dels 400 a més de 1.000 euros", detalla García sobre les xifres que es manegen actualment.
Aquest rang salarial està directament vinculat a la implicació personal de cada àrbitre durant el cap de setmana. "Depèn de la quantitat de partits que vulguis fer i de la categoria en què estiguis", afegeix la protagonista.
L'arbitratge com una passió secundària
Malgrat les xifres esmentades, per a molts joves l'arbitratge no es planteja inicialment com una via laboral principal. García ho té clar: "Em vaig ficar en l'arbitratge i me'l prenc no com una feina, per a mi és un hobby".
L'amor per l'esport rei i la rutina física són els pilars que sostenen la seva activitat sobre la gespa. "M'agrada molt el futbol i el fet d'entrenar, i a més doncs mira, guanyes un extra", confessa sobre aquest sobresou mensual.
Formació acadèmica davant la inestabilitat
La precarietat o manca de cobertures en nivells inferiors obliga els col·legiats a assegurar el seu futur fora del camp. García va decidir compaginar el xiulet amb una carrera universitària de Logística i Negocis Marítims.
"Des del primer moment tenia clar que volia tenir estudis", explica la jove sobre la seva planificació vital. Aquesta decisió respon a la manca de protecció social en cas de patir algun contratemps físic durant un encontre.
La desprotecció davant les lesions
Un dels punts més crítics que assenyala l'àrbitra és l'absència d'un salari base en les categories modestes. "Si jo ara mateix em lesiono, deixo de cobrar en l'arbitratge", adverteix García sobre la seva situació actual.
Aquesta realitat només canvia quan s'assoleix l'elit del futbol nacional, on les condicions laborals es professionalitzen. Només a la Primera Divisió Femenina o la Segona masculina s'accedeix a una cobertura més gran per al treballador.
El salt a l'elit professional
Arribar al més alt és l'única via per obtenir una xarxa de seguretat econòmica estable en aquesta professió. "Fins que no arribes al més alt, no tens un salari base on si et lesiones sí que et cobreix", subratlla amb fermesa.
Mentrestant, milers d'àrbitres com Carla García segueixen recorrent els camps de Catalunya cada jornada. El seu testimoni posa de relleu l'esforç d'un col·lectiu que, per ara, viu el futbol entre la passió i el sobresou.
Un futur lligat al xiulet
Malgrat els riscos i la diferència retributiva entre regions, l'arbitratge continua sent una escola de valors. La jove barcelonina representa una generació que busca professionalitzar la seva passió mentre es forja un futur acadèmic.
El debat sobre la unificació de criteris salarials en l'arbitratge base continua obert en les federacions. Mentrestant, la vocació continua sent el principal motor per saltar a la gespa cada cap de setmana a Barcelona.
Notícies relacionades
- El bonic nom del fill de Rigoberta Bandini: significa "victòria del poble" i és molt comú a Catalunya
- És oficial, així és el nou barri que Barcelona planeja construir: 11.000 habitatges a 10 minuts del centre
- Ni "baix" ni "gras": aquesta és la paraula catalana que s'empra per designar una persona robusta