El 22 d'octubre de 2024, agents dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van desplegar un ampli operatiu a Catalunya que es va saldar amb 14 detinguts per la seva presumpta implicació en el segrest i assassinat d'un home al Maresme.
El crim, d'extrema violència, va situar al radar una de les organitzacions més potents del narcotràfic internacional: el càrtel de Sinaloa.
Dies després...
Només dues setmanes després, el 8 de novembre, a Madrid, agents d'Assumptes Interns de la Policia Nacional van detenir l'inspector en cap Óscar Sánchez Gil, màxim responsable de la UDEF, per la seva presumpta vinculació amb una xarxa internacional de narcotràfic i blanqueig de capitals.
A priori, semblaven dues operacions paral·leles. Tanmateix, de manera inesperada, va aparèixer un sorprenent denominador comú.
Moment de la detenció de Pablo L.A., home de confiança del Càrtel de Sinaloa a Catalunya
L'home de confiança
Segons expliquen a Crónica Global fonts molt properes a la investigació, ambdues organitzacions —la del càrtel mexicà i la presumptament liderada pel ‘narco-policia’— compartien un mateix home de confiança a Barcelona: una peça clau en l'engranatge financer que permetia donar sortida als diners bruts del narcotràfic.
Es tracta d'un individu directament vinculat al càrtel de Sinaloa que va ingressar a presó després de l'operatiu d'octubre a Catalunya. La seva funció, segons les mateixes fonts, era clara: canalitzar grans quantitats d'efectiu i activar el procés de blanqueig mitjançant estructures digitals altament sofisticades.
A mercè del crim organitzat
Aquest rol no era exclusiu. Operava, presumptament, tant per a l'organització mexicana com per al grup de Sánchez Gil. I no només per a ells.
Les investigacions apunten a una arquitectura criminal molt més àmplia, al servei de múltiples organitzacions d'alt nivell. Dins d'aquesta mateixa xarxa, a més, els investigadors situen un altre home de confiança de l'inspector en cap, també establert a Barcelona.
Així, ambdues estructures compartien, almenys, dues peces clau a la capital catalana.
Agents dels Mossos i el CNP durant el dispositiu contra el càrtel de Sinaloa
Un sistema de blanqueig en cadena
La mecànica, ja avançada per aquest mitjà, combinava entregues físiques de diners amb la seva conversió posterior en criptoactius.
Almenys quatre milions d'euros blanquejats per la xarxa vinculada a Sánchez Gil són traçables des de Catalunya. El circuit començava en canals de Telegram, on l'organització captava intermediaris disposats a actuar com a mules financeres a canvi d'una comissió.
Aquests col·laboradors rebien instruccions precises: havien de recollir diners en efectiu en diferents punts de Barcelona, introduir-los en plataformes digitals i transformar-los en criptomonedes que eren enviades a adreces controlades per l'organització. Tot això, evitant el sistema bancari tradicional.
El flux d'operacions era constant i massiu.
Un muntatge amb dues captures de converses d'un grup de Telegram de compravenda de criptomonedes amb una imatge de Barcelona de fons
La 'wallet' central
Els fons acabaven en una wallet central que actuava com a nucli del sistema.
Els investigadors hi han detectat 28.000 moviments d'entrada i 45.000 de sortida, un volum que evidencia un disseny pensat per fragmentar els diners en milers de microtransaccions i dificultar al màxim el seu rastreig.
Des d'allà, els actius es redistribuïen a múltiples moneders secundaris i, posteriorment, es transferien a comptes radicats als Emirats Àrabs Units, Panamà i Suïssa.
El rescat en criptomonedes
El nexe entre ambdues trames no és només estructural. També aflora en un dels episodis més crus de la investigació: el segrest al Maresme.
Els familiars de la víctima van denunciar que un grup vinculat al càrtel de Sinaloa els exigia un rescat de 240.000 euros a canvi de la seva alliberació. Com a prova de vida, van rebre una imatge de l'home retingut a la província de Barcelona.
Agent dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Nacional durant un macrodispositiu conjunt
Segons les investigacions, el segrest es va produir entre el 31 de maig i el 2 de juny de 2024. Sota una forta pressió, la família va arribar a efectuar un primer pagament de 32.000 dòlars en criptomonedes, seguint les instruccions dels captors, que van exigir l'ingrés en un moneder virtual per dificultar el rastreig.
Aquests diners, segons les fonts consultades, no es van perdre en l'anonimat digital. Van acabar a les mateixes mans: les de l'home que operava simultàniament per al càrtel de Sinaloa i per a la xarxa que, presumptament, orbitava entorn del 'cap' de la UDEF.