Amb el Mobile World Congress a Barcelona, hi ha molta conversa sobre tots aquells avenços tecnològics que, amb el temps, podrien formar part del nostre dia a dia.
Amb això en ment, i amb una clara intenció de fer allò extraordinari quotidià, la Fundació Puigvert, amb la col·laboració del doctor Alberto Breda, cirurgià urològic i reconegut especialista en cirurgia robòtica, han fet un clar pas endavant per portar a la pràctica diària les operacions telemàtiques.
"No vull que la telecirurgia sigui quelcom esporàdic que només passi en demostracions; això es pot convertir en una realitat del dia a dia i, amb el suport de més hospitals, ho podríem aconseguir", assegura el doctor Breda.
Dr. Breda a la consola
Programa clínic
Específicament, la iniciativa que han impulsat és el primer programa clínic estructurat de telecirurgia robòtica que connecta dos quiròfans espanyols: un a Catalunya i l’altre, a Canàries.
Són 3.000 quilòmetres els que separen aquests hospitals i, gràcies als esforços d’ambdós centres i a un cable dedicat que permet connectar ambdós quiròfans, ja no suposen una barrera. Des d’aquest mateix mes de febrer, el doctor Breda ha pogut operar pacients canaris des de Barcelona.
Tot i que no ho fa tot sol. Des de l’Hospital Universitari San Roque, el doctor Pablo Juárez del Dago, cirurgià robòtic i director del grup urològic GUA–Urointec, supervisa les cirurgies per garantir l’èxit de les intervencions i la seguretat del pacient.
Dr. Pablo Juárez del Dago, cirurgià robòtic i director del grup urològic GUA–Urointec
Cirurgia robòtica
Des de l’inici de la prova pilot ja han executat deu intervencions amb aquesta metodologia. A dia d’avui, tots els pacients han estat donats d’alta i evolucionen favorablement. "Això demostra que no hi ha diferència entre operar aquí o operar a distància, mentre es faci amb aquesta tecnologia, i sigui cirurgia robòtica", afirma Breda.
El model no és una simple demostració tecnològica. Es tracta d’un programa clínic real, que volen integrar en l’activitat assistencial habitual, fruit de 18 mesos de treball i de la construcció d’una infraestructura específica que connecta la Fundació Puigvert amb l’hospital canari, mitjançant una xarxa exclusiva de fibra òptica.
Abast
En conversa amb aquest mitjà, el doctor Alberto Breda, president de la European Robotic Urology Section (ERUS) i cap de la Unitat d’Urologia Oncològica de la Fundació Puigvert de Barcelona, explicava el funcionament d’aquesta tecnologia.
"Per la meva especialitat, jo opero en una cabina amb joysticks que em connecten al quiròfan mentre controlo els braços robòtics que executen l’operació. Per aquesta raó, aquesta modalitat s’adapta de forma natural a la distància", explica.
La clau és que el cirurgià no toca directament el pacient. S’asseu en una consola equipada amb comandaments i un visor tridimensional que li permet veure l’interior del cos amb gran precisió. Els moviments que fa amb les mans es transmeten, a través d’una xarxa específica, als braços robòtics situats al costat del pacient.
En condicions normals, cirurgià i robot són al mateix hospital. La telecirurgia introdueix una única diferència: la distància física. I aquí entra en joc un element tècnic fonamental: la latència; en altres paraules, el temps de resposta entre les mans del cirurgià a la cabina i els braços robòtics al quiròfan.
L’equip a quiròfan durant una intervenció
30 mil·lisegons
Segons detalla el mateix Breda, el cervell humà pot adaptar-se a un petit retard en la transmissió del moviment, sempre que no superi aproximadament els 200 mil·lisegons. Al programa Barcelona–Canàries, la latència mitjana registrada ha oscil·lat entre 30 i 70 mil·lisegons, xifres molt inferiors a les que va assolir el 2024, durant la primera nefrectomia parcial transcontinental que va realitzar entre Bordeus i Pequín, considerada una fita mundial. Aquell precedent va ser la prova de concepte. El projecte actual és la consolidació clínica.
Però més enllà de la tecnologia, el model descansa en un principi bàsic: la doble garantia. Si durant la intervenció es produís qualsevol incidència tècnica o complicació quirúrgica, l’equip local altament especialitzat pot assumir immediatament el control. “El pacient no està sotmès a més risc, sinó a més supervisió: hi ha quatre ulls en comptes de dos”, resumeix el cirurgià.
El Dr. Alberto Breda en una intervenció de telecirurgia
Impacte a Catalunya
La iniciativa vol ser el catalitzador d’una conversa sobre com es distribueix l’alta especialització mèdica al territori. “Existeix una desigualtat evident en l’accés a la sanitat”, afirma el doctor Breda. “No és el mateix operar-se en un centre altament especialitzat que en un hospital sense la mateixa infraestructura”. La telecirurgia, sosté, no qüestiona els professionals, sinó que intenta equilibrar les oportunitats d’accés.
L’objectiu no és substituir els grans hospitals, sinó connectar capacitats. “No podem eliminar la centralització, perquè té avantatges, però sí podem descentralitzar part del coneixement”, explica. En lloc de desplaçar el pacient des de zones rurals o de difícil accés, el plantejament és que sigui l’experiència quirúrgica la que viatgi digitalment.
El Dr Alberto Breda
A més, el model podria alleujar la pressió assistencial. “Si part de l’activitat s’organitza en xarxa, reduïm llistes d’espera i millorem eficiència”, assenyala. Per al cirurgià, la tecnologia ja no és l’obstacle: “L’excepcional no és que es pugui fer, sinó que ho estem fent de manera rutinària”.
Breda conclou amb una idea clara: “Si aconseguim que l’excel·lència no depengui del codi postal, haurem fet un pas important per al nostre sistema sanitari”.