El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha comparegut aquest dimarts a la comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per retre comptes sobre la implantació de la llei 1/2025 d'eficiència judicial i exposar les prioritats del seu departament.
El titular de Justícia ha situat com a eixos estratègics la digitalització de la jurisdicció penal, l'avaluació contínua de la reforma i l'aprovació d'una llei catalana pròpia per regular i promoure els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC).
Prioritats
Espadaler ha defensat que es tracta d'“una bona legislatura per al servei públic de Justícia” després de culminar la fase principal de desplegament de la norma. No obstant això, ha admès que serà necessari continuar avaluant el seu funcionament per corregir possibles disfuncions.
“El camí no era lamentar-se per la lentitud, sinó impulsar reformes per aconseguir una justícia més àgil i propera”, ha afirmat, reivindicant el diàleg institucional com a eina clau per consolidar els canvis.
Desplegament
Catalunya va completar el 31 de desembre de 2025 la implantació del nou model organitzatiu a tots els partits judicials, després d'un desplegament en tres fases. L'última, que afecta els òrgans amb més volum de feina, concentra el 71,8% de l'activitat judicial.
A Barcelona, donada la seva complexitat, la implementació s'està realitzant de manera progressiva fins al 31 de març de 2026. La reorganització ja ha assolit jurisdiccions com Mercantil, Família i Infància i continua avançant en l'àmbit civil i social.
El procés ha afectat 7.543 professionals i ha suposat la creació de 207 noves places estructurals. El cost directe de la reorganització ascendeix a 13,7 milions d'euros, destinats principalment a personal, adaptació tecnològica i adequació d'espais.
MASC
Un dels pilars de la reforma és l'impuls dels MASC, que passen a ser requisit de procedibilitat en determinats assumptes civils i mercantils. Espadaler ha qualificat aquest canvi com un “gir cultural” que prioritza la mediació i la negociació abans d'acudir als tribunals.
Les sol·licituds de mediació al Centre de Mediació de Catalunya han crescut un 22% entre l'abril i el desembre de 2025 respecte al mateix període de l'any anterior. El Govern preveu transformar aquest organisme en un centre integral de gestió de conflictes i implantar unitats MASC a les seus judicials.
Més jutges
El reforç de la planta judicial constitueix un altre dels eixos centrals. El Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha acordat la creació de 91 noves unitats judicials el 2026, la qual cosa permetrà passar de 870 a 961 òrgans.
A això s'hi suma el compromís polític d'incorporar 90 unitats addicionals el 2027, amb l'objectiu de superar els 1.050 jutges abans d'acabar la legislatura. Segons Espadaler, la ràtio passarà de 10,6 a 12,8 jutges per cada 100.000 habitants, millorant la capacitat de resposta del sistema.
Torn d'ofici
El conseller ha subratllat igualment dos acords amb l'advocacia. El primer, signat el novembre de 2024, va suposar una injecció addicional de 8 milions d'euros per a la justícia gratuïta, elevant la dotació total fins als 72 milions el 2025.
El segon estableix un compromís plurianual entre 2026 i 2029 amb increments progressius fins a arribar a 22,8 milions d'euros, amb la finalitat de recuperar part del poder adquisitiu perdut pel torn d'ofici des de 2011 i reforçar serveis especialitzats.
Full de ruta
Entre els compromisos anunciats figuren l'aprovació de la llei catalana de gestió adequada de conflictes, el desplegament del sistema eJCAT penal entre 2026 i 2027, l'avaluació permanent de la llei 1/2025, la reforma del model de gestió d'interins i l'ampliació de les oficines judicials municipals.
Espadaler ha conclòs reafirmant la voluntat del Govern de consolidar una justícia “més moderna, eficient i propera”, basada en el diàleg institucional i la planificació a mitjà termini.