Parla una família víctima de la profanació múltiple de tombes jueves al cementiri de Les Corts, a Barcelona, ocorreguda a finals de gener. No ho fa alleujada. "Per coses com aquestes, la meva àvia va fugir d'Alemanya", lamenta. I alerta de que, "un mes després, ningú" els ha trucat per donar-los suport davant del que s'investiga com un acte d'odi.
L'afectat atén Crònica Global des de fora d'Espanya, on treballa, i sota condició d'anonimat. No vol que el seu nom aparegui, encara que sí admet que la tomba que es va destrossar a Les Corts és la de la seva àvia materna. "Ella va arribar a Barcelona amb la meva mare de només tres anys d'edat. Fugien de l'Alemanya nazi", admet.
Vuit dècades després, algú ha destrossat la seva tomba, i una altra mitja dotzena, a la capital catalana. Els Mossos d'Esquadra ho investiguen com a delicte d'odi antisemita.
"No tinc ni una trucada de suport"
En paral·lel a les investigacions policials, l'afectat critica la manca de suport polític i institucional. "Miri, en més d'un mes, ningú ens ha trucat per donar-nos suport. Cap polític català s'ha posat en contacte amb la família demanant excuses. I va ser en un recinte municipal".
De fet, la mateixa font recorda que es va assabentar de l'atac en la presentació de la Fundació Emet-Verdad, creada per Manuel Valls per lluitar contra l'antisemitisme, la creació de la qual va avançar aquest mitjà.
"Vaig anar a l'acte de Valls, i va ser allà on em van dir que la tomba de la meva àvia era una de les vandalitzades", admet.
Marbre especial
Què ha passat des de llavors? "S'ha començat el procés de reconstrucció. Però no és fàcil, ja que les tombes estan elaborades amb un marbre especial. Hem d'esperar als materials adequats".
"Tenim sort que els vàndals només van destrossar la superfície i no van profanar encara més. Perquè, si no, el dany seria encara més gran", explica.
"Hi ha una investigació perquè vam pressionar"
Cal recordar que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va condemnar l'acte vandàlic. Així mateix, la policia catalana busca els autors. Però això no satisfà aquest afectat. "Si investiguen, és perquè la comunitat va pressionar".
Així mateix, la mateixa veu alerta que ni ell "ni altres diversos afectats han rebut suport polític o institucional de cap tipus" després de la ràtzia. Al seu país, on viu ara, "els fets sí que han causat més impacte".
"Seria igual de greu si fos catòlic o musulmà"
Aquest ciutadà expatriat recorda que el gamberrisme al cementiri públic "seria igual de greu si hagués succeït en un cementiri de confessió catòlica o un cementiri musulmà".
Des del seu punt de vista, "qui va atacar volia fer mal a una confessió, en aquest cas la jueva, encara que podria haver estat una altra".
"Ni sóc Netanyahu ni sé d'ell"
L'afectat constata que els agressors "volien confondre tota persona de confessió jueva amb el govern de l'Estat d'Israel —que encapçala el primer ministre Benyamin Netanyahu—, amb qui no tenim cap relació".
El fet de "barrejar els jueus amb el Govern d'un país, la política del qual poden compartir o no, no és innocent, busca encendre l'odi contra tota la comunitat".
"Ataquen espanyols contra Sánchez?"
L'afectat assegura que aquesta confusió entre país i comunitat és "tan ridícula" com si "un espanyol viatgés de turisme a, per exemple, Venècia i l'insultessin i agredissin per protestar contra les polítiques de Pedro Sánchez".
"Ni sóc Netanyahu, ni tinc tota la informació per valorar les seves polítiques: visc i treballo en un altre país", recorda.
Condemnes i investigació
Cal recordar que l'atac a les làpides jueves al cementiri de Les Corts va tenir lloc de matinada el cap de setmana del 25 de gener. Els actes van provocar la condemna immediata de l'ambaixadora d'Israel a Espanya, Dana Elrich, així com de l'alcalde Jaume Collboni, del líder municipal del PP, Daniel Sirera, o del president del Parlament, Josep Rull.
Els Mossos d'Esquadra van iniciar una investigació que, si deriva en causa judicial, comptarà amb la personació de Cementiris de Barcelona, empresa municipal de cementiris.
El vandalisme va obligar a tancar els tres cementiris jueus de Barcelona durant tres dies.